Ara ha sortit el “fill polític” de Gallardón, Manuel Cobo, per afegir encara més polèmica amb l’entrevista intencionada a El País per exposar la seva visió sobre el futur directiu de Caja Madrid. És, fins i tot, alarmant que la política pugui tenir aquests tentacles tan evidents i pugui repercutir tan directament en la gestió i els guanys d’una entitat d’estalvis. Perquè Caja Madrid ja no té els guanys d’abans. Crec que, precisament, la credibilitat d’una caixa es demostra establint-se al marge de la política i no patint-ne les conseqüències  tan directament en el seu organigrama. És evident que resistir a les maniobres dels governants té un preu molt alt però la prova més evident dels bons resultats d’apostar per la independència n’és la mateixa “la Caixa”.

I respecte Caja Madrid i el PP, fa massa temps que la rivalitat constant entre Gallardón, Rajoy i Aguirre dura en tots els àmbits i la tensió acaba per passar factura al mateix PP. Que una vegada més, amb tanta rivalitat i tan poc esperit unitari, demostra que no està prou cohesionat per fer d’oposició seriosa al PSOE i al mateix temps evidenciar que és un partit preparat per governar l’Estat espanyol, quan precisament el cicle econòmic actual gairebé està conduint als populars altra vegada a La Moncloa. Resultant: més eslògans electorals i dosis de credibilitat per al PSOE.

Música / Flake # Jack Johnson

PD: McDonald’s abandona Islàndia per la crisi que pateix aquest país.