Cuina del Pallars amb la carta en hebreu. Això és el que pot trobar el comensal al restaurant Juquim d’Espot. Molts visitants del Parc Nacional d’Aigüestortes hi fan parada abans o després d’endinsar-se cap als estanys i els senders del parc natural. Molts són catalans. Però la segona nacionalitat és la israeliana. «Fa 10 o 12 anys van començar a venir els israelians i al final vam decidir traduir la carta i també adaptar alguns plats», explica Jaume Vidal, propietari del restaurant. Així, al Juquim tenen dos vins i un cava caixer i ofereixen una àmplia oferta de plats vegetarians i carn sense porc, del gust del públic israelià. Cada cop que introdueix un nou plat a la carta, Vidal contacta amb un professor de la Universitat de Tel Aviv, amic ja del restaurant i enamorat del Pirineu, que li facilita la traducció i una explicació en hebreu dels ingredients.
No és cap anècdota. El turisme israelià s’ha convertit des del 2010 en el principal turisme internacional al Pirineu de Lleida, desplaçant francesos, holandesos i alemanys. Durant el 2012, el 30% dels turistes estrangers que es van presentar en alguna oficina d’informació del Parc Nacional d’Aigüestortes eren israelians, mentre que de francesos en van ser el 23%, el 13% d’Holanda i el 10% eren alemanys. «L’israelià és un client que va a més», explica Josep Ramon Aytés Farré, de l’hotel Pessets de Sort. Ells també han notat els darrers anys un augment espectacular d’aquesta procedència. Es tracta, a més, d’un turisme molt interessant per al sector turístic pirinenc, ja que no es concentra a l’hivern ni al mes d’agost, sinó que acostuma a repartir-se al llarg de l’any.
Mayan Benda és israeliana i viu des del 2007 en un petit poble del Pallars a prop de Sort. Fa de guia del Parc Nacional d’Aigüestortes amb el seu 4×4 i molts dels seus clients són israelians. «A Israel no tenim alta muntanya ni grans espais, però els israelians som molt amants de la muntanya i dels pobles antics, i molt viatgers», explica la Mayan.
Els seus clients són majoritàriament famílies amb nens o bé parelles de cinquanta o seixanta anys. Fan estades de cinc a set dies durant els quals combinen diferents activitats: ràfting, senderisme, barrancs, rutes en 4×4. «També hi ha joves, però ells prefereixen anar per lliure, amb cotxes de lloguer, sense viatges organitzats ni guies», explica la Mayan. «És un costum a Israel que els joves, després de tres anys de servei militar, s’estan tres, sis o dotze mesos viatjant pel món abans de reincorporar-se a la vida civil i laboral. El Pirineu també és un dels destins preferits per als israelians més motxillers.»
La via d’entrada del turisme israelià al Pirineu és Barcelona. «La ciutat de Barcelona els encanta, la coneixen de fa temps, i per això van començar a buscar alternatives fora de la ciutat per complementar la visita», assenyala en Yanis, director de l’agència Travel Nexus. Des de la seva oficina a Barcelona organitzen viatges i rutes per a israelians arreu de Catalunya. «Ara és al revés: demanen rutes pel Pirineu català durant una setmana, i acabar mig dia fent una visita ràpida a Barcelona.»
Per què els Pirineus, i no els Alps? Segons en Yanis, l’israelià «és un turisme molt sofisticat, que fuig de les massificacions, i els Alps és una destinació molt explotada». «En canvi, el Pirineu o destinacions a l’Amèrica Llatina o a l’Àsia són preferides perquè troben pobles i gent autèntica, aliena al turisme.»
Hi coincideix Guy Reifenberg, un altre israelià resident a Catalunya, promotor turístic a través de l’agència Kokopeli: «El Pirineu encara és un lloc força salvatge, no és cap decorat per a turistes.» «A més, que no es troba lluny d’Israel, del Mediterrani, i és a prop d’una ciutat que és una autèntica meravella com Barcelona», explica en Guy. Per això, recomana a les autoritats locals que no posin gaire senyalització en hebreu. «Pot ser fins i tot contraproduent, perquè la gràcia del Pirineu per als israelians és que està poc explotat turísticament.» Segons ell, el Pirineu com a destinació es va popularitzar a Israel fa uns deu anys a través del boca a orella, sense campanyes de màrqueting, i ha anat a més els darrers temps afavorit per diversos factors polítics, com les males relacions d’Israel amb Turquia.
Molts israelians que visiten el Pirineu solen conèixer Catalunya i hi simpatitzen: «Els guies ens trobem que sí, a la gent li interessa, a més avui en dia coneixen bastant el procés independentista de Catalunya», explica Dan Gazit, guia de Travel Nexus. «I a tots els israelians, a més, els encanta el Barça», subratlla.
Des del Pallars es promociona la Ruta de la Llibertat, amb els passos clandestins que es van fer servir durant la Segona Guerra Mundial i per on van fugir molts jueus de l’Europa ocupada pels nazis. És un al·licient més, explica la Mayan, però no el definitiu. Més que la història, els atreu l’experiència de la muntanya i la natura. L’agència Travel Nexus està organitzant un esdeveniment singular a partir d’aquesta idea: 600 dones israelianes viatjaran en 4×4, en quinze grups al llarg de l’estiu, pel Pirineu català, andorrà, aranès i occità. «L’anomenem la Ruta de la Llibertat, i està dissenyada pensant en la història de la fugida del poble jueu durant la guerra però també en el simbolisme de la llibertat i l’emancipació de les dones», explica en Yamis. «No és un itinerari fàcil: hauran de conduir 4×4 per alta muntanya, acampar… tota una aventura. Però aquest és l’esperit del Pirineu que enamora els israelians.»
Dos mil israelians al Camp Nou
Com és que un país de només set milions de persones, si fa no fa com Catalunya, aporta al Pirineu més visitants que França, Alemanya i Anglaterra? Barcelona és una de les claus. «La ciutat de Barcelona agrada molt als israelians, la senten molt propera geogràficament», explica en Yamis, director de Travel Nexus. «Després van venir les rutes a Besalú pel passat jueu, Figueres per Dalí, Montserrat, el Pirineu.» Però Barcelona continua sent la destinació principal. També per a negocis i congressos. I futbol. «En el darrer partit de la Champions, contra el Milan, hi havia dos mil israelians al Camp Nou», calcula. «Sense cap equip propi potent, el Barça és l’equip de molts israelians.» Fins i tot en partits rutinaris de lliga hi pot haver prop d’un miler de turistes i/o seguidors que s’hi han desplaçat des d’Israel, assegura aquest director turístic.
(Publicat a Presència el 31 de març de 2013)
Hi ha notícies que només s’haurien de difondre en horari nocturn i en versió codificada per evitar l’estupor de les ànimes delicades. Lectors sensibles, deixin de llegir ara que hi són a temps, perquè la cosa va d’aquests vuitanta-cinc consellers de CajaMadrid, ara Bankia, que es van cruspir ells solets quinze milions d’euros a través de targetes de crèdit que l’entitat posava a la seva lliure disposició: una mena de sobresou ocult lliure d’impostos que els permetia una orgia de mariscades, hotels i viatges a París amb la dona o la querida. Aquests consellers, nomenats per partits i sindicats, eren els que havien d’avalar cada any els informes de gestió que redactaven els que els havien donat les targetes, uns informes que donaven llum verd a operacions de crèdit monstruoses que permetien mantenir i multiplicar les desmesurades ba-canals d’obra pública de la comunitat autònoma suposadament més neoliberal de les espanyes. Pornografia pura.
