Una acció a Brussel·les i paraules després d’un any

Els humans tendim a la comoditat i encara més en aquesta època que la tecnologia ens ha facilitat molt més les coses. Hi ha un munt d’exemples. I al mateix també ens hem instal·lat en aquesta mena de confort que al conjunt de la societat ja ens va bé. Per això, cada vegada estem menys acostumats als grans canvis i a protestar o reivindicar-nos. I si a més, hi afegim la crisi financera ja tenim l’excusa perfecte per no haver anat dissabte a Brussel·les. Començant per mi mateix.

Amb tants balls de xifres, encara desconec quants catalans hi havia a Brussel·les però veient les imatges i la satisfacció dels qui van tenir l’oportunitat de ser-hi ja té mèrit el que han aconseguit. Potser aquesta iniciativa ha comès molts errors, ha tingut problemes de logística i potser la societat civil no està tan preparada organitzativament com sembla, però l’acció ha valgut la pena. Si més no, tenim una unió identitària, una reivindicació de Catalunya, una proclama nacionalista que va més enllà dels clubs esportius. I rebrà crítiques perquè per a alguns només poden quedar bé les protestes de la dreta a Madrid els dissabtes a la tarda, davant de la Plaza de Colón.

En definitiva, un fet que gairebé coincideix en el temps amb el primer any del segon mandat de Zapatero. Aquí, de moment i per desgràcia, només tenim paraules: fins i tot les mateixes proclames al vent que a Brussel·les. Des del 9 de març de 2008, no tenim res del qual els catalans, amb el nostre gran suport al PSOE, ens en podem sentir satisfets. En hem de conformar amb els ministeris de Chacón i Corbacho? I posats a comparar, aquí sí que hi ha un rol enorme entre els “il·luminats” que un bon dia es va proposar du 10.000 catalans a Brussel·les, amb la gran maquinària de poder i diners que suposa tenir un poder instal·lat a La Moncloa.

Música / Buscant l’espantaocells # Bikimel

Remenant els contenidors

Veure ahir al migdia com un matrimoni de gent gran remenava uns contenidors per trobar-hi alguna cosa que els fos d’utilitat és una imatge que a casa nostra encara no és freqüent. Per això, la imatge em va estristir.  I em va fer sentir afortunat. A més, unes altres persones anaven mirant les papereres per si trobaven alguna cosa per endur-se. Són persones que formen part d’una bossa que té la nostra societat i que ens aquests moments, a causa de la crisi accelerada, s’ha engrandit. Per això, les persones que treballen per a la gent més necessitada ara no donen l’abast. I suposo que es deuen sentir impotents. Parlant amb Salvador Maneu, reponsable de Càritas a Girona, em va alegrar escoltar el nou projecte integral que preparen i també que l’Agència Tributària els hagi ajudat una entrega d’ordinadors i impressores amb molt bon estat. No sé si és la manera però segur que és un pas per combatre la fractura digital a casa nostra.

I segur que hi ha més exemples i trobaríem més dades per exposar aquest mal moment econòmic i les persones que més necessiten recursos de primera necessitat. El problema és que Càritas, en solitari, no hauria de ser de les poques solucions. Ara bé, totes aquelles persones que fan el primer pas, el primer gest, ja és un detall per ajudar aquestes persones anònimes i que ara passen per un mal moment personal. I amb la fredor del silenci com acompanyant.

Música / My Eyes # Travis

Quina és la sortida a la crisi?

A banda de desviar el mal moment econòmic amb la pressió mediàtica contra els escàndols de corrupció del PP, tot i que si governessin els populars la persecució canviaria de bàndol, i de plans d’ajuda econòmics que mai acaben d’arribar, quin és el projecte del govern espanyol per sortir de la crisi? És cert que la davallada és global a causa d’aquest tipus d’economia que s’ha generat, però la situació és tan delicada que la bola de neu cada vegada es més gran i això genera que vagin caient pel camí més empresaris i sectors. Amb els efectes directes sobre la pèrdua de llocs de treball i l’atur. La sensació resultant després d’un any és que els nostres governants estan pressionats, volen evitar el tancament d’empreses sense futur per no sentir-se qüestionats i donen poca sensació de lideratge perquè les accions ràpides no arriben a causa d’aquest gran sistema indefinit.

I com que no hi ha un pla concret, tot i que demà l’intentarà presentar el Consell de Ministres, cada vegada més empresaris lamenten aquesta situació que consideren “vergonyosa”. La solució, de moment, ha estat la d’evitar la pressió mediàtica, no alertar el mal moment per no ser pessimistes, però la realitat del país comença a ser una altra. La crisi ja no és de la construcció sinó de liquiditat i si una empresa cau després de l’esforç de 15 anys, el període mínim per consolidar-se, després és molt complicat que es pugui aixecar. Mentrestant, esperem que els nostres polítics s’escoltin els empresaris que poden liderar aquest mal moment, potenciïn als qui estiguin disposats a promoure més llocs de treball i donar suport a les que tenen la vocació d’internacionalitzar els seus productes o serveis (no pot ser que el web del COPCA tingui aturat el servei de notícies al juliol de 2008). En definitiva, ara no és el moment d’obra pública sinó el d’estimular l’esperit dels emprenedors.

Música / A Cavall del Vent # Manu Guix

La borsa cau un 20% en dos mesos

La crisi financera es va augmentant a mida que passen els mesos. A Catalunya, tenim gairebé mig milió d’aturats i en el conjunt de l’Estat són tres milions i mig, amb la previsió que vaig progressant. Ahir mateix, un estadística del BBVA alertava sobre aquesta possibilitat i sobre la previsió que la recessió actual es mantingui fins a final de 2011. Una realitat cada vegada més difícil d’assimilar per a la societat i de pair per aquest govern de Zapatero, que demà passat anunciarà les set grans mesures per combatre la crisi i l’atur però sense un ampli suport dels sindicats i la patronal.

I dins d’aquest mal moment, tota la pressió de l’executiu de Zapatero recau, de moment, en els bancs i les caixes d’estalvi, que es mouen dins l’escenari de futures fusions, de fet, com pretén el mateix PSOE. Dins d’aquest cicle negatiu, tampoc els dirigents financers poden fer miracles i sinó tenen liquiditat, tampoc poden concedir crèdits. El mateix Almunia ho admet. Però mentre la situació bancària empitjora i s’intueixen més aliances amb “la Caixa” com a protagonista de fons, els guanys cada vegada són inferiors. I mentrestant, la borsa espanyola evidencia el mal moment del cicle actual: s’ha enfonsat un 20% en només dos mesos. I això sí que és preocupant i és un dany col·lateral alarmant.

Música / Travelin’ Soldier # Dixie Chicks

La lluita pel poder entre Madrid i Vitòria

Les eleccions al País Basc han quedat en un estadi en el qual la política juga amb la democràcia per, en el fons, establir els mecanismes de poder. Després de les eleccions, ha quedat obert els procés per escollir el nou lehendakari i s’ha evidenciat quin és el rol que vol tenir el govern espanyol des de Madrid a través de la investidura de Patxi López. Els bons resultats del líder socialista li permeten confeccionar govern amb el PP i UPyD. Però aquest pacte no pot confirmar l’afirmació gratuïta del futur lehendakari, que fa pocs minuts, en roda de premsa, acaba d’afirmar que: “Si el PNB queda fora del govern no passa res”. Aquesta visió és totalment partidista i amb visió centralista, i si Patxi López no té clar quin significat té Euskadi i la seva identitat, a més de governar molt condicionat, pot tensionar molt més un clima que necessita dirigents que sàpiguen que Vitòria no pot ser una franquícia de Madrid. Quin inici menys prometedor!

Música / The Promise  # Tracy Chapman

Euskadi queda en la cruïlla

Les eleccions autonòmiques a Galícia han confirmat la davallada del PSOE en obtenir Núñez Feijóo la majoria absoluta. Així és que el PP tornarà a governar en solitari i al mateix temps dóna aire a un líder tan qüestionat com Rajoy, que també s’hi jugava molt en aquests comicis. A més, la caiguda socialista és més espectacular encara quan es valora el moment actual dels populars espanyols, la pressió interna contra el seu líder i el pes de quatre ministres gallecs. El resultat és que Galícia enceta el cicle Feijóo, que veure’m si es pot considerar com la de Fraga segona part.

A Euskadi el panorama ha quedat molt més obert i el PSOE ha aconseguit jugar un paper determinant gràcies als bons resultats de Patxi López (de 18 a 24 escons). El PNB s’ha consolidat com a partit més votat  (de 29 a 30) però l’escenari queda molt obert i els pactes, amb el dilema de si des de Madrid es marcarà la consigna, són inevitables. I és que l’essència d’aquesta democràcia actual ja són els pactes i no les victòries electorals sense majories. Però Euskadi, com Catalunya, dins l’escenari espanyol sempre tindrà un pes identitari especial i la prova ja en són els més de 100.000 vots nuls de l’esquerra abertzale, promoguts per la plataforma il·legalitzada D3M (el 9,2%). Aquest resultat, sense dubte, ha beneficiat els partits espanyolistes. Així és que Ibarretxe no pot formar una majoria nacionalista mentre que Patxi López pot marcar una fita històrica al País Basc si obté els 38 escons amb el PP i l’UPyD (24, 13 i 1). Un horitzó nou però un futur que, d’entrada, no mereix gaire credibilitat.

Música / Lau Teilatu # Amaia Montero & Mikel Erentxun

Et trobarem a faltar Pepe

No és un bon moment per a la ironia del còmics per culpa d’aquesta crisi econòmica progressiva, però en la il·lusió dels artistes sempre existeix l’ingredient de rebel·lar-se contra una societat rutinària i acomodada (primera i segona part del vídeo). Pepe Rubianes n’era un exemple. Era un mestre de l’anàlisi quotidià però també sabia ser punyent amb aquells que més s’ho mereixien, com ara els governants i la monarquia. Avui ens ha deixat i ha baixat el tel·ló de la seva vida, i ho ha fet quan més falta feia, sobretot, per dibuixar-nos aquell somriure que mentre el veiem actuar dalt de l’escenari tots suposo que hem pensat la seva àcida paròdia en la nostra vida real, però que no ens hem atrevit a dir. Per això, ens evadia de la realitat i ens permetia saber que teníem un altaveu real. Fins i tot, encara que en ocasions no ens agradés el seu to burlesc Pepe Rubianes era una persona que tenia aquell plus per caure’ns bé. I precisament a la nostra terra, tot i el bon moment del teatre català, d’humoristes que omplen teatres no en tenim massa. I l’humor tampoc és el nostre punt fort. Per tot això, el llegat que ens deixa Pepe Rubianes encara té un doble mèrit.

Xarxes socials sí, però per sota d’Iran i Bostwana

L’Estat espanyol és el segon país d’Europa en ús de xarxes socials, per darrere del Regne Unit. Un estudi de ComScore detecta que hi ha 13,2 milions d’espanyols que han utilitzat almenys una vegada al desembre passat aquestes plataformes, que representa un 73,7% dels internautes i un 10,8% més que fa un any. Encapçalen la llista els usuaris britànics, amb el 79,8%, mentre que a nivell europeu aquest percentatge és del 74,6 (211 milions de persones), només un punt per sobre de la dada a l’Estat espanyol. Quant a les xarxes socials més utilitzades, l’informe mostra que Tuenti (la més juvenil) continua al capdavant, amb un creixement del 770% en un any, encara que també confirma que Facebook ha augmentat un 1.147% en visites i se li acosta, en part gràcies a la seva traducció a l’espanyol.

D’altra banda, Nokia Siemens Networks va encarregar un estudi a Connectivity Scorecard 2009, d’aquells que no s’adjudiquen a dit i a cost de rei, per veure el nivell d’aprofitament de les connexions a internet en cada país. Tot i que l’informe reconeix que l’Estat espanyol té una bona distribució de línies telefòniques, una bona infraestructura i fins a un bon resultat en e-Govern, l’edat i l’escassa demanda de preparació tecnològica situa el país espanyol amb una nota global de 3.49, per sota d’Iran (3.622) o Bostwana (3.98).

Música / Say It Right # Nelly Furtado

La UOC ja s’adapta al mòbil

Els alumnes de la UOC començaran a rebre els continguts de més de 500 assignatures en tres suports digitals (llibre electrònic, audiollibre i videollibre) a partir d’aquest segon semestre de curs. La UOC ha impulsat la iniciativa “TRIA!” per fomentar aquest nou tipus de comunicació en observar que molts dels seus estudiants “combinen treball i formació”, i són persones que acostumen a viatjar i “aprofiten les hores lliures per estudiar”.

El sistema s’ofereix a través de l’aplicació d’un programari lliure que aplica transformacions XML, que permet que els estudiants puguin consultar els continguts a través dels iPhones, Palms, BlackBerys o els portàtils. En global, el projecte afectarà el 40% de les assignatures de la universitat, en les quals ja s’han matriculat més de 34.000 estudiants.

Un altre petit gran canvi. Novament una transformació en la relació amb l’alumne, amb la UOC al capdavant. D’acord que el futur de la comunicació destinat a l’usuari serà en els mòbils de quarta generació i els ordinadors considerats ultraportàtils, però sense l’esperit, la vocació i la transformació dels continguts, com en aquest cas genera la UOC, aquests canvis no serien reals. De res serveix estar connectats tecnològicament en aquesta era de gran competitivitat global sinó entrem de ple en la societat de la informació, tal com fa la UOC, que en aquests moments és un clar referent del nostre país.

Música / País petit # Cris Juanico, Natxo Tarrés i Joan Masdéu

PD: Primera onada del 2009 sobre les audiències: El consum de televisió es manté mentre que el d’Internet puja i el de ràdio baixa.

PD2: El 60% de les llars espanyoles encara no tenen connexió a internet. Catalunya va ser un referent agrícola, industrial i segur que ho serà digital.

Les TIC catalanes se suspenen

Aquest no és un bon titular, però serà el que anunciarà aquest migdia el Cercle Tecnològic de Catalunya en la presentació de l’estudi que han realitzat sobre el sector TIC a Catalunya, avaluat pels professionals del mateix sector on hi ha entrevistes amb personal de primera línia. El “Diagnòstic del sector tecnològic català” puntua l’estat del sector TIC amb un 4,9 sobre 10 i exposa les raons de les nostres debilitats com a territori i que cal tenir en compte. En les dues primeres, d’entrada, ja hi estic totalment d’acord.
• Manca de recursos humans amb qualificacions adequades a les necessitats reals del sector
• Entrebancs legals i burocràtics que dificulten el desenvolupament de nous projectes emprenedors

Altres puntuacions que realitza el mateix informe i que cal tenir en compte:
• El lligam entre el món empresarial i el món universitari, un 3,8
• El lligam entre el món empresarial i el món dels cicles formatius, un 3,4
• La inversió realitzada en R+D+i, un 4
• L’efecte que la legislació actual té sobre les empreses del sector, un 4,2
• La predisposició de les empreses a implantar la tecnologia en els processos de producció, organització i comercialització, un 6,2

I per compensar-ho, els nostres punts positius, ja que també els tenim, tot i que alguns diria que s’han posat més de cara a compensar les debilitats:
• Existència de bones infraestructures
• Percepció positiva de la tasca que s’està fent des de centres d’innovació i universitat
• Bona disposició de pimes i grans empreses per avançat en l’àmbit de les TIC
• Posició avantatjada del sector TIC català respecte del sector TIC espanyol
• Sector amb taxes d’atur mínimes

Música / Candy # Iggy Pop & Kate Pierson

PD: La UOC presentarà demà el seu nou eLearn Center.

PD2: Microsoft tindrà a punt en uns mesos el Windows per a mòbils en català.