Escrits amb els dits

  He llegit “El son etern” de Raymond Chandler, fonamental història negra protagonitzada pel mític Phillip Marlowe que, val a dir, m’he empassat sense que se m’hagin enganxat a la memòria ni la imatge de Humprey Bogart, ni encara menys la de Lauren Bacall, els dos actors que van posar cara als personatges principals en […]

Llegir tot l'article »

  He llegit Claraboia, de José Saramago, la novel·la póstuma de l’autor portuguès, que va passar quaranta anys perduda, des que un dissortat dia del 1953 l’aleshores novell escriptor la va lliurar a una editorial que li’n va extraviar l’única còpia del mecanoscrit, quins temps aquells que no hi havia ni discos durs ni llàpissos […]

Llegir tot l'article »

He llegit Alliberament de Sándor Márai, una història que s’aparta diametralment dels arguments més habituals de l’autor hongarès, un mestre en la dissecció de les relacions amoroses que en aquest cas ens sorprèn amb una colpidora història sobre el llarg setge de Budapest de l’any 1944. El canvi de temàtica no afecta en absolut la […]

Llegir tot l'article »

He llegit La meva vida, d’Anton Txékhov, un relat breu i agredolç sobre la rebel·lia d’un jove de la petita noblesa russa de províncies, Missaïl, que es gira contra la rutina de l’ociositat i la feina grisa i improductiva dels fills de casa bona. Una història on es barreja la descripció costumista precisa, present tant […]

Llegir tot l'article »

   Com que sóc de llegir novel·la negra, sempre procuro estar a l’última de les novetats en català d’aquest gènere. Massa poques, si ho comparem amb les que surten en castellà, però força ben escollides. A La Magrana, per exemple, tenen una col·lecció, La Negra, que és altament recomanable, tot i que no estaria malament […]

Llegir tot l'article »

 He llegit Mossegar la poma de Francesc Serés, un excel·lent recull de relats sobre les relacions de parella tractades amb una sensibilitat irònica i una diversitat d’escenes i situacions que fan possible que, qui més qui menys, s’identifiqui amb una o diverses de les històries que s’hi conten, perquè és fàcil que hàgin estat viscudes […]

Llegir tot l'article »

Jo confesso (Jaume Cabré) amb Alliberament (Sándor Márai) que Quan érem feliços (Rafel Nadal) ni Una matinada inquietant (Mari Jungstedt), ni saber Què pensa Pilar Rahola (Marc Pérez), ni Fèlix Millet, el gran impostor (Jordi Panyella), ens apartava d’El Camí de l’Esperança (Stéphane Hessell/ Edgar Morin). Fos Primavera, estiu, etcètera (Marta Rojals), teníem les Factures […]

Llegir tot l'article »

 En literatura, com en la vida, no hi ha res més difícil que fer riure sense caure en la banalització o la superficialitat. I encara resulta més difícil utilitzar l’humor per tractar assumptes seriosos i transcendents. Sempre es pot recórrer a la ironia, una opció estilística que allunya un pèl els textos de l’accessibilitat, de […]

Llegir tot l'article »

Franco Vegliani, sense moure’s de lloc, va tenir una vida, una llengua, dos estats i fins a tres nacionalitats simultànies, l’austríaca, la italiana i la iugoslava. Una història no pas particular sinó comuna als habitants italianòfons de la zona costanera que comença a Trieste i acaba a Fiume (la Rijeka croata) amb tota la costa […]

Llegir tot l'article »

El noruec Jo Nesbo va aterrar a les llibreries catalanes l’any 2008 amb El pit-roig, un potent relat de misteri que combinava d’alguna manera gènere policíac i novel·la històrica i que marcava l’estel·lar aparició literària del detectiu Harry Hole, un exemplar més de la llarga llista de policies psicològicament torturats, funambulistes ètics i alcohòlics fins […]

Llegir tot l'article »