El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

El patrimoni com a espectacle

12 juny 2012 per Carles Gorini

L’Associació d’Amics del Ferrocarril de Móra feia deu anys que perseguia una locomotora i, ara, ja la té a casa. Suposo que es pot afirmar que en aquest cas ha triomfat la tenacitat dels aficionats. Volien recuperar un exemplar, la 241f 2238, la Bonita, que havia estat adscrita al dipòsit de Móra, la qual cosa els la feia sentir “seva”. Amb aquesta acció n’han afegit encara una altra, la Mikado 241f 2316. El viatge entre Madrid (perquè la locomotora ha estat en una dependència exterior del Museu del Ferrocarril els darrers trenta-vuit anys) i Móra s’ha fet molt a poc a poc. Adif només va autoritzar el comboi que traslladava les locomotores a vapor a circular a la velocitat de trenta quilòmetres per hora i a reduir-la a cinc cada cop que trobessin un canvi d’agulles. En aquestes condicions el trajecte entre ambdós punts s’ha convertit en una epopeia de trenta-cinc hores en les quals, la fatiga i la il·lusió s’han transmès entre els que acompanyaven el tren i els que l’esperaven a Móra. La mistificació del viatge estava servida.

Són precisament els detalls d’una aventura que només cinc minuts després d’acabar corria a convertir-se en mite el que impedeix veure amb claredat les seves conseqüències. No és el primer cop que una entitat s’apressa a sol·licitar la cessió de vehicles i instal·lacions ferroviàries amb la pretensió de restaurar-los i fer un museu. Fins ara ningú no ha reeixit en l’objectiu. No se n’ha sortit l’administració a través de la RENFE (aquest és el motiu pel qual els han cedit les locomotores), ni les diferents iniciatives que han volgut tirar endavant els Amics del Ferrocarril, és a dir, des del voluntariat. El discurs que les justifica és, però, sempre el mateix i, en ell, s’hi barregen conceptes com el turisme, el patrimoni o la memòria històrica en un poti-poti de mal pair.

Sincerament, no veig cap relació entre la restauració d’una locomotora i l’afirmació que amb l’acció es recupera el passat o es preserva la memòria. En el transcurs d’una conferència a l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, un representant del Museu Marítim de Barcelona va considerar que havien fracassat en l’objectiu de transmetre la cultura del mar amb la reconstrucció del pailebot Santa Eulàlia, perquè s’havia convertit només en una atracció, un objecte. Va admetre que era un èxit de gent, que feien cua per pujar, però precisament els que hi pujaven no aprenien res del món dels navegants.

Potser perquè tenia aquest argument al cap que, a l’arribada del tren, l’estació se m’apareixia com una reproducció, a escala 1:1, de la realitat. Una joguina de mida descomunal. Acollia diversos models de locomotores, cotxes, vagons i una instal·lació d’enclavament recentment restaurada. Havia llegit a la premsa que la intenció dels organitzadors de l’acte consistia en la restauració de diversos espais de l’estació de Móra perquè servissin de centre d’interpretació del ferrocarril. També, de locomotores i cotxes de viatgers perquè els permetessin fer viatges fins a Reus o Casp. En definitiva, fer un museu del ferrocarril.

Ara bé, de què parlen quan diuen que volen fer un museu? Quan la llista d’iniciatives no reeixides és llarga, l’ombra de la sospita hauria d’encendre alguna alarma. ¿Es tracta de fer el mateix que els altres, fins i tot el mateix que va fer el Museu Marítim amb el Santa Eulàlia, tot i saber que l’objectiu no s’aconsegueix? En què es diferencia, aquest? Es coneixen els fracassos, se sap de la dificultat del patrimoni industrial per transmetre cap connexió amb el seu context original i, malgrat tot, s’insisteix en la repetició de la fórmula.

Potser, assistim a una discreta perversió en la qual es fomenta la confusió dels termes perquè n’hi ha que es pensen que, amb això, guanyen: els organitzadors de la funció, els presumptes restauradors, perquè l’argúcia de vincular els seus objectius amb el discurs de la protecció del patrimoni els assegura l’accés a uns fons econòmics que d’altra manera no obtindrien; i els organismes públics, perquè poden sumar al seu rèdit electoral el fet que es comprometen amb una activitat que diu que defensa i promociona la cultura. A mi em sembla que uns i altres no tenen altra cosa al pap que fer del patrimoni un espectacle, que és una cosa ben diferent de fer cultura. En tot cas, el que m’agradaria és que ens acostuméssim a dir les coses pel seu nom.

Afegit a ferrocarril | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camĂ­ de NĂşria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • SindicaciĂł de les entrades
      • SindicaciĂł dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.