Maristany, un enginyer oblidat
2 juliol 2010 per Carles Gorini
No sĂ© si Ă©s exacte dir que Eduard Maristany Ă©s un personatge oblidat. Em sembla que sĂ. Els aficionats al ferrocarril segur que el situen al capdavant de la companyia M.Z.A, però per a la majoria de les persones, que del tren nomĂ©s esperen puntualitat i servei, Maristany amb prou feines Ă©s un nom que identifica algunes places, avingudes o carrers a Barcelona, Badalona, Sant AdriĂ del Besòs, Vilanova i la GeltrĂş i… a Madrid.
La darrera notĂcia escrita de Maristany ens la dĂłna Francisco Wais a la Revista de Obras PĂşblicas, el 1960. És una notĂcia de l’home de la Companyia, el que tan sols tĂ© la vida que s’interpreta des dels nĂşmeros i les estadĂstiques, la de l’enginyer. Tanmateix, mĂ©s enllĂ d’aquesta mirada d’un professional sobre un altre nomĂ©s hi ha el desert.
Eduard Maristany va nĂ©ixer el 1855 i va morir el 1941. Era net de Manuel Gibert, un capitalista que mantenia una profunda relaciĂł amb el ferrocarril i que va presidir, des del 1850 fins a la seva mort, el 1873, la companyia del Camino de Hierro del Este, la de MatarĂł. A Gibert, fundador de la nissaga, el podem situar en la camarilla d’Evarist ArnĂşs, Manuel Girona, Antonio LĂłpez i els altres magnats barcelonins de mitjans del XIX. Per aproximar-nos a l’escenari, res millor que consultar la Història crĂtica de la burgesia a Catalunya, d’Antoni Jutglar, perquè proporciona un mapa imprescindible per entendre les relacions d’una classe burgesa, la catalana, “excessivament familiar”. L’arribada de Maristany al ferrocarril no es pot explicar, doncs, sense tenir en compte les vicissituds del grup al qual pertany i cal considerar-lo com representant d’aquells que, des de la perifèria, aspiren a intervenir en els problemes d’estat. El ferrocarril els brindarĂ l’oportunitat de fer-ho.
Tanmateix, la trajectòria de l’enginyer ultrapassa la funció del peó que procura pel benefici de la xarxa familiar. Maristany resulta ser un tècnic brillant que resol la perforació del túnel de l’Argentera, que barrava el pas a l’avanç dels Directos cap a Madrid. És un home de món, que viatja per Europa i Amèrica amb la intenció de conèixer els sistemes de govern contemporanis i aplicar-los en l’empresa ferrovià ria espanyola. Sense deixar de banda, tampoc, que manté vius altres interessos que el duen a presidir, des del 1916, el consell d’administració de la Sociedad Anónima Cros.
Malauradament, desconeixem la verdadera dimensió d’Eduard Maristany, la qual cosa ens amaga detalls importants del temps en què va viure. Són detalls entre molts altres, que passem per alt, des de que ens hem lliurat a una modernitat que es pensa que prosperarà en l’oblit del passat.