Revista de Ferrocarrils

Després que fa una setmana s’anunciés el traspàs de Rodalies a la Generalitat les opinions expressades als mitjans no aconsegueixen trobar un horitzó estable. Per una banda hi ha els que opinen des del costat del govern i aporten el seu granet de sorra per intentar convèncer-nos que tot anirà bé. Ho ha fet el president Montilla, que ha equiparat el traspàs de rodalies al del nou finançament, considerant-los com els èxits polítics de l’any. Joaquim Nadal, conseller de política territorial, ha demanat paciència i ha advertit als que hi posaven massa esperances que no cal esperar miracles. Nadal ha declarat que considera com a prioritats per al bon funcionament dels trens la informació als usuaris i la neteja.

Des de l’oposició, en canvi, s’ha criticat el traspàs. Oriol Pujol ha declarat que “l’únic que podrà fer el tripartit és fer alguna cosa sobre la informació i canviar els adhesius dels trens.” Una determinada premsa madrilenya se’n rifa de tot plegat i ha assegurat als seus lectors que poden estar tranquils, perquè les vies continuaran sent espanyoles. És a dir, que continuaran tenint la paella pel mànec.

La veritat és que el resultat de l’operació és confús. No s’arriba a entendre què és exactament el que ens han donat. En principi el govern de la Generalitat tindrà el dret de negociar el nou contracte programa amb la Renfe, l’any 2012. També sembla clar que les vies no eren al sac, perquè són d’ADIF. En canvi, el conseller Nadal ha declarat que una de les primeres obres consistirà en desdoblar la línia de Vic. Vaja, però si les vies són de Madrid, per què una de les primeres obres que es diu que es farà des d’aquí serà construir una nova via?

I encara cal afegir les declaracions dels ingenus, perquè cal ser-ho molt per creure que pel fet de tenir el dret de negociar el nou contracte programa, en un sector ferroviari que es comença a liberalitzar, es podrà parlar de tu a tu amb l’empresa ferroviària i amenaçar-la que, com que no s’està content amb ella, no se li renovarà el contracte. Aquest escenari és, senzillament, impossible. El motiu és que no hi ha ningú en aquest món que, com la Renfe, disposi de més de dos-cents trens aptes per circular per l’ample espanyol i de la capacitat de càlcul per fer-los funcionar. Desenganyem-nos, ningú no es presentarà per fer la competència a la companyia espanyola. Un cop més, tenen el mànec ben agafat. Malgrat la liberalització la competència a Rodalies no es donarà. Aquesta només és possible en el cap dels beneïts, sinó és que són uns murris que volen enganyar la gent fent-los veure que manem allà on només obeïm.