El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

He sentit que deien

17 febrer 2010 per Carles Gorini

El meu besavi va ser maquinista de la companyia del Nord. No ho vaig saber fins que no es va morir la seva filla, la meva Ă via. Ella no m’ho va explicar mai, tot i que va veure’m centenars de vegades jugar a trens. Ara conservo el carnet de maquinista i els papers de la pensiĂł de ferroviari. Per què no me’n va parlar? No ho va fer perquè al seu pare el van despatxar. El van fer fora quan la vaga de maquinistes del 1918. Va lluitar per una jornada mĂ©s justa i va acabar al carrer. Ser expulsat del ferrocarril va ser un sotrac que va marcar aquell home i la seva famĂ­lia. “Si no ha de ser per portar una locomotora no treballarĂ© mai mĂ©s,” sembla que va dir. I aixĂ­ va ser. No va tornar a treballar fins el 1931 quan, amb la RepĂşblica, va ser cridat per reintegrar-se al servei. Va tenir el temps just per conduir una mĂ quina de maniobres a l’estaciĂł del Nord de Barcelona i morir, el 1934. Duia el ferrocarril a la sang. El lloc de naixement dels fills descrivia l’itinerari professional del pare. De dipòsit en dipòsit: Bilbao, La Encina, València, Tortosa… Un maquinista no podia fer res mĂ©s que conduir el seu tren o destruir-se. Ho va escriure Zola a la BĂŞte Humaine. Ho va demostrar el meu besavi negant-se en alcohol.

Avui he sentit que la RENFE és una empresa que no s’estima. Ho ha dit una persona que hi va treballar fa temps. No es referia al sentiment dels viatgers davant dels trastorns provocats pels retards, parlava d’alguna cosa més profunda i més greu, d’una empresa que no s’estima a si mateixa. I si no s’estima, què hi ha? Indiferència, odi? Dir que la RENFE és una empresa que no s’estima no és cap bajanada, al contrari, perquè l’acrònim fa referència al tot: és tot el ferrocarril espanyol el que té un concepte miserable del que és, del que ha estat. Els canvis actuals no fan sinó trasbalsar encara més la situació. És possible assumir la transformació sense derrota, sense perdedors?

Afegit a General | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.