Amb una elegant indiferència de pagès
7 gener 2014 per Carles Gorini
Un viatge llampec pel centre peninsular m’ha fet veure que els de la Meseta estan ben disposats per a la independència de Catalunya, que la donen per feta i que tan sols caldrà posar-se d’acord en el repartiment d’un grapat de serrells.
Quan tornava de Madrid, amb els trens més lents que vaig trobar, vaig haver de fer un transbordament a Riba-roja d’Ebre. Si es ve d’Espanya és el primer poble de Catalunya. Faió, uns quilòmetres Ebre amunt, és a l’Aragó. Si a la fi Espanya i Catalunya se separen, entre Riba-roja i Faiò, hi haurà una frontera.
Riba-roja i Faió estan comunicades per una lÃnia de ferrocarril que es va construir a finals del segle XIX. Va ser una companyia amb capital català , T.B.F., la que va prendre la iniciativa de dur-la a terme amb el propòsit manifest de fer més pròxima la connexió de Barcelona amb Saragossa i Madrid, i amb la intenció subtil d’escapar del control de la companyia hispano-francesa Norte, que l’exercia amb l’aplicació d’unes tarifes molt elevades per al transport. Norte posseïa l’única connexió entre Saragossa, Lleida i Barcelona (necessà ria per arribar a Madrid) i les seves tarifes desfavorables perjudicaven els interessos del comerç català . Però la iniciativa de T.B.F. no va aconseguir aproximar els interessos de Barcelona i els de la Capital, ni fer baixar els preus del transport. Això sÃ, va hipotecar el futur de la companyia catalana, que va fer suspensió de pagaments el 1897.
Les estacions de Riba-roja i Faió no saben gran cosa d’antigues fallides, futures fronteres, ni sembla que els preocupi res de res, ara mateix. Les males herbes creixen a la vora de les vies, el rovell corca el fonament dels pals del llum i les humitats s’estenen per les façanes dels edificis de viatgers, que són tancats amb pany i forrellat. Si ahir van ser lloc de pas per a una connexió més que volguda i demà han de ser el punt final per als ferrocarrils dels països respectius, aquests, són uns fets als quals s’hi acomoden amb intel·ligència, que demostren amb una elegant indiferència de pagès.