El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

Protesta d’estudiants

24 febrer 2010 per Carles Gorini

Avui hi ha hagut, al Pati de les Àligues, una protesta d’estudiants. S’han queixat, i n’eren molts, de la manca de places d’aparcament al Campus Barri Vell, que acull les Facultats de Lletres, d’Educació i Psicologia i de Turisme de la Universitat de Girona. El Pati de les Àligues és al cor del Rectorat.

És cert que resulta dificilíssim trobar un forat en què deixar el cotxe. Fins i tot, costa trobar-lo per deixar una moto. La situació era preocupant i s’ha tornat insostenible amb la inauguració de la Facultat d’Educació i Psicologia, que ha afegit dues mil persones més al Campus, si se sumen els docents i els estudiants. Però el que hauria de preocupar és que els joves s’hagin manifestat en favor del vehicle privat i no ho hagin fet per demanar un transport públic de qualitat. No demanaven alternatives, només volien una plaça per aparcar.

Girona i la provĂ­ncia pateixen importants dèficits de transport pĂşblic. MĂ©s o menys, en la mateixa mesura que Lleida o Tarragona. Disposa, com les altres, de suficients infraestructures viĂ ries que, gairebĂ© segur, es podrien aprofitar millor. El ferrocarril n’Ă©s la mostra. La UdG posa el seu gra de sorra per facilitar la mobilitat de la comunitat universitĂ ria. Per exemple, hi ha el web de la UdG Mobilitat a la carta que proporciona eines per estimular l’ús del transport pĂşblic.

Tanmateix, els crits dels estudiants que demanaven la dimissiĂł de la rectora perquè no podien aparcar m’ha fet adonar que els temps han canviat. Quan estudiava a la Universitat de Barcelona havia d’agafar el tren a les 5.40 del matĂ­ per assistir a la classe de les 8. De casa a l’estaciĂł hi havia un tros, i de la parada del metro a la Facultat, un altre de ben bo. Pel mig encara havĂ­em de caminar des de l’estaciĂł de CercanĂ­as fins a Drassanes, un dia i un altre durant cinc anys. Quan els trens no anaven bĂ© fèiem alguns escarafalls, protestĂ vem al davant del comboi, a peu de via. Recordo un dia en què li vam prendre la gorra al revisor… Fa vint i cinc anys les queixes al rectorat les guardĂ vem per unes altres coses. No dic que fossin coses extraordinĂ ries, però queixar-nos per una plaça d’aparcament, per una fotesa com aquesta, no.

Afegit a General | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.