Sempre m’ha agradat Ibarretxe. La seva personalitat en la política ja diria que està en extinció i ha demostrat que pot arribar fins al final amb els seus ideals: tenia un pla estratègic que ja voldria per a Catalunya. I just, tal com s’havia especulat, abandona la política quan Patxi López és nomenat nou lehendakari. Ahir era el dia del nou president basc, que serà el primer lehendakari socialista de la història, però Ibarretxe mereix un elogi lloable per la seva trajectòria, després de deu anys en el càrrec.

És evident que per fer política a Euskadi cal un ADN especial, però deixant de banda els dos extrems tan oposats,  Ibarretxe era un corredor de fons sòlid i amb un ideals ferms. I va arriscar i molt amb el nou procés de Nou Estatut basc; per això s’havia de desactivar de Madrid. Ara, se’l pot qüestionar per tirar la tovallola però quan sempre es critica els polítics per no acceptar el seu final de cicle, el fins ara lehendakari se’n va després de dos mandats complets. Com si hagués governat als Estats Units. Per tant, és el moment que el PNB afronta un nou cicle i el repte de buscar un nou líder després dels perfils d’Ardanza i Ibarretxe. Dos homes amb ADN polític i que eren amb massa freqüència dimonitzats des de Madrid, que ansia sempre comandar la política basca. Ara, precisament, ho podrà fer, tot i el mèrit de Patxi López d’arribar a la presidència.

Música / Quiero Ser # Amaia Montero