El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/carlesgorini
Articles
Comentaris

Arxiu de la categoria 'ferrocarril'

El tren que s’escapa de Bilbao, muntanya amunt

Bilbao en un dissabte d’agost. És migdia. DesprĂ©s de la festa la ciutat dorm la mona i la baixamar mostra el ventre de la balena, que encara no ha paĂŻt tanta merda. Un carrer s’esmuny entre el NerviĂłn i l’estaciĂł de Concordia. Cal passar-hi per arribar a l’estaciĂł, que Ă©s un edifici refistolat. Els ornaments […]

Llegir tot l'article »

El ventre de la balena

Uns homes juguen al dòmino en un bar de Bilbao. Quatre discuteixen. S’acusen els uns als altres de no saber jugar. “Iros a la mesa de los que no saben!”, sentencia un d’ells, gros com una balena i amb una veu que fa por. A la barra hi ha homes que no parlen de res. […]

Llegir tot l'article »

En el pas a nivell

DesprĂ©s d’un revolt la carretera troba la via del tren. Els llums vermells s’encenen de manera intermitent, brunzeixen els senyals i les barreres no deixen passar: Ă©s l’anunci que s’acosta un tren. Al nostre paĂ­s els passos a nivell fan desesperar: el tren triga molt a arribar-hi i, quan finalment  ha passat, tens la sensaciĂł […]

Llegir tot l'article »

L’home sense atributs

Era un nen fascinat per tot el que contenia el ferrocarril. Durant molts anys va conservar una nociĂł infantil de l’ofici de maquinista. Els veia, al maquinista i a la mĂ quina, com una mateixa cosa. El conductor era sòlid com l’acer amb què es fabricava la locomotora i previsible com l’horari del tren. “Un home […]

Llegir tot l'article »

El ferrocarril de TomĂ s Mallol

He vist Instante i Poca cosa sabem, de TomĂ s Mallol (Sant Pere Pescador, 1923 – Girona, 2013). Em sembla interessant la manera en què fa servir el tren per marcar el pas del temps, per establir la frontera entre la vida i la mort. Em penso que el primer que explota a fons les possibilitats […]

Llegir tot l'article »

Amb un suau capcineig

El tren es detĂ© amb un suau capcineig. Tot seguit, als viatgers ens sobrevĂ© un moviment que no Ă©s real, sinĂł una il·lusiĂł que mai no sabrem si es deu a la imperfecciĂł dels ulls o del cap. Notem pels sentits que emprenem un nou viatge des del precĂ­s moment en què el tren s’ha […]

Llegir tot l'article »

Convalescent i immòbil, sol i avorrit

L’home que escriu de trens s’ha trencat un peu i li han enguixat mitja cama. EstĂ  convalescent i immòbil, sol i avorrit. El pensament li corre esverat. L’atura amb la idea de fer passar una coixesa semblant a la seva per una estaciĂł de ferrocarril, fer-la travessar l’andana i pujar-la en un tren. “Es pot, […]

Llegir tot l'article »

Amb tren enrere, enrere

Reprens un viatge que vas fer en el passat, un viatge estrany, en un tren de vagons sense gent, que travessaven el paĂ­s en una nit de juliol. Recordes, sobretot, l’olor del vernĂ­s que cobria la fusta, el tacte flonjo de les butaques d’escai, els cops de la roda al carril, com un martell que […]

Llegir tot l'article »

Cinc escenes amb tren

El primer tren del matĂ­ arriba a l’estaciĂł de Santa Susanna. Quan obre les portes pugen tot d’adolescents que s’escampen pel vagĂł. Estan excitats per l’alcohol, les drogues i la son. Una parella s’asseuen junts. Molt junts, apuntalats l’un amb l’altre. Però el noi es posa de peus i pregona: “voy ciego!”. S’expressa amb xuleria, […]

Llegir tot l'article »

Qualsevol cosa Ă©s un paisatge

SĂłn quarts de dues, fa estona que camino i tinc gana. Plou i el paraigua vessa. Passo per davant del bar Pili i Roberto i hi entro, encuriosit per un menĂş extens que s’anuncia a sis euros i mig. A dins hi ha tot de vells. Pili i Roberto no hi sĂłn, però han deixat […]

Llegir tot l'article »

« Ant. - Seg. »