Arxiu mensual: octubre de 2011

Corredor del Meditarrani, com havia de ser

Per fi! Catalunya tindrà el Corredor del Mediterrani que mereix. Un eix ferroviari que aportarà una nova dimensió comercial a les nostres infraestructures i que era un deute pendent de fa massa anys. Catalunya, pel seu esperit i enclavament, sempre ha liderat els grans canvis al sud d’Europa, amb la seva adaptació a les revolucions agrícoles, industrials i tecnològiques, i ara no podia quedar supeditada al poder de Madrid en matèria d’infraestructures si del Mediterrani es tractava. Per força que havia de vincular tot el que era el litoral, des d’Andalusia a la Catalunya Nord, amb una influència important de Barcelona, com a capital. I també, Tarragona, Girona, Figueres… I s’ha fet justícia sense haver de passar pel famós KM en direcció als Pirineus per l’Aragó.

Ara, doncs, superades les pressions i interessos des de Madrid, les connexions comercials tan importants per al Port de Barcelona com poden ser amb França -a través del tren- i per mar -per l’arc meditarrani- tindran l’ambició necessària perquè Catalunya es pugui considerar de primer nivell europeu. Com a territori, entrem més força al segle XXI amb un eix que ha de tenir una trascendència vital. Així és que Catalunya tan de bo tingui el pes i poder que mereix per ser un referent en infraestructures de terra -tren-, mar -port- i aire -aeroport-. Enhorabona Catalunya!

Benjamin Disraeli: “El secret de l’èxit està en preparar-se per aprofitar les oportunitats quan es presentin.”

El dèficit de TV3 té un preu

Època de crisi, temps de menys ingressos, que comporten acomiadaments, rebaixes de sou, atur, ERO temporals i retallades. Mentre el sector privat fa ja uns anys que ha començat a fer els deures ara li toca al públic que, malgrat la lentitud, és vital. I autoaplicar-se un mateix la tisora quan els diners no són propis sempre té un grau de més de comoditat. Però la recessió obliga a adoptar mesures urgents en molts àmbits, alguns dels quals els ciutadans poden percebre com a més prescindibles. Per exemple, els mitjans de comunicació públics. La Corpo (CCMA) preveu tancar el 2011 amb unes pèrdues de més de 6 milions, segons acaba d’anunciar el director general, Ramon Mateu. I podrien ser molts més, uns 15 més, sinó ven les seus que té en propietat. Les preguntes, la Corpo ha de pagar aquest preu? S’ho pot permetre el país? Els ciutadans estarien a favor de la retallada? Catalunya ha de tenir una televisió líder al preu que sigui?

TV3, l’ens que mou gran part del pressupost, ja ha afrontat les retallades amb menys contractacions, rebaixa de sous i més contenció en la despesa. Amb l’agreujant, lògic i previsible, de la caiguda dels ingressos en publicitat. Arribats a aquest estadi, amb la retallada important en els pilars fonamentals de qualsevol societat, com són les Tres M (mestres, metges i mossos), la Corpo ha d’arribar anualment als molts més de 6 milions per tenir TV3 i Catalunya Ràdio líders d’audiència? És el preu que hem de pagar per tenir els mitjans públics que difonguin la identitat del país? (l’article de la Terribas) L’equilibri seria la funció que fa com a articuladora del territori, però fins a on es pot considerar necessari i sostenible. L’estructura actual està basada en un model de bonança i ara, malgrat les pressions, cal replantejar quin ha de ser el preu per preservar la qualitat en el context de realitats financeres. I dins el marc del conjunt de país, segons les nostres possibilitats, quin ha de ser el preu final de la seva funció, que tendirà cada vegada a ser més social que comercial.  

Federico Fellini: “La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural.”

BlackBerry i la fragilitat de la hiperconnexió

La broma és fàcil, però divertida. L’acabo de llegir al perfil a Twitter de Jordi Camós: “Quin cabró el Jobs. Se’n va al cel i el primer que fa és demanar-li a Déu que es carregui les BlackBerry.” Les BlackBerry, telèfons sempre fiables, tenen problemes tècnics des de fa 24 hores que perjudiquen als usuaris europeus, de l’Orient Mitjà i l’Àfrica. Són desenes de milions de persones que tenen interferències als seus aparells, que cada vegada més són utilitzats com a eina professional. Producte d’aquesta nova transformació laboral en temps líquids-digitals i que fa que els usuaris se sentin més actius, més segurs, més informats, però al mateix temps pagant el preu de l’hiperconnexió amb la dependència.

Quan podria semblar que en la nova era tecnològica res pot fallar, BlackBerry ha demostrat durant 24 hores la fragilitat que pot tenir aquest sistema tan instantani: veu, dades, imatges, vídeos… Si realment l’error prové d’un del centre de dades de Slough, ciutat a l’oest de Londres, aquesta urb pot passar ara a la història de la telefonia mòbil. I al mateix, l’empresa propietària d’aquests terminals, Research In Motion (RIM), ens pot evidenciar que la seva pitjor publicitat pot ser la millor per a l’adversari: Apple perd el seu visionari, però l’iPhone 4S ja té el millor target de venda. I mentre això passa, observem a consumidors emprenyats -amb material irrecuperable- i poc valorats, ja que la compensació pot arribar ni a mig euro. Tanta hiperconnexió i alhora indefensió ens fa clients vulnerables a mans de poderoses multinacionals.

Sam Walton: “Existeix només un cap: el client. I pot acomiadar a qualsevol de l’empresa, des del director fins a un empleat comú, simplement gastant els seus diners en un altre lloc.”

Amb l’iPhone 4S, però esperant el 5

És espectacular com Apple crea desig de marca a escala mundial. Sense invertir en publicitat i amb una estratègia comercial molt particular (pensada i hermètica), ahir tothom s’esperava l’iPhone 5, però va ser una nova versió de l’iPhone (4S). Però suposo que la crisi té massa pes i per això la companyia més desitjada del món va decidir esperar a què passi aquest mal cicle i presentar el nou aparell en temps millors, si és que vénen.

Vaig trobar a faltar el lideratge de Steve Jobs, l’ànima espiritual d’Apple i admirat pels seus fidels. Tim Cook es va estrenar sense premi, amb la dificultat de substituir Jobs, i a més sense mostrar una de les novetats més esperades d’aquest any 2011. I es va dedicar a presentar les millores a l’iPhone 4 que ja s’intuïen per al nou aparell.

Tot pensat perquè l’usuari sigui encara més fidel, estigui més connectat i sigui més líquid en temps de Revolució Digital i una crisi financera que es tradueix en social, de valors i econòmica. Contrastos propis del canvi de paradigma.

Tim Cook: “Estic orgullós de poder servir com a director executiu a l’empresa més innovadora en el món”.

I ara la iBookstore

 

No som un país diguem-ne lector però cada vegada ens ho posen més còmode en el sector digital. Fa quinze dies va ser Amazon amb l’estrena del nou web a l’Estat espanyol, i des d’avui és Apple amb iBookstore, una botiga en línia per vendre llibres per a iPad, iPhone i iPod Touch. Són els dos pesos pesants de la lectura digital a escala global i a partir d’ara els dos referents a casa nostra. Amazon s’enfoca més a públic específic, més lector, disposat a comprar la seva tablet que afavoreix més la lectura dels ebooks. Als Estats Units, el Kindle Fire ja està a la venda (199$). La tinta no cansa i permet enfocar més el producte a un tipus de públic més novelesc. Apple, per la seva part, surt ja mb la inèrcia de tenir un públic molt fidel, consumidor de la seva marca i al qual potencia un servei més per retenir-lo. I d’entrada, amb força: un catàleg de més de 400.000 títol a tot el món i amb editorials com les del Grupo Planeta, del Grupo Random House Mondadori i les editorials distribuïdes por Libranda.

S’obre una nova partida comercial al nostre mercat, molt competida, i veure’m quina resultarà la companyia líder. Són encara percentatges molt baixos, però comença el posicionament en un mercat que només pot créixer en el temps.

Giovanni Boccaccio: “Quan era jove llegia gairebé sempre per aprendre; avui, de vegades, llegeixo per oblidar.”