Arxiu mensual: juny de 2010

Felix Millet: cada vegada més sol

Fèlix Millet està cada vegada més sol. No em sorprèn que el seu advocat, Pau Molins, hagi renunciat a la seva defensa després d’onze mesos d’esclatar el cas del Palau de la Música. Per molt que Molins sigui un gran penalista és un contrasentit que en aquest moment del procés judicial, amb el seu client en presó provisional, prefereixi tirar la tovallola de la defensa. Molins té dret a respectar la confidencialitat del seu client però la renúncia denota que, fins i tot encara que sigui per motius estratègics, el cas se’ls ha escapat de les mans. Potser Millet no va explicar tot el que sabia al seu advocat,  potser no facilitava la màxima informació per  millorar la defensa, però el mecenes continua tenint l’ultima paraula, tot i que cada vegada està més sol.  És l’entorn de CiU que ha recomanat a Molins que deixi el cas? Són les mitges veritats de Millet? Són pressions d’alt nivell? Potser és que tot plegat serveix per respondre als interrogants del cas. I mentre la defensa recaurà ara en Mireia Astor, sòcia del bufet d’advocats de Joan Piqué Vidal, la resta ens continuem indignant amb aquest cas i les possibles connexions, mentre la sol·litud de Millet, encara que sigui com a pres privilegiat, està envoltada de silencis, temors i pressions.

Música / Don’t Wait To Long # Madeleine Peyroux

Els sindicats també s’han de reinventar

Aquesta crisi espanyola no deixa de demostrar cada dia que passa que els sindicats s’han de reinventar i que el seu model necessita una revisió important, de la mateixa manera que passa amb altres estructures de la nostra societat. És evident que aquest govern espanyol no ha estat a l’alçada en el procés de la taula del diàleg social i ha demostrat símptomes de gestió en matèria econòmica molt preocupants, però pràcticament ha passat el mateix amb la patronal espanyola i el seu president, Díaz Ferran, que incomprensiblement encara continua en el càrrec mentre fa el joc al PP. Però aquesta tendència maquiavèl·lica del líder de la CEOE en un cicle crític com aquest, suposa un contrast amb el rol dels sindicats, que evidencien que els temps de bonança també els ha passat factura.

Les complicitats governamentals de CCOO i UGT, transformades en grans subvencions, han provocat que a l’hora de la veritat la seva força reivindicativa quedés adormida i no tingués poder de mobilització desitjat. Per això, la manifestació dels treballadors públics va ser una decepció. I aquest poder sindical també va quedant ben retratat en els darrers mesos en les seves rodes de premsa puntuals, com les d’ahir a la tarda, on cada vegada estan més desfasades en l’espai temps.

Música / Breakeven # The Script

Del Laportisme a Sandro Rosell

Després de més de dos anys d’esforç, Sandro Rosell va culminar anit l’assalt al Barça (el web el presenta com el president més votat de la història) per posar fi amb contundència i moral al cicle “virtuós” de Joan Laporta. La victòria electoral del gran favorit és rontunda. Solvent. I no queda ni un aspirant reforçat amb vista el 2016 després de, fins i tot, anar a votar els indecisos. Per això ara, Rosell té credibilitat per iniciar la seva etapa al club blaugrana acompanyat del seus homes de confiança. S’obre una era de sis anys en la qual el “nou” president espera confirmar el lema de campanya de Tots som el Barça, a través del qual es rebaixarà la intensitat política de l'”expresident” i voldrà donar una imatge molt menys presidencialista.

Així és que el Barça encara un nou cicle en un gran moment esportiu, amb un club modernitzat, amb seccions guanyadoresmi amb la solvència que ara cal continuar progressant en aquest màxim nivell. Però la tensió de la campanya, la famosa porta del darrere -amb auditories anunciades per Rosell- i les ombres d’aquest gran club sempre planejaran a causa de tants i tants interessos. Demostren que, tot i l’abraçada inesperada d’ahir, una presidència del Camp Nou mai serà fàcil. De moment, Rosell ha merescut aquest moment i ha treballat molt per aquesta victòria: el seu somni. No se li pot negar el desig d’intentar-ho i d’aquí aquest triomf inapel·lable, tant en el fons com en les formes,  perquè així ho han volgut els socis.

Música / Mariacaipirinha # Carlinhos Brown

Reunits, reunits i reunits

Gairebé a la mateixa hora que el Banc Mundial alertava sobre la delicada situació econòmica de l’Estat espanyol, els integrants de la taula del diàleg social estaven reunits al Ministeri de Treball per intentar arribar a un acord a última hora sobre la reforma laboral. Govern, sindicats i patronal fa gairebé tres anys que estan encallats en un procés que el mal cicle econòmic no permet tants entrebancs i desacords, després de tant diàleg i tantes reunions. Aquesta incertesa només pot passar en un estat com l’espanyol, que ha afrontat amb molt retard les mesures anticrisi i encara amb errors estratègics importants. És difícil d’imaginar veure el govern alemany, ja no parlem del nord-americà, reunit fins a altes hores de la matinada per desencallar un acord a tres bandes després de tant temps. I la sensació tan desconcertant que pot arribar a produir als ciutadans veure com una retallada profunda s’ha anat posposant per un govern que “només” pretenia guanyar temps. Ara, es va contrarellotge i amb la necessitat de donar una imatge d’unitat, mentre planeja en l’ambient de la taula del diàleg social l’amenaça d’aprovar la reforma laboral per decret a mans d’un govern que està contra les cordes. Tot plegat, un cúmul de sensacions de massa fragilitat per a un moment que hauria de ser de fortaleses.

Música / Tristeza # Pereza

Una fira necessària

[Youtube]VWL3mH1wUzo[/Youtube]

Arriba ja FiraMerCAT, que és una iniciativa de l’Ajuntament de Girona per promoure l’ús del català en l’etiquetatge dels productes comercials. És la primera iniciativa que es du a terme d’aquestes característiques i la fira ha volgut ocupar un nou espai per sensibilitzar els usuaris sobre la importància de resaltar els productes del país i alhora que tenen sensibilització per la nostra llengua. Però a més, és molt important que s’hagi volgut impulsar el Compromís de Girona perquè universitats, ajuntaments, entitats públiques i empreses, entre altres, apostin per comprar productes etiquetats en català. És l’inici d’un bon trajecte, de potenciar l’esperit emprenedor, la voluntat de sumar i no cal que ningú se senti inferior pel fet d’etiquetar en la nostra llengua i, a més, vol tenir ambició en aquests nous temps d’esperit global. De fet, els catalans sempre hem tingut un esperit de poble de mercaders que sabem arribar molt més lluny de les nostres fronteres. I així hauríem de continuar sense renunciar els nostres orígens ni camuflar la nostra identitat. I si cal, doncs, etiquetant en català, castellà, francès, anglès, alemany, xinès i japonès.

Música / La forma d’un sentit # Mishima