Revista de Ferrocarrils

El tren té la capacitat maquinal i freda de matar a qui se li posa al davant. Els contemporanis dels primers ferrocarrils no van trigar gaire a descobrir-ho. Amb el temps han aparegut altres medis de transport però no han assolit la trista aura que acompanya el tren. No sovintegen els casos de persones que es posen davant les rodes d’un avió que s’enlaira, ni es llencen contra el para-xocs d’un camió. Els diaris diuen que, ahir mateix, el futbolista Robert Enke es va suïcidar tirant-se a la via. El tren no va fallar.

Fa uns anys, a l’arxiu municipal del Masnou, vaig trobar un document que feia referència a la mort per atropellament d’una nena. Possiblement, una de les primeres víctimes del ferrocarril, que havia començat a circular entre Barcelona i Mataró només tres mesos abans. El document començava:

“El tren último del ferro-carril salido de esa ciudad [Mataró] con dirección a la de Barcelona ha muerto en pasar por este pueblo una niña de seis años de edad, sobre lo que estoy formando las primeras diligencias, que remitiré a V.S. luego de concluidas, y lo pongo en conocimiento de V. para los fines consiguientes.

Dios G. Masnou a 28 de enero de 1849”

El dia 28 de gener del 1849,a les cinc de la tarda, el fill del mestre d’aixa Joan trobava la Carlota Gorgollon, de sis anys d’edat, plena de sang, “luego de haber pasado el citado vapor la a [sic] sacado de en medio las barras del ferro-carril y la colocó allí cerca.”

No feia ni un quart d’hora que la nena havia marxat de la casa de Carlos Fontanills, “el cual conoce por ir muchas veces (con su madre y sola) a su casa.” L’atestat explica que aquella tarda duia un vestit negre i al damunt un davantal, unes mitges de cotó blanc i unes sabates de pell de vedell, molt gastades. Al cementiri li van dir adéu “metida en un baulito de madera pintado de yeso blanco y colocada en el nicho num. 153, ala de poniente. Y lo anoto por diligencia.”

A la Carlota la va matar la locomotora de l’últim tren del dia, que anava cap a Barcelona. No la va veure. No es va aturar. En el balanç de la companyia del ferrocarril que fa referència al 1849, es llegeix: “desgracias ocurridas en la línea por imprudencias (…) Masnou, muertos, 1 empleado y una niña.”