El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

1849. Una nena morta

11 novembre 2009 per Carles Gorini

El tren té la capacitat maquinal i freda de matar a qui se li posa al davant. Els contemporanis dels primers ferrocarrils no van trigar gaire a descobrir-ho. Amb el temps han aparegut altres medis de transport però no han assolit la trista aura que acompanya el tren. No sovintegen els casos de persones que es posen davant les rodes d’un avió que s’enlaira, ni es llencen contra el para-xocs d’un camió. Els diaris diuen que, ahir mateix, el futbolista Robert Enke es va suïcidar tirant-se a la via. El tren no va fallar.

Fa uns anys, a l’arxiu municipal del Masnou, vaig trobar un document que feia referència a la mort per atropellament d’una nena. Possiblement, una de les primeres víctimes del ferrocarril, que havia començat a circular entre Barcelona i Mataró només tres mesos abans. El document començava:

“El tren último del ferro-carril salido de esa ciudad [Mataró] con dirección a la de Barcelona ha muerto en pasar por este pueblo una niña de seis años de edad, sobre lo que estoy formando las primeras diligencias, que remitiré a V.S. luego de concluidas, y lo pongo en conocimiento de V. para los fines consiguientes.

Dios G. Masnou a 28 de enero de 1849”

El dia 28 de gener del 1849,a les cinc de la tarda, el fill del mestre d’aixa Joan trobava la Carlota Gorgollon, de sis anys d’edat, plena de sang, “luego de haber pasado el citado vapor la a [sic] sacado de en medio las barras del ferro-carril y la colocĂł allĂ­ cerca.”

No feia ni un quart d’hora que la nena havia marxat de la casa de Carlos Fontanills, “el cual conoce por ir muchas veces (con su madre y sola) a su casa.” L’atestat explica que aquella tarda duia un vestit negre i al damunt un davantal, unes mitges de cotĂł blanc i unes sabates de pell de vedell, molt gastades. Al cementiri li van dir adĂ©u “metida en un baulito de madera pintado de yeso blanco y colocada en el nicho num. 153, ala de poniente. Y lo anoto por diligencia.”

A la Carlota la va matar la locomotora de l’últim tren del dia, que anava cap a Barcelona. No la va veure. No es va aturar. En el balanç de la companyia del ferrocarril que fa referència al 1849, es llegeix: “desgracias ocurridas en la lĂ­nea por imprudencias (…) Masnou, muertos, 1 empleado y una niña.”

Afegit a General | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.