Revista de Ferrocarrils

Una altra vegada, i ja en portem tantes que es fa avorrit, una comissió s’ha reunit i ha dit que la construcció de l’eix mediterrani de mercaderies és una qüestió que cal abordar. És obvi que, després de tantes dosis d’hipocresia institucional, hagi arribat el moment de dubtar si mai s’arribarà a veure construïda aquesta superlínia de ferrocarril. Fa anys que se’n parla, potser més de vint. Mentrestant, el mateix projecte s’ha anat passejant per les finestretes de les diferents administracions, una vegada i una altra. En tot aquest temps el país ha anat canviant, i de quina manera, i s’ha passat de l’eufòria del totxo a l’espectacle de la crisi i, amb ella, a la necessitat –sembla- de refer-ho tot. Es parla de noves bases, nous paradigmes, noves societats: amb el mateix ferrocarril? De sobte, cobra força la possibilitat que, aquest, que es va pensar fa un quart de segle no serveixi pel futur. Vaja, que potser no hi haurà mercaderies per transportar. O si més no, no les mateixes amb què es comptava. A més, una línia d’aquestes característiques no es composa només de les vies per les quals els hipotètics trens de mercaderies avançarien a tota velocitat, carregant-los al vespre a Almeria i arribant al matí al centre d’Europa. No. Necessita de tot un conjunt de construccions auxiliars, com ara instal·lacions de classificació, d’emmagatzematge de vagons, de manteniment de locomotores… Per posar un exemple, l’estació de classificació de Vicálvaro, a Madrid, fa quatre quilòmetres de llarg per cinc-cents metres d’ample. Hi ha espai disponible per una instal·lació d’aquesta mena al voltant de cap ciutat catalana? Potser fa temps sí que n’hi havia, quan inicialment es va pensar a fer la línia, però en els darrers anys l’estat s’ha anat venent el patrimoni immobiliari de la companyia del ferrocarril per eixugar allò que anomenaven dèficit històric de RENFE, que pujava prop d’un bilió i mig de les antigues pessetes i que, tot sigui dit, ha quedat oblidat en no se sap quin calaix. Què caldrà fer? Es compraran a preu del mercat les immenses extensions de terreny que es necessitaran per a les instal·lacions del ferrocarril? No sembla que sigui un bon negoci. Mireu, potser que ens oblidem de tot i deixem estar aquest eix ferroviari, no fos cas que ens féssim massa preguntes i encara acabéssim per trobar algun responsable.

Un tren de mercaderies discorre per una línia específica vorejant el Rhin. A l’altra riba, hi ha la de viatgers.