El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
  • Inici
  • Quant a mi

Revista de Ferrocarrils

Articles
Comentaris

Amb una elegant indiferència de pagès

7 gener 2014 per Carles Gorini

Un viatge llampec pel centre peninsular m’ha fet veure que els de la Meseta estan ben disposats per a la independència de Catalunya, que la donen per feta i que tan sols caldrà posar-se d’acord en el repartiment d’un grapat de serrells.

Quan tornava de Madrid, amb els trens més lents que vaig trobar, vaig haver de fer un transbordament a Riba-roja d’Ebre. Si es ve d’Espanya és el primer poble de Catalunya. Faió, uns quilòmetres Ebre amunt, és a l’Aragó. Si a la fi Espanya i Catalunya se separen, entre Riba-roja i Faiò, hi haurà una frontera.

Riba-roja i Faió estan comunicades per una línia de ferrocarril que es va construir a finals del segle XIX. Va ser una companyia amb capital català, T.B.F., la que va prendre la iniciativa de dur-la a terme amb el propòsit manifest de fer més pròxima la connexió de Barcelona amb Saragossa i Madrid, i amb la intenció subtil d’escapar del control de la companyia hispano-francesa Norte, que l’exercia amb l’aplicació d’unes tarifes molt elevades per al transport. Norte posseïa l’única connexió entre Saragossa, Lleida i Barcelona (necessària per arribar a Madrid) i les seves tarifes desfavorables perjudicaven els interessos del comerç català. Però la iniciativa de T.B.F. no va aconseguir aproximar els interessos de Barcelona i els de la Capital, ni fer baixar els preus del transport. Això sí, va hipotecar el futur de la companyia catalana, que va fer suspensió de pagaments el 1897.

Les estacions de Riba-roja i Faió no saben gran cosa d’antigues fallides, futures fronteres, ni sembla que els preocupi res de res, ara mateix. Les males herbes creixen a la vora de les vies, el rovell corca el fonament dels pals del llum i les humitats s’estenen per les façanes dels edificis de viatgers, que són tancats amb pany i forrellat. Si ahir van ser lloc de pas per a una connexió més que volguda i demà han de ser el punt final per als ferrocarrils dels països respectius, aquests, són uns fets als quals s’hi acomoden amb intel·ligència, que demostren amb una elegant indiferència de pagès.

Afegit a ferrocarril | No hi ha comentaris



Els comentaris estan tancats.

  • Arxius

    • juliol 2016
    • febrer 2015
    • gener 2015
    • desembre 2014
    • octubre 2014
    • setembre 2014
    • agost 2014
    • juliol 2014
    • juny 2014
    • maig 2014
    • abril 2014
    • març 2014
    • gener 2014
    • octubre 2013
    • setembre 2013
    • agost 2013
    • juny 2013
    • maig 2013
    • abril 2013
    • febrer 2013
    • gener 2013
    • desembre 2012
    • novembre 2012
    • octubre 2012
    • setembre 2012
    • agost 2012
    • juliol 2012
    • juny 2012
    • maig 2012
    • desembre 2011
    • octubre 2011
    • setembre 2011
    • juliol 2011
    • maig 2011
    • març 2011
    • febrer 2011
    • gener 2011
    • desembre 2010
    • novembre 2010
    • octubre 2010
    • setembre 2010
    • juliol 2010
    • juny 2010
    • maig 2010
    • abril 2010
    • març 2010
    • febrer 2010
    • gener 2010
    • desembre 2009
    • novembre 2009
    • octubre 2009
    • setembre 2009
    • agost 2009
    • juliol 2009
    • juny 2009
    • maig 2009
    • abril 2009
    • desembre 2006
    • novembre 2006
    • setembre 2006
  • Entrades recents

    • Sense pietat
    • El tren de la costa
    • Som com el fum d’una espelma
    • Amb tren, camí de Núria
    • Com una bèstia cega i sorda, deixada anar enmig de la mort
  • Comentaris recents

    • Meta

      • Entra
      • Sindicació de les entrades
      • Sindicació dels comentaris
      • WordPress.org (en anglès)

    Tema: MistyLook by Sadish. WPMU Theme pack by WPMU-DEV.