El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

Quants anys, papa?

8 febrer 2010 per Carles Gorini

Avui hem anat a La Garriga amb tren. Hem sortit de Blanes amb el de les 9.03 i hem arribat a les 11.17. Hem trigat dues hores i un quart. Si li sumem la tornada gairebé hem invertit cinc hores del dia en el trajecte. De cop i volta el país se’ns ha fet molt gran. Per carretera, de Blanes a La Garriga, hi ha cinquanta minuts, seixanta quilòmetres.

Quan ens hem aturat a Mataró he explicat a les meves filles que, potser, quan siguin grans no els caldrà passar per Barcelona per anar al Vallès, perquè podran prendre un tren que les durà directes des d’allà on érem fins a Granollers i, després, un altre a La Garriga. Serà, els he dit, un gran estalvi de temps i molta gent que ara va a treballar amb cotxe hi podrà anar amb tren. Mentre els explicava aquests detalls em miraven amb sorpresa. A la seva edat ser gran és un horitzó indeterminat i, deu ser per aquest motiu, que m’ha semblat que no han acabat d’entendre de quin temps els estava parlant. “Quants anys, papa?” m’han preguntat.

El ferrocarril de què els he parlat és la Línia Orbital, que situarà els dos Vallès a un temps raonable del Maresme i del Baix Llobregat. Un cop en funcionament, representarà un pas de gegant en la cobertura territorial del tren i, de retruc, en la facilitat per fer-lo servir. L’Orbital, com l’Eix Transversal, són les peces que completaran el trencaclosques de la mobilitat del país pels propers dos-cents anys. Són, en definitiva, unes de les obres de més profit que deixarem als nostres fills. Això, és clar, si no són ells els que les han d’acabar de construir.

Afegit a General | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.