Arxiu de la categoria: Web 2.0

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”

Hibridació Costa Brava Pirineus amb Wikiloc

[Youtube]c5_XSOcgnmU[/Youtube]

Trobo molt interessant el repte d’hibridació que ha aconseguit el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona amb l’empresa Wikiloc. La iniciativa de Rutes Wikiloc ajudarà a dinamitzar encara més el portal turístic -el 2010 va rebre 1.454.612 visites, un increment del 18,72% més respecte l’any anterior- i potenciarà els trajectes geoferenciats perquè els usuaris s’ho puguin descarregar al GPS, bé sigui muntanyisme, amb BTT… El proper pas segur que serà oferir el mateix servei amb una aplicació al mòbil. I l’aliança entre sector públic-emprenedoria pot donar un bon resultat, ja que l’empresa l’enginyer informàtic ganxó Jordi López Ramot, que és un referent mundial del sector, pot encetar un nou model de negoci. I rendibilitzar tot aquest gran esforç, amb molta visió inicial. Encara recordo quan fa dos mesos, l’emprenedor Xavier Verdaguer, després de visitar Wikiloc -amb seu al Parc de la UdG-, va exclamar quan va veure el potencial del portal: “Si l’haguessin creat a Silicon Valley ara serien un dels emprenedors de referència mundial.”

Poca broma amb el target de Wikiloc: 311.ooo rutes arreu del món, web amb divuit idiomes, 6 milions de pàgines vistes cada mes, uns 900.000 usuaris únics, 240 milions d’usuaris totals, un premi National Geographic i  El País Semanal va destacar López Ramot com un dels cent homes i dones iberoamericans que van destacar el 2009.

Tom Peters: “Quan el capital i la tecnologia són accesibles a tots per igual, el que marca al diferència és la qualitat del capital humà.”

 

 

El que tenim, que és molt i bo

[Youtube]NdypDmny50o[/Youtube]

Felicitats als creatius d’Estrella Damm, que presenten més que anuncis. Són espots en format de relat que uneixen país, territori, sentiments, esport (Barça), cultura, música (ara amb Els Amics de les Arts)… i al final, el plaer d’una cervessa. I sempre, amb èxit publicitari i superant la competència. Per això, i gràcies a internet, els espectadors se’l podem fer una mica seu. Com ara seria el cas. Perquè juguen amb els sentiments de país i la nostra identitat en clau positiva, i més en temps que no conviden a l’optimisme. Però volen la nostra excel·lència i la troben, malgrat els punts febles que també tenim com a societat. Però ens esperonen. En aquesta ocasió la combinació era una garantia: Barça i Els Amics. I després de la promoció de l’hivern, arribarà la de l’estiu, amb el Mediterrani com a protagonista del nou relat, que ja ha triomfat amb altres dues ocasions.

Joseph Pulitzer: “La publicitat és el factor i la força moral més gran de la nostra vida pública”

Participació. Dia 4

[YouTube]Z029bwDX1Ug[/YouTube]

Un dels portals que ha nascut en aquestes eleccions és Elecciones, impulsat per un dels socis i fundadors d’Atrápalo com l’emprenedor eslovac Marek Fodor -afincat a Catalunya-, amb el suport dels periodistes Teresa Turiera, Ana Cinthya Uribe i Marc Vidal. Elecciones, com a portal innovador, confirma l’onada d’iniciatives de la societat civil que pretenen millorar el seguiment de la informació política a la xarxa. Una manera més de promoure la participació 2.0, intentar lluitar contra la desafecció i defugir dels missatges que els mateixos polítics i partits promouen a partir de les seves respectives plataformes. Així és que més enllà dels tòpics, aquest portal vol que els líders polítics i els partits es “mullin” en aspectes com el copagament, l’atur, l’educació, les centrals nuclears…

D’aquesta manera, l’usuari que vulgui fer el test ha de contestar vint preguntes que estan dividides en cinc grans temàtiques que permetin veure quin és -o són- els partits més propers a les seves idees. Aquesta mena de portals ja existeixen en països com els Estats Units, Holanda, Irlanda… i és l’evidència que internet mou cada vegada més projectes i és una eina fonamental per promoure la participació activa. En el vídeo de presentació, es mostra el test que va fer Buenafuente a Artur Mas i l’impuls que va donar a aquest portal, just en la seva estrena recent. El “salt” de visites va ser espectacular per començar a dinamitzar la campanya que el seus autors voldran traslladar en altres àmbits, com ara en les properes eleccions locals i després generals.

Dia 4 de campanya: “El polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions” (Winston Churchill).

La pitjor crisi en el millor Barça

El millor Barça esportiu de la història afronta ara una de les seves pitjors crisi institucionals. La divisió Laporta-Rosell ha arribat a un dels seus nivells més tensos després de l’assemblea de compromisaris de dissabte i dóna la sensació que la confrontació encara pot anar a pitjor. Dur a Laporta davant dels tribunals és com voler aixecar la famosa catifa -aquella que no es va destapar en el mandat de Gaspart- i, tot i que tothom hi estarà d’acord en què es vulgui passar balanç a les festes nocturnes de l’expresident, aquesta no és la millor manera. Mediàticament és carnassa. Amb Rosell ben discretament a l’atac, s’està desestabilitzant l’entitat amb el que tot això comporta i la junta actual ha de ser conscient del pas que ha fet, ja que el cinisme del vot en blanc del president no camufla el seu ressentiment contra Laporta. De fet, des que Rosell va sortir del club que dura la rivalitat. I a la inversa és obvi que també. Però, cal aquesta trencadissa pública?

Ara, doncs, ha començat la partida de veritat i els dos bàndols són forts. Laporta, malgrat tot el que es digui i es pugui demostrar -era evident que la Visa Barça donava per a molt-, va deixar el club en el millor moment esportiu de la seva llarga història. Innegable però qüestionable. Ara bé, la factura que se li vol cobrar té massa connotacions d’enveges i implicacions fàctiques perquè el seu nou projecte polític fracassi. I en tota aquesta gran rivalitat i interessos, hi perd el Barça. Sens dubte. Dijous mateix, per casualitat vaig escoltar la roda de premsa de Laporta a l’Hotel Majestic, i dubto que molts periodistes poguessin entendre el llarg i feixuc balanç de Sala-Martin i Oliver sobre els pressupostos del seu mandat. Un ball de números i auditories que suposo que al soci li queden tan lluny que dedueixo que el que no vol és que el Barça en surti esquitxat i la pilota continuï entrant. I com no entri tant com fins ara… L’art de la guerra tot just ha començat.

Música / Ungodly Hour # The Fray

La Fundació del Príncep i el parc de la UdG

Fundació

Ho avançava amb to distès aquest divendres a l’hora del cafè el mateix Arcadi Calzada: “la Fundació Príncep de Girona ha d’estar al Parc de la UdG“. Per acabar concloent que ja s’ha concretat el seu nou emplaçament, que serà ben aviat al parc, tal com feia mesos que s’apuntava. I ara se’n prepara una de grossa per a l’estiu a l’Auditori, amb els prínceps in situ i una primera jornada internacional relacionada amb el coneixement, les TIC i l’emprenedoria. Hi té molt a veure en la coordinació un emprenedor tan ben connectat com Alfons Cornella, d’Infonomia. Serà la primera gran posada en escena de la fundació després de la presentació i, molt probablement, serà un èxit, però és inevitable no voler veure tot el que suposa aquesta fundació i per quin servilisme s’ha creat. Però clar, si als pesos pesants de la societat gironina ja els agrada i interessa, doncs serà qüestió d’oblidar la nostra història i no pensar més enllà de tot el que significa la nostra identitat. Amb aquest projecte, la personalitat de la monarquia queda ben integrada en el nostre territori i al mateix temps ens obre al món, amb una vocació clara sobre quin és l’objectiu i quin missatge volem transmetre.  Un target excel·lent i ben pensat. Per tant, benvinguts prínceps!

Música / White Trash Beautiful # Everlast

5 anys de YouTube

[Youtube]Tlmho7SY-ic[/Youtube]

El canal de vídeo més famós de la xarxa, com és YouTube just compleix 5 anys. El gran èxit global d’aquest portal és que sembla que faci molt més temps que sigui operatiu i ens serveixi de referent per cercar vídeos, música, conferències o imatges curioses. Des de l’inici del primer vídeo, YouTube ha sabut transmetre la vocació de fomentar-ne l’ús entre els usuaris, amb un clar esperit 2.0. O sigui, els espectadors i usuaris també van haver de canviar la mentalitat en els inicis, ja que d’acostumar-se a ser un espectador, el canal oferia la possibilitat de ser-ne el protagonista i, a més, públic, gairebé a l’instant, i compartir-ho. El mateix target de creació ho exemplifica: va ser fundat per tres companys de treball,  Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, amb la idea de poder pujar i compartir vídeos en un espai web, sense la necessitat d’intermediaris.

Per això, actualment, cada minut es pugen 24 hores de vídeo i pel que fa les visites, és la tercera pàgina web més consultada del món. I des que Google va comprar la companyia, a finals de 2006 (per 1.650 milions de dòlars), els beneficis rutllen cada vegada més, ja que els ingressos dels anuncis dels patrocinadors es van triplicar en el 2009.

En la seva fase de progressió tècnica, YouTube s’ha preparat per admetre els vídeos en alta definició i 3D i arriba a resistir més de dos milions de visites diàries. El proper gran pas serà convertir-se en canal de retransmissions en directe,  com poden ser els partits de futbol i els concerts de música, a més de llogar pel·lícules de vídeo. Una aposta interessant, futurista i, clarament, guanyadora per continuar sent un referent global, tot i que cada vegada té més competència.

Música / Original Of The Species # U2

Neix el projecte Spacedelta

Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.

Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.

Música / Sandra # Litus

La primera gran nevada 2.0 de Catalunya

[Youtube]QDnX3m7uwGc[/Youtube]

La d’ahir va ser la primera gran nevada que es pot considerar 2.0 de Catalunya. Mentre el dia despertava amb la primera nevada i les volves es feien més grans al migdia, evocant altres nevades històriques, la manca d’informació de la nostra administració va quedar compensada en les primeres hores per la xarxes socials. Blocs, Twitter i Facebook tenien actualitzacions constants d’usuaris que mostraven el seu petit univers i donaven informació puntual de carrers, barris, pobles i ciutats, a més de la interessant informació de l’estat de les carreteres, autopistes, trens i metro. L’efervescència va ser aprofitada per molts webs informatius per treure’n rendiment d’aquest allau d’informació a través dels ordinadors i els mòbils. Com a periodista, va ser molt interessant seguir la informació i observar com Catalunya quedava des d’enfarinada a tenir gruixos de neu de més de mig metre. En ocasions, els crítics de les xarxes socials tenen arguments per criticar aquesta nova revolució 2.0, però ahir va ser una demostració tan global que és inqüestionable no saber valorar la seva importància. Felicitats a molts editors i editores d’informació, fotos i vídeos amb la nevada com a protagonista com el de l’editor Quim Curbet sobre Girona.

Música / Hell’s Bells # AC/DC

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

– Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

– Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

– Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

– Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

– Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples