El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

El discurs convenient de Monsieur Pepy

22 gener 2010 per Carles Gorini

Monsieur Guillaume Pepy, president de la SNCF, ha estat a Barcelona i ha dit que el TGV aviat arribarà a Figueres, des de Perpinyà.  El francès ha fet, a més, el que des d’aquí ningú no s’atrevia: posar una data. Els trens d’alta velocitat arribaran a Figueres, ha assegurat, aquest 2010. Tota una notícia. Ha manifestat, a continuació, que l’arribada dels trens significa la demostració que els Pirineus han deixat de ser una barrera per als intercanvis entre França i Espanya.

Monsieur Pepy no deu recordar que un predecessor seu, Louis Armand, va dir fa quaranta un anys que les muntanyes havien deixat de ser barreres pel ferrocarril. L’amenaça contra la qual lluitava Armand provenia dels obstacles que imposaven els diversos sistemes d’informació de les diferents companyies ferroviàries europees -incipient la informàtica- tot just en construcció. “Les companyies –deia el 1969- cal que s’entenguin entre elles perquè sinó, a finals del segle vint, hauran aixecat unes altres barreres, les de la incomunicació.”

La gestió del ferrocarril ha evolucionat i s’ha tornat extraordinàriament complexa. La planificació de les circulacions, la reserva i venda de bitllets, totes les operacions que s’acumulen segon rere segon, es realitzen a través de complexos programes informàtics molt cars de desenvolupar. Desaparegudes les barreres físiques, insignificants les diferències tècniques, l’eficiència dels sistemes d’informació de les companyies farà que unes siguin més competitives que les altres, i en determinarà la supervivència quan el mercat ferroviari es liberalitzarà.

El camí que suggeria Armand, l’harmonització de la gestió de les companyies ferroviàries, no s’ha donat. Fins i tot, es diria que és possible que s’hagi emprès un de contrari. L’actual president de la SNCF ha vingut a Barcelona amb un discurs antiquat però convenient. Possiblement, perquè les noves barreres que s’estan aixecant encara convé mantenir-les amagades.

Afegit a General | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.