Revista de Ferrocarrils

He rebut l’encàrrec de descriure en dues-centes paraules el funcionament de la locomotora de vapor. Vaig a fer una prova. Prenc les paraules en préstec del llibre La locomotora, manual práctico para maquinistas y fogoneros. Gustavo Gili va editar-lo a Barcelona, el 1954, a partir d’un original belga més antic. A la primera pàgina hi diu: “Idea general de la locomotora: la potencia de la locomotora tiene su origen en el calor que desprende el combustible. Por otra parte, como en todas las máquinas de vapor, éste desempeña únicamente el papel de intermediario; el vapor de agua recibe el calor y transforma una parte del mismo trabajo…” M’aturo aquí, perquè la descripció continua fins la pàgina 659.

Confesso que he llegit el llibre sencer, que he estudiat els fogars, els èmbols, els injectors, les bieles… Passo fulles, escric aquestes línies i m’adono que, en realitat, encara que el copiés sencer no hauria acomplert l’encàrrec, perquè no hauria parlat de l’aire, de la terra, de l’aigua ni del foc. No hauria explicat què se sent quan t’adones que els quatre elements comencen a treballar per imprimir moviment a la màquina. No hauria dit que el funcionament de la locomotora de vapor és el de la vida mateixa.