El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

Lou Grant i el web de Rodalies

24 març 2010 per Carles Gorini

No em perdia cap capítol de Lou Grant. Algú els recorda? Vaig empassar-me la sèrie sense mastegar. Tenia quinze anys i em va fer creure que, el de periodista, devia ser un ofici millor que el de conduir trens. Hi havia un detall, però, que recordo amb molta exactitud: a la redacció, al damunt d’un prestatge, hi havia una emissora que sintonitzava la freqüència de la policia. Sovint, la comunicació entre policies revelava informacions privilegiades que provocaven la sortida de Joe Rossi o de Billie Newman a la cacera de la notícia, acompanyats de Dennis, el fotògraf.

Les peripècies dels periodistes del Los Angeles Tribune ensenyaven que era molt important tenir cura de les fonts d’informació. Si no tens fonts pots dedicar-te, per exemple, a fer excursions com les que fa aquest bloc. És per aquest motiu que quan vaig saber que el Departament de Política Territorial i Obres Públiques posava en funcionament un web, que “s’emmarca en el compromís de la Generalitat de Catalunya i Renfe per millorar la qualitat del servei de Rodalies de Catalunya incidint en la incorporació de noves eines d’informació i atenció al client,†ho feia perquè disposava de fonts.

Vaig imaginar que en algun despatx del DPTOP hi havia un prestatge i, al seu damunt, una emissora que vomitava les converses dels maquinistes a través del tren-terra. Potser hi havia un personal amatent, i telèfons per recollir les informacions de primera mà que els facilitaven els viatgers. A la fi, veia una mena de Lou Grant trucant a Renfe i Adif, demanant-los explicacions, exigint, en nom dels lectors, vull dir dels viatgers, explicacions, terminis, solucions.

Tanmateix, les primeres incidències, la de dissabte al matí a la línia del Maresme i la d’ahir, prop de la Granada del Penedès, m’han fet veure que el guió de la sèrie que escenifiquen Adif, Renfe i la Generalitat no està gaire ben travat. Cap dels detalls de la ficció s’ha convertit en realitat. No hi ha fonts confidencials. Hi ha, tan sols, una corretja de transmissió que va des dels gabinets de comunicació d’Adif i Renfe al portal que ha creat el DPTOP. Aquí no hi ha emissora al prestatge, ni cap Joe ni cap Billie. No hi veig tampoc Lou Grant.

Afegit a ferrocarril | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camí de Núria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • Sindicació de les entrades
      • Sindicació dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.