La vergonya i la Nacional II
13 juliol 2009 per Carles Gorini
Miquel PairolĂ ahir, i Oriol Mas avui, han escrit a les pĂ gines del Punt de la carretera Nacional II. El que han donat a conèixer l’un i l’altre no han estat bones notĂcies, ans al contrari, perquè ens han fet saber que les obres per convertir-la en autovia s’aturen i que el calvari que representa circular per ella s’allargarĂ mĂ©s temps. Quan de temps mĂ©s ja no ho s’atreveix a dir-ho ningĂş. Fa uns dies, a mĂ©s, es va desfermar una petita polèmica al voltant dels morts en accidents de trĂ nsit al tram gironĂ de la N II. Va ser un procĂ©s lamentable veure com uns s’equivocaven amb les xifres i els altres corrien a treure’s –mai millor dit- els morts de sobre. Si es busca una mica a l’hemeroteca es descobreix que, en els darrers sis mesos, els que van perdre la vida eren, sobre tot, gent que fa servir aquesta carretera pels seus desplaçaments propers, Ă©s a dir, gent de Blanes, de Caldes…
Costa molt d’entendre que tenint un enllaç ferroviari que connecta les principals poblacions del sud de Girona, no hi hagi manera que les institucions locals i provincials reclamin seriosament un transport pĂşblic mĂ©s eficient que representi, per aquells que necessiten desplaçar-se entre Blanes i Girona, l’alternativa a una carretera que cada dia que passa Ă©s mĂ©s perillosa. MĂ©s que difĂcil d’entendre Ă©s una vergonya. I mentrestant, la DiputaciĂł i la Generalitat juguen a fer veure que recolzen o rebutgen projectes de dubtosa utilitat en forma d’anelles tramviĂ ries. De vegades sembla que hagi de ser mĂ©s senzill fer un nou ferrocarril que posar un tren allĂ on ja n’hi ha un de construĂŻt.
Fa trenta-cinc anys es podia agafar el tren a Blanes i ser a Girona en menys de quaranta minuts, havent fet parada a totes les estacions. Avui no Ă©s un itinerari viable tot i que, si el viatger s’obstina, li venen el bitllet. Un bitllet que, per cert, tĂ© un preu que Ă©s la meitat del que costa l’autobĂşs. A aquesta informaciĂł cal afegir que per carretera, com a mĂnim, es necessita el doble de temps per arribar al mateix lloc.
Un cop ha estat demostrat que la construcciĂł de l’autovia Ă©s un gran fracĂ s i que el viatge per ferrocarril no tindria competidors, seria tot un gest que es pressionĂ©s la RENFE per a que, amb el canvi d’horaris de tardor, fes que les unitats de rodalies arribessin a Girona. És nomĂ©s una qĂĽestiĂł de voluntat, de demostrar que l’administraciĂł tambĂ© creu en la campanya dels petits gestos. SĂ, aquella amb què se’ns bombardeja cada dia des de la televisiĂł demanant-nos que tanquem les aixetes o reduĂŻm, encara mĂ©s, la velocitat. Sobre tot la velocitat, que Ă©s el que no hi ha en la construcciĂł de la nova Nacional II.
Â
El servei de rodalia de Barcelona mor a Maçanet