Revista de Ferrocarrils

La vaga que els maquinistes de RENFE havien anunciat pels dies 9 i 10 de juny ha quedat desconvocada. El sindicats que els representen han arribat a un acord amb Foment pel qual, aquest ministeri, garanteix que RENFE Operadora seguirà prestant el servei de transport de viatgers per ferrocarril a Rodalies de Barcelona. És a dir, que el col·lectiu anava a la vaga per mostrar el seu rebuig a la possibilitat que la Generalitat passés a fer-se càrrec, el 2012, del personal i dels trens que es troben a Catalunya, la qual cosa suposaria trencar la unitat de l’empresa.

De vegades, determinades reivindicacions recorden temps llunyans i foscos. Com llunyans i foscos són els orígens de la mateixa RENFE, creada per decret del Generalísimo l’any 1941. Avui no queda cap motiu pel qual aquesta companyia no pugui dissoldre’s, amb alguna de les seves àrees de negoci gestionades des de les comunitats autònomes. És més, algunes d’elles –i Catalunya és un exemple- han sabut organitzar serveis de ferrocarrils que funcionen molt millor que la companyia estatal. Facin la prova: agafin un tren de Ferrocates i, després, un de RENFE.

Els interessos que han de defensar els gestors del ferrocarril són els de les persones que l’han de fer servir, és a dir, els viatgers. Els treballadors de RENFE tenen el dret de protegir com millor sàpiguen la seva posició, però si passar d’una administració a una altra -com han fet abans altres treballadors d’empreses públiques- ha de suposar un problema pels ferroviaris, que expliquin amb claredat quin és aquest problema. I no s’hi val fer servir arguments com que, amb la dissolució de l’empresa, es comprometria la seguretat de la circulació dels trens i altres falòrnies que cada cop costen més de creure, si no és que la única cosa que volen és seguir sent Una, Grande y RENFE

 

Tren de rodalia a Martorell de la Selva