Revista de Ferrocarrils

No sé si és exacte dir que Eduard Maristany és un personatge oblidat. Em sembla que sí. Els aficionats al ferrocarril segur que el situen al capdavant de la companyia M.Z.A, però per a la majoria de les persones, que del tren només esperen puntualitat i servei, Maristany amb prou feines és un nom que identifica algunes places, avingudes o carrers a Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Vilanova i la Geltrú i… a Madrid.

La darrera notícia escrita de Maristany ens la dóna Francisco Wais a la Revista de Obras Públicas, el 1960. És una notícia de l’home de la Companyia, el que tan sols té la vida que s’interpreta des dels números i les estadístiques, la de l’enginyer. Tanmateix, més enllà d’aquesta mirada d’un professional sobre un altre només hi ha el desert.

Eduard Maristany va néixer el 1855 i va morir el 1941. Era net de Manuel Gibert, un capitalista que mantenia una profunda relació amb el ferrocarril i que va presidir, des del 1850 fins a la seva mort, el 1873, la companyia del Camino de Hierro del Este, la de Mataró. A Gibert, fundador de la nissaga, el podem situar en la camarilla d’Evarist Arnús, Manuel Girona, Antonio López i els altres magnats barcelonins de mitjans del XIX. Per aproximar-nos a l’escenari, res millor que consultar la Història crítica de la burgesia a Catalunya, d’Antoni Jutglar, perquè proporciona un mapa imprescindible per entendre les relacions d’una classe burgesa, la catalana, “excessivament familiar”. L’arribada de Maristany al ferrocarril no es pot explicar, doncs, sense tenir en compte les vicissituds del grup al qual pertany i cal considerar-lo com representant d’aquells que, des de la perifèria, aspiren a intervenir en els problemes d’estat. El ferrocarril els brindarà l’oportunitat de fer-ho.

Tanmateix, la trajectòria de l’enginyer ultrapassa la funció del peó que procura pel benefici de la xarxa familiar. Maristany resulta ser un tècnic brillant que resol la perforació del túnel de l’Argentera, que barrava el pas a l’avanç dels Directos cap a Madrid. És un home de món, que viatja per Europa i Amèrica amb la intenció de conèixer els sistemes de govern contemporanis i aplicar-los en l’empresa ferroviària espanyola. Sense deixar de banda, tampoc, que manté vius altres interessos que el duen a presidir, des del 1916, el consell d’administració de la Sociedad Anónima Cros.

Malauradament, desconeixem la verdadera dimensió d’Eduard Maristany, la qual cosa ens amaga detalls importants del temps en què va viure. Són detalls entre molts altres, que passem per alt, des de que ens hem lliurat a una modernitat que es pensa que prosperarà en l’oblit del passat.