Arxiu d'etiquetes: Internet

Els tretze anys de Google

Google compleix avui 13 anys, que poden semblar molt pocs per la seva gran rellevància mundial. I al mateix temps, el seu domini a internet evidencien que en la nova Revolució Digital tot s’està transformant molt ràpid. Els tretze anys de Google són gairebé el resum de cap on ha evolucionat la xarxa electrònica en aquesta última dècada. Del seu posicionament com a buscador a una multiplataforma que aspira a ser el primer clic de l’usari per allò que necessita: correus, cerques, posicionaments, interaccions, traduccions, blogs, imatges, documents… El seu lideratge és imponent. A més, la companyia fundada per Larry Page i Sergey Brin és un referent en el camí de l’excel·lència i en els processos de reinvenció constant. Han executat grans avenços per als usuaris a escala global, però també han presentat productes que no han tingut l’èxit desitjat o han patit la censura de països com la Xina. Però sempre han evolucionat i progressat dins un sector on hi ha grans companyies de referència dins aquest desig de marca: Microsoft, Apple, Facebook… (rànquing mundial)

Si a tot això, se li suma el seu èxit amb adquisicions com la del portal de vídeos YouTube, la seva pròxima incursió al negoci d’agent de viatges, Google Earth, Google Street View, i uns guanys que creixen cada any, l’empresa de Mountain View té molt motius per celebrar amb satisfacció aquest aniversari. A més, entre els seus últimes grans adquisicions es troba la de Motorola Mobility (dirigida al mercat de mòbils), i la prestigiosa crítica de restaurants Zagat.

Aspectes que són rellevants de Google:

  • El navegador aglutina el més del 60% del tràfic de recerques en Estats Units.
  • Té el 75% dels ingressos per publicitat a la xarxa (la seva major font d’ingressos).
  • El seu sistema operatiu per a telèfons mòbils, Android, es troba en gairebé el 50% dels smartphones.
  • La seva nova xarxa social Google+ ja té més de 43 milions d’usuaris registrats.
  • El navegador Chrome cada vegada està més a prop d’Internet Explorer y Firefox.

Eric Schmidt: “Hi ha moltes, moltes coses que Google podria fer, però tria no fer-les.”

Una setmana d’Amazon

Una setmana de l’arribada d’Amazon a casa nostra. S’esperava de feia temps però al final, ja és aquí. Un dels primers grans projectes comercials globals d’internet ha segmentat el seu target a escala espanyola, a l’espera encara de la venda dels ebooks, que està prevista abans de final  d’any. Ha preparat la logística, amb terminis de 3 a 5 dies a tot l’Estat, i uns preus ajustats, que són el seu gran atractiu.  És la referència de quines han de ser les pautes del comerç electrònic, malgrat algunes crítiques interessades per la mala classificació d’alguns productes (es poden entendre quan són en les estrenes), Amazon arriba per quedar-se, tenir una quota de mercat perquè és un referent en la venda electrònica i veure’m quin és el gran competidor en la pugna amb la Casa del Libro i El Corte Inglés.

Té el target dels nous temps (agressivitat comercial, venda directa i a escala global) i cal desmitificar la idea de què és una llibreria. És més que això! És un buscador associat a un sistema de pagament, amb un mètode de classificació i recomanació. Amb la rellevància de l’opinió dels usuaris, acceptant les crítiques. Esperit 2.0. I un target que el fa únic: actualitza les vendes cada hora i proporciona dades en temps real. A l’estil de selecció i posicionament de Google però enfocat a la venda.

Jeff Bezos: “La nostra disposició a ser incompresos, la nostra orientació a llarg termini i la nostra tolerància a fallar de manera reiterada són les tres parts de la nostra cultura que fan possible que fem les coses que fem.”

#Twitterencatala

La reacció d’ahir a Twitter va ser espectacular amb la reivindicació de l’etiqueta o hashtag #twitterencatalà. Els catalans ja hi estem acostumats a aquesta mena de proclames, per tant, no ens ve de nou. Ho hem fet sempre real i degut als nous temps, ara també de manera digital com a ciutadans líquids. I també estem habituats a esperar i esperar; en aquest cas, des del Mobile World Congress que desitgem veure Twitter en català. I és que Dick Costolo, conseller delegat de la companyia, si va comprometre a primers d’any. No defallirem. Continuarem amb el #twitterencatala (per cert, s’haurien d’acceptar els accents), ja que malgrat l’allau de tweets “només” va ser trending topic del dia durant 30 minuts. Satisfacció amarga. Però no perdrem l’esperança: Twitter va anunciar dijous la traducció a cinc noves llengües (el xinès tradicional i simplificat, l’hindi, el tagal i el malal) i incorporarà el suec, el noruec, el danès, el finès, el polonès i l’hongarès -en total, seran 23-, algunes llengües amb menys parlants que el català.

Malgrat veure la botella mig plena al final de la jornada, una lamentació: no m’agrada l’extrapolació política que se’n vol derivar d’aquests moviments i que sempre hi hagi el tarannà d’acabar allà mateix. Divisions en la línia dels partits. Diria que és un error i no és un tipus de pugna que cal magnificar perquè no cal estancar tant un món tan universal com internet. Primsa massa antiquat. I en el fons, tampoc ens enganyem, Twitter acabarà sent un canal de comunicació (no m’agrada la definició de xarxa social) cada vegada més comercial, com passa amb Facebook, i que poden ser unes bones eines publicitàries. Això sí, si se saben utilitzar pels emissors.

Si voleu adherir-vos a la iniciativa, que a hores d’ara ja s’acosta a les 5.000 adhesions, seguiu aquest enllaç: http://act.ly/ns.

Alex Tew: “Ets el que publiques a Twitter.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”

5 anys de YouTube

[Youtube]Tlmho7SY-ic[/Youtube]

El canal de vídeo més famós de la xarxa, com és YouTube just compleix 5 anys. El gran èxit global d’aquest portal és que sembla que faci molt més temps que sigui operatiu i ens serveixi de referent per cercar vídeos, música, conferències o imatges curioses. Des de l’inici del primer vídeo, YouTube ha sabut transmetre la vocació de fomentar-ne l’ús entre els usuaris, amb un clar esperit 2.0. O sigui, els espectadors i usuaris també van haver de canviar la mentalitat en els inicis, ja que d’acostumar-se a ser un espectador, el canal oferia la possibilitat de ser-ne el protagonista i, a més, públic, gairebé a l’instant, i compartir-ho. El mateix target de creació ho exemplifica: va ser fundat per tres companys de treball,  Jawed Karim, Chad Hurley i Steve Chen, amb la idea de poder pujar i compartir vídeos en un espai web, sense la necessitat d’intermediaris.

Per això, actualment, cada minut es pugen 24 hores de vídeo i pel que fa les visites, és la tercera pàgina web més consultada del món. I des que Google va comprar la companyia, a finals de 2006 (per 1.650 milions de dòlars), els beneficis rutllen cada vegada més, ja que els ingressos dels anuncis dels patrocinadors es van triplicar en el 2009.

En la seva fase de progressió tècnica, YouTube s’ha preparat per admetre els vídeos en alta definició i 3D i arriba a resistir més de dos milions de visites diàries. El proper gran pas serà convertir-se en canal de retransmissions en directe,  com poden ser els partits de futbol i els concerts de música, a més de llogar pel·lícules de vídeo. Una aposta interessant, futurista i, clarament, guanyadora per continuar sent un referent global, tot i que cada vegada té més competència.

Música / Original Of The Species # U2

Neix el projecte Spacedelta

Els bessons gironins Albert i Víctor Martín han creat el projecte Spacedelta per potenciar un segment a internet que als Estats Units té molt èxit. I amb un target molt clar: “El teu web propi, sense complicacions”. Els creadors de Twitxr (una idea brillant per promoure els microblocs amb les fotos amb el mòbil), que tenen la seu al Parc de la UdG, aposten per comercialitzar un servei en línia que permet a l’usuari que pugui tenir la seva pàgina web de manera molt pràctica i sense la necessitat de tenir coneixements tècnics sobre blocs, webs i internet. La iniciativa va dirigida per al gran públic ara que s’ha consolidat internet en la societat per la seva penetració en les llars, empreses i organitzacions.

Spacedelta s’adreça a les pimes, entitats, comerços o autònoms que vulguin tenir una presència a la xarxa i no desitgen fer una gran inversió econòmica en temps de recessió. Per aquest motiu, el projecte d’aquests emprenedors gironins ofereix un servei que conté tot aquest pac: disseny, allotjament, domini, correu electrònic, posicionament en els buscadors… Una idea global que intenta que el client es pugui alliberar de tota la complexitat que suposa crear i mantenir un web en propietat per un preu mensual de 19,99 euros.

Música / Sandra # Litus

La primera gran nevada 2.0 de Catalunya

[Youtube]QDnX3m7uwGc[/Youtube]

La d’ahir va ser la primera gran nevada que es pot considerar 2.0 de Catalunya. Mentre el dia despertava amb la primera nevada i les volves es feien més grans al migdia, evocant altres nevades històriques, la manca d’informació de la nostra administració va quedar compensada en les primeres hores per la xarxes socials. Blocs, Twitter i Facebook tenien actualitzacions constants d’usuaris que mostraven el seu petit univers i donaven informació puntual de carrers, barris, pobles i ciutats, a més de la interessant informació de l’estat de les carreteres, autopistes, trens i metro. L’efervescència va ser aprofitada per molts webs informatius per treure’n rendiment d’aquest allau d’informació a través dels ordinadors i els mòbils. Com a periodista, va ser molt interessant seguir la informació i observar com Catalunya quedava des d’enfarinada a tenir gruixos de neu de més de mig metre. En ocasions, els crítics de les xarxes socials tenen arguments per criticar aquesta nova revolució 2.0, però ahir va ser una demostració tan global que és inqüestionable no saber valorar la seva importància. Felicitats a molts editors i editores d’informació, fotos i vídeos amb la nevada com a protagonista com el de l’editor Quim Curbet sobre Girona.

Música / Hell’s Bells # AC/DC

Cuspidis: nova xarxa social per a muntanyencs

cuspidis

La gironina Isabel Mas acaba de crear una xarxa social anomenada Cuspidis per a muntanyencs i aficionats a la muntanya que és pionera a Catalunya. El portal va néixer el 9 de febrer i en una setmana ja té 280 persones registrades. Cuspidis confirma la fragmentació de les xarxes socials que comença a sorgir ara i la mateixa impulsora les defineix com a xarxes socials verticals, perquè ja tenen un “segment de mercat més concret”, a diferència de Tuenti o Facebook. Mas tenia ganes de promoure una idea de negoci després d’experiències professionals en el camp de la comunicació, la publicitat i el màrqueting. Amb Cuspidis ha recompensat el seu esperit emprenedor i una motivació personal, amb l’aspiració de crear una temàtica que en ella personalment li agrada, després de fer rutes de senderisme. El target del web és ben clar: “s’ofereix una plataforma on els usuaris puguin compartir coneixements i experiències entorn el muntanyisme”. Tot el servei és gratuït per als usuaris, que poden:

– Consultar, comentar i valorar tot tipus d’informació relacionada amb la seva afició generada per usuaris amb preferències d’oci i consum similars.

– Crear i compartir continguts: esdeveniments, rutes, ressenyes de llocs, fotos / vídeos, bloc personal i de grup, fòrum de grup.

– Conèixer i quedar amb actuals o futurs companys d’afició.

– Crear grups per temàtiques / aficions i gestionar les activitats del grup.

– Obtenir informació i recomanacions d’activitats, rutes i recursos de muntanya.

Una vegada ha “saltat” Cuspidis a la xarxa el proper repte és rendibilitzar-lo i promoure que les empreses del sector si vagin anunciant per promoure la comunicació amb els usuaris. La seva creadora està convençuda que les xarxes socials verticals poden ser un atractiu com a reclam publicitari i vol donar entrada més endavant a la reserva d’activitats i allotjaments per potenciar la interacció anunciant-clients. “Tothom coneix algú que li agradi la muntanya i l’avantatge que té una xarxa social és que pot créixer exponencialment”, comenta. De moment, es presenta en català i castellà, i l’objectiu és anar incrementant més idiomes a mida que el web es vagi consolidant.

Música / Eyes On The Prize # Mavis Staples