Arxiu d'etiquetes: Economia

Espanya en el 42. I Catalunya?

Acaba de sortir l’Informe de Competitivitat Global 2010-2011, elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial (FEM), i l’Estat espanyol no surt ben parat en caure nou llocs de la llista mundial: en només un any de diferència ha passat de ser el 33 al 42 del rànquing. Aquesta previsible davallada en la classificació és per una percepció més negativa dels mercats laboral i financer del global espanyol. Sempre que veig aquestes estadístiques internacionals sobre els indicadors de competivitat penso en com estaria Catalunya com a país i com estaria Espanya sense Catalunya. I no és per buscar comparacions sobre la rivalitat governamental sinó per tenir indicadors fiables de com estem, com a territori, competitivament a nivell mundial. És només una impressió però si Espanya està amb 4,49 punts a l’estudi i no pot superar països com Tuníssia, Estònia, Oman, Polònia, Xipre i Puerto Rico, entre altres, no imagino Catalunya tan avall en el rànquing mundial. Per cert, Xina és el 27 i l’Índia el 51, però s’espera una ascensció meteòrica. I ja no és una casualitat: Suïssa es manté com a número 1 per segon any consecutiu, mentre que els Estats Units, després de perdre el lideratge el 2009, cauen dos llocs i els superen Suècia i Singapur.

Música / Black & Blue # Miike Snow 

PD: Dues programacions que coincideixen en l’espai temps: Temporada Alta i el Festival de Jazz de Girona.

PD2: Iniciativa pionera: El Guardian convida blocaires científics a formar part d’una xarxa i els remunera. 

El Grup Serhs arrisca en temps de crisi

El Grup Serhs ha presentat aquest matí el pla estratègic per als propers cinc anys i ha estat interessant comprovar com hi ha empreses catalanes de referència que, malgrat la crisi, tenen ganes d’arriscar i continuar invertint per progressar. De moment, dels onze hotels actuals -8 en propietat-, l’empresa maresmenca té l’ambició d’ampliar la xifra en cinc anys i arribar a la trentena, amb noves explotacions tant en el mercat català com l’internacional. El president de Serhs, Ramon Bagó, ha admès que és moment d’aprofitar-se dels qui han jugat a fer d’hotelers sense ser-ho, especialment gràcies a la gran quantitat de diner negre circulant, i acabada la “bogeria arriba l’hora de comprar”. I això també té mèrit per als empresaris catalans del sector turístic, ja que cada vegada és més complicat competir amb els preus que poden oferir mercats com els de Turquia, Croàcia i Egipte, gràcies a una mà d’obra barata. Ells ens han pres força clients del nord d’Europa i és evident que el turisme català cada vegada depèn més del propi turisme de segona residència i que el que ve de la resta de l’Estat.

Però Serhs, tot i afrontar un 2009 que és “un any que no estem contents però del qual n’estem molt satisfets”, ja ha fet un pas important en anunciar l’obertura d’un nou hotel a la ciutat de Petra. La recessió ha afectat en les vendes del grup amb una davallada del 4% però tot i això, buscarà les noves oportunitats amb la finalitat d’arribar a l’excel·lència i ser ambiciosos “per què els moments complicats també donen oportunitats”. Just quan la indústria turística global passa per un mal moment i es comercialitza a través del low cost, el Grup Serhs està disposat a arriscar amb ambició.

Música / Naive # The Kooks

El dèficit de l’Estat es multiplica per cinc

El secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ha presentat avui un mal indicador per a la nostra economia, en anunciar que el dèficit de l’Estat espanyol el novembre va ser de 71.524 milions d’euros en termes de comptabilitat nacional, xifra que equival al 6,79% del PIB, i representa que és un dèficit és cinc vegades més gran que el registrat en el mateix període del 2008, quan la xifra va ser de 13.967 milions. No és gens esperançadora aquesta dada en un moment en el qual l’economia espanyola necessita símptomes de reactivació amb urgència. Pensar en la liquiditat de l’Administració Pública en un cicle de crisi com l’actual desanima també als qui n’estan pendents de rebre encàrrecs després de guanyar els concursos, ja que cobrar a molts mesos vistos no genera confiança. En el fons, abans del “mal” any econòmic que ens han previst per al 2010, podríem afirmar que estem en el camí de la recuperació? Això és el que pretén transmetre el govern espanyol, però no hi ha indicadors reals, com passa en països tan propers com Alemanya i França. La realitat és que el crèdit i el deute que abans era privat s’ha augmentat i transferit a l’Estat sense resoldre els grans problemes. Però els deutes hi són per pagar-los i tard o d’hora s’ha de fer. O no? 

Música / You’ve got a Friend # Celine dion, Shanaia Twain, Carole King & Gloria Estefan

El pla català anticrisi

Ha trigat molt, però finalment ha arribat el pla català anticrisi, tot i que no presenta grans novetats més enllà de l’escenificació de l’acord entre govern, sindicats i patronal. Amb un guanyador que suport reforçat amb l’oportunisme del moment: el president Montilla. La inversió total d’aquest Acord Anticrisi és de 5.700 milions d’euros, encara que la majoria ja s’estan executant. Per tant, com a novetat “d’urgència” cal destacar que els autònoms que es quedin sense feina podran accedir a una ajuda de 425 euros durant mig any, vinculada a una obligació de formació i a seguir un itinerari actiu d’inserció. El conjunt de trenta compromisos adquirits amb els agents socials i econòmics pel foment de l’ocupació, el teixit econòmic i el desenvolupament social volen demostrar que hi ha una “via catalana” per sortir de la crisi. Però sense una dotació pressupostària important i més suport a l’emprenedoria, tampoc es poden fer “miracles” a curt termini. Segons els analistes, el 2010 serà un mal any per a la nostra economia i la reactivació encara trigarà uns anys més per les conseqüències de la fallida del sistema financer i l’esclat de la bombolla del sector de la construcció. La imatge de l’acord és l’evidència que es volen establir les noves bases per a un model econòmic just a menys d’un any per a les eleccions catalanes. Més val tard que mai (ja ho voldria el mateix Zapatero), malgrat les presses.

Música / They don’t believe # Russian Red

Desconcertats amb els impostos

Al final, com era d’esperar, el govern espanyol apujarà els impostos. Era el més previsible degut a la situació en què troba econòmicament l’Estat i la necessitat que té de disposar de liquiditat -altrament dit moderació fiscal-, ja que la crisi econòmica també ha provocat els seus efectes a nivell públic i també en tots els nivells: estatals, catalans i locals. Tot i ser una mesura que l’executiu de Zapatero no voldria adoptar, tots els fronts oberts requereixen un altre augment dels impostos. Però a banda de la decisió, el govern espanyol ha donat una imatge de desconcert preocupant en un moment tan delicat econòmicament parlant com aquest. Blanco ja no va estar encertat en l’avançada de les seves declaracions i la ministra Salgado també ha evidenciat una manca de lideratge al respecte. Finalment, Zapatero ha hagut de reconduir l’estratègia però ha demostrat una feblesa executiva a causa de la improvització (tampoc l’economia és el seu fort).

Amb Solbes com a ministre, la confiança amb el govern de Zapatero ja es va deteriorar des de fa un any i ara que arriba realment l’hora de la veritat, Salgado també dóna les mateixes vibracions preocupants. I mentrestant, les previsions sobre el futur de l’economia espanyola no són ecoratjadores i la realitat és que les potències econòmiques mundials ja es comencen a reactivar. Al pas que anem, encara s’engrandeix més la figura de Rato com a ministre d’Economia. Amb Sarkozy o Obama potser ho seria.

Música / Poison Prince # Amy Mcdonald

En crisi i sense diàleg social

La mesa del diàleg social continua sense arribar a un acord en un moment delicat de la nostra economia. El govern espanyol, la patronal i els sindicats han accelerat les reunions a última hora per trobar el pacte desitjat abans no acabi juliol, tal com l’executiu estatal havia previst. Però en les darreres setmanes més que avançar-se en les negociacions, ha donat la sensació que s’han allunyat les postures. La CEOE continua ferma en la defensa de la seva tesi: insisteix en la rebaixa de 5 punts de les cotitzacions socials. Però el govern espanyol i els sindicats si oposen i tant Zapatero com Corbacho ja ha anunciat que proposen retallar-les 1,5 punts de manera temporal, ja que consideren que la petició dels empresaris posaria en perill el sistema de pensions.

Queden just cinc dies per veure si, finalment, s’arriba a un acord però les sensacions no són bones. Tant per les presses finals, amb el sopar forçat de Zapatero a La Moncloa per buscar la foto final, com per la sensació d’improvisació. Fa massa mesos que l’economia espanyola ha entrat en davallada i que els indicadors tendeixen a empitjorar en cada registre i no és esperançador observar com el govern espanyol està disposat a aprovar per decret llei els ajuts als desocupats (el 13 d’agost). La crisi és prou important com per no haver de forçar un pacte d’aquestes característiques i tampoc mereix que no hi hagi acord en el diàleg social. Ni un equilibri esperançador a curt i llarg termini perquè tenim urgències. Amb empresaris i govern dividits, encara serà més complicat superar aquest cicle.

Música / Back When You Were Good # The Hours

Condema exemplar a Madoff: 150 anys

L’estafa financera més gran de la història ja té resultat des d’ahir: Bernard Madoff ha estat condemnat a 150 anys de presó per haver estafat més de 9.000 milions d’euros per a més de 1.300 clients d’arreu del món, que hi van intertir els seus diners. La suma total amb els interessos s’acosta als 46.000 milions d’euros. El jutge del cas va declarar que  la condemna al financer de Wall Street havia de ser exemplar per evidenciar al món el càstig a tal magnitud: frau, blanqueig de diners, perjuri i robatori.  Objectiu: una comdena molt simbòlica per evitar altres grans fraus. Per això, en acabar el judici, els afectats presents a la sala es van mostrar satisfets per una sentència “raonable que enviarà un missatge al món i que va més enllà de la pèrdua de diners”. En el fons, és també posar límits a l’essència d’un sistema financer que mai n’ha tingut prou en les últimes dècades, ja que entre els afectats hi ha grans bancs, fundacions, empreses i particulars, que han perdut les seves inversions. Per cert, on són tots aquests milions? N’hi ha prou amb el perdó de Madoff?

El financer Madoff, que va demanar perdó a la seva família i als afectats, té 71 anys i, per tant, passarà la resta de la seva vida entre barrots, però si apliquessin la mateixa justícia molts potser no es passejarien somrien ara en altres països com l’Estat espanyol. I és que la història d’aquest gurú de les finances és digne d’una pel·lícula de Hollywood, tot i que faltaria possar noms i cognoms a la resta d’actors i actrius que formaven l’estructura piramidal de l’estafa i que ara diuen no saber res. Un castell inflable com aquest és impossible que el pugui construir una persona sola.

Música / Down On The Corner # John Fogerty

General Motors marcarà un canvi de model

Finalment, ha estat una realitat la fallida de la General Motors, que suposa la suspensió de pagaments més gran d’una empresa industrial de la història dels Estats Units i també moderna. Concretament, la companyia té un passiu de 172.810 milions de dòlars (122.500 milions d’euros al canvi actual), i ha necessitat la intervenció de l’administració Obama per subsistir i afrontar el pla de xoc actual. En el fons, la bancarrota d’aquest gegant encarna la crisi financera que pateixen els Estats Units després dels escàndols financers que han provocat que es replentegi un altre tipus de model econòmic iisocial. Si la GM era la representació de l’economia i alhora poder dels Estats Units, la caiguda encara és més espectacular.

La nova cultura que promou Silicon Valley a l’estat de Califòrnia, que en termes econòmics seria el sisè país més important del món i tindria tot el dret a ser membre del G-8, representa aquest canvi de valors de què tant es parla actualment. És un altre tarannà que vol ser molt diferent al mateix temps que s’implanta aquesta nova Revolució Digital en el territori més fructífer del món. El gran mèrit d’un país com els Estats Units és que aprenen ràpid i sempre busquen models de futur per continuar demostrant que són el gran referent mundial. Mentre cauen amb GM i l’àmbit financer, amb tot un cúmuls d’errors significatius, ara intenten aixecar-se en la nova societat del coneixement i tecnològica. Obama, mateix, ja marca la línia d’aquest canvi.

Música / The Space Between # Dave Matthews Band

El relleu a Caixa Girona

Ha arribat l’hora del relleu a la presidència de Caixa Girona després del període d’Arcadi   Calzada, que n’ha estat el màxim dirigent des del 1996. Després de tretze anys és el moment d’afrontar el canvi a la presidència i s’ha especulat molt amb els noms del seu substitut/a: fins i tot, s’ha parlat molt del mateix conseller Joaquim Nadal. Però no serà ell. Hi ha una terna de noms, però el candidat/a, de moment, deu estar nomenat/da virtualment, abans no es faci públic en els propers dies. El període de Calzada ha estat marcat per una etapa de llums i ombres i la seva trajectòria no ha deixat indiferent gairebé a ningú. És un dels perfils de l’etapa de Convergència que més ha resistit en un càrrec amb poder i això ja denota que el seu recanvi també estarà condicionat pel pes del PSC a la Diputació de Girona, amb el rol secundari que també hi té Esquerra. Comparable al nomenament en el seu dia de Narcís Serra a Caixa Catalunya.

No és un bon cicle econòmic l’actual i de futur per a la persona que hagi de liderar la nova etapa a l’entitat d’estalvis però tot canvi pot aportarà un foc nou que donarà un altre caire.  Diria que, fins i tot, és molt necessari per aquest canvi de paradigma social que va més enllà de la crisi. Ara, el proper destí d’Arcadi Calzada podria ser la Fundació Príncep de Girona, amb un nou organisme i una presidència que li semblen fetes a mida.

Música / Higher Ground # UB40