Revista de Ferrocarrils

Al tren regional, prop de Girona, unes adolescents s’afanyen per deixar enrere la infantesa: “Rubén es el mejor tío que he conocido, no nos damos ni besos, solo follamos”.

Tota conversa necessita un marc, penso. La que protagonitzen les adolescents que són al tren ha de tenir un límit que contingui les paraules. Aquí mateix, dins el vagó, hi ha d’haver alguna cosa que les ha provocat. Potser el límit és en la disposició dels seients en els quals, les noies procaces, seuen estintolades. Són vuit seients que estan enfrontats els uns amb els altres. Formen un recinte gairebé tancat que només respira pel passadís central, que el travessa. Fan servir les cames de ponts mòbils que, quan volen, estrenyen les dues ribes. Tot en elles és desimboltura. Despunta una altra frase en la conversa: “Pues yo he pasado el finde en su piso sin salir para nada, para nada”. Encara, una tercera s’interessa pels pares, per què no hi eren. La resposta és immediata: “Están divorciados… el padre se había ido con la novia… a su madre todavía no la conozco”.

No puc negar que he seguit la conversa amb fruïció, tot i que la distància que separa el seu marc del meu seient, i el brunzit del rodament del tren, s’han empassat una bona part de les paraules. Però m’hi he fet prou com per veure venir pel passadís el Pozdnyshev que Tolstoi va infantar per a la Sonata Kreutzer, que s’ha entretingut en el pont de cames adolescent i, en escoltar el mateix que jo escoltava, ha felicitat la noia que durant el coit no feia petons, perquè ell estava convençut –ara els ho deia a totes– que mentim quan ens omplim la boca de sentiments elevats, perquè no podem fer altra cosa que viure captius del nostre cos que, tan sols, persegueix la sensualitat. Les ha aplaudit per les experiències que li revelaven i ha afegit, enriolat, que “l’amor és una preferència que sobreviu… quan de temps? Un més? Dos dies? Mitja hora?”. Però ha abandonat el vagó sense haver confessat que havia estat per amor que va assassinar la seva dona. Al cap i a la fi, no ha tingut por que el descobrissin perquè s’ha adonat que mai no els caldrà llegir Tolstoi, a les noies del tren.