Revista de Ferrocarrils

Monsieur Guillaume Pepy, president de la SNCF, ha estat a Barcelona i ha dit que el TGV aviat arribarà a Figueres, des de Perpinyà.  El francès ha fet, a més, el que des d’aquí ningú no s’atrevia: posar una data. Els trens d’alta velocitat arribaran a Figueres, ha assegurat, aquest 2010. Tota una notícia. Ha manifestat, a continuació, que l’arribada dels trens significa la demostració que els Pirineus han deixat de ser una barrera per als intercanvis entre França i Espanya.

Monsieur Pepy no deu recordar que un predecessor seu, Louis Armand, va dir fa quaranta un anys que les muntanyes havien deixat de ser barreres pel ferrocarril. L’amenaça contra la qual lluitava Armand provenia dels obstacles que imposaven els diversos sistemes d’informació de les diferents companyies ferroviàries europees -incipient la informàtica- tot just en construcció. “Les companyies –deia el 1969- cal que s’entenguin entre elles perquè sinó, a finals del segle vint, hauran aixecat unes altres barreres, les de la incomunicació.”

La gestió del ferrocarril ha evolucionat i s’ha tornat extraordinàriament complexa. La planificació de les circulacions, la reserva i venda de bitllets, totes les operacions que s’acumulen segon rere segon, es realitzen a través de complexos programes informàtics molt cars de desenvolupar. Desaparegudes les barreres físiques, insignificants les diferències tècniques, l’eficiència dels sistemes d’informació de les companyies farà que unes siguin més competitives que les altres, i en determinarà la supervivència quan el mercat ferroviari es liberalitzarà.

El camí que suggeria Armand, l’harmonització de la gestió de les companyies ferroviàries, no s’ha donat. Fins i tot, es diria que és possible que s’hagi emprès un de contrari. L’actual president de la SNCF ha vingut a Barcelona amb un discurs antiquat però convenient. Possiblement, perquè les noves barreres que s’estan aixecant encara convé mantenir-les amagades.