Blog

“Banda ampla”: revalorar el debat

  Tan important a la tele és escoltar com parlar. I Banda ampla no ha sabut, amb el valor de l’opinió, de la veu del ciutadà, fer-se escoltar en un mitjà, la tele, que no és el mateix de fa 23 anys, quan Puyal va fascinar amb La vida en un xip. Per què Banda ampla –un dels sacrificats per les retallades de TV3– no fascina igual si planteja el mateix? No serà només per aquelles promocions amb una versió lúgubre, depriment de The sound of silence! Per què parlar de justícia, de llengua, de sanitat, dels problemes socials, no Continue Reading → “Banda ampla”: revalorar el debat

“Gavin i Stacey”: més de dos

[youtube]9AZxRBMECQU[/youtube] Els catalans hem tendit a projectar la mirada televisiva més cap a Britània que no a Amèrica. Els llaços de germanor entre TV3 i la BBC daten dels orígens de la tele catalana, l’any vinent farà 30 anys. I així, educats en el gust per comèdies tan distintes com N’hi ha que neixen estrellats, Els joves, Coupling –sempre la reivindico enfront Friends– L’escurçó negre o Sí, ministre, l’espectador català ha desenvolupat aquesta sensibilitat diferent a l’humor tradicional del còmic ibèric; ens sentim més propers els clixés, –molt universals, s’ha de dir– de Mr. Bean per exemple, i no de Continue Reading → “Gavin i Stacey”: més de dos

El món íntim d’Isabel a Tele 5

 [youtube]DzoVc-bZNOE[/youtube] El final del primer episodi de la minisèrie d’Isabel Pantoja de Tele 5 recupera la línia dura d’Aquí hay tomate: Encarna Sánchez s’ha mort i els moments de dol s’entrellacen amb la Pantoja cantant La bien pagá. La ficció de Tele 5 es deixava llegir clarament; sense entre línies. No hi va haver, però, cap escena d’erotisme lèsbic més enllà d’una carícia a la llarga cabellera negra o una de les frases que diu la companya d’Encarna Sánchez: “Ellas no son como nosotras”, en referència a l’estima que les folklòriques demostraven a la locutora. Dit això, vaig pensar que Continue Reading → El món íntim d’Isabel a Tele 5

Escoltar: Pujol i ETA

[youtube]gv4oq9fcYOg[/youtube] Per l’excepcionalitat del document periodístic –i perquè cal promocionar l’exclusiva pròpia– el TN Migdia de diumenge va obrir amb el penediment d’Iñaki Rekarte, expulsat d’ETA i un dels protagonistes d’El perdó, l’especial de 30 minuts que va haver de competir amb un Pujol pletòric a Salvados, que tot i donar titulars ja sentits, la diferència era que es dirigia a un auditori no habitual: Espanya. Els dos documents, però, eren un exercici que poques vegades la tele propicia: el gust d’escoltar. TV3, que en relació amb el País Basc, entès com una realitat mirall, ha apostat per una visió Continue Reading → Escoltar: Pujol i ETA

I la tisorada a Eurovisió?

 [youtube]29IInFuoLFc[/youtube] La BBC ha decidit enviar a Eurovisió un veterà com Engelbert Humperdinck, que amb 75 anys i 45 de carrera restituirà el malmès honor musical britànic en les desconegudes terres azerbaidjanes el 26 de maig. Intel·ligent, la BBC: Perquè Humperdinck simbolitza el que pels països representants de la vella Europa significarà sempre Eurovisió: una relíquia, de gloriós passat, però relíquia audiovisual. I és també una operació de màrqueting: què importa més el cantant o la cançó? guanyar o la polèmica prèvia? La decisió de la BBC, cadena mirall en moltes coses, hauria de fer replantejar a TVE la seva Continue Reading → I la tisorada a Eurovisió?

El llegat Rubianes

 [youtube]foffJ6YNV9M[/youtube] Els homenatges pòstums serveixen, també, per comprovar la vigència de l’homenatjat, de la intemporalitat del seu llegat. I en el cas de Pepe Rubianes es resumeix en la idea següent: Siempre que te vuelvo a ver, me haces reír de nuevo. Ho escrivia un internauta al web del programa Sense ficció que dimecres va batre rècord amb l’emissió de la pel·lícula documental Pepe & Rubianes de Manuel Huerga. Compartim el pensament i exemplifica el que Rubianes provocava i provoca i, per tant, la vigència del seu llegat. El documental de Huerga excel·lia en el muntatge: com passava dels records Continue Reading → El llegat Rubianes

Concursos: milionaris o mileuristes

[youtube]MdAh_gkn9SM[/youtube] Dimecres, Núria Roca va visitar El intermedio per promocionar el nou concurs de sobretaula de La Sexta, una adaptació del clàssic ¿Quién quiere ser millonario? I en el gag amb Thais Villas, Roca era la concursant que aspirava a un premi màxim de mil euros. La broma exemplifica l’època que ens toca viure: pocs dispendis i molts sacrificis, de xifres mínimes. I és que la tele no ha deixat mai de ser el mirall de la societat del moment. El cas és que el gag a El intermedio es va emetre tres dies abans que Pasapalabra atorgués 1,5 milions Continue Reading → Concursos: milionaris o mileuristes

Zhivago i “59 segons”

[youtube]YNJlI0d3ulM[/youtube] Potser és pels Oscar, potser perquè quan s’han de retallar 200 milions una pel·lícula és l’opció més econòmica i més rendible, o perquè el cinema clàssic sempre és benvingut i benvist en una televisió pública que hauria de preservar la funció de filmoteca en les primeres cadenes. Sigui pel que sigui, TVE va emetre dijous, en aquesta franja de Clásicos en La 1 que s’han inventat, una de les grans històries d’amor del cinema: Doctor Zhivago. Qualsevol excusa és bona per deixar-s’hi caure: la revolució bolxevic, la banda sonora, Omar Sharif i Julie Christie, o el vestit rosa de Continue Reading → Zhivago i “59 segons”

“Smash”: Marilyn, el musical

[youtube]5mwHDfl_GIE[/youtube] Marilyn sempre serà l’estrella i Smash –una sèrie sobre un musical de Marilyn Monroe- vol ser l’estrella de la cadena NBC que l’ha estrenada aquest febrer; dilluns passat es va emetre el tercer episodi. Smash inclou números musicals, sí, però no és una ficció musical pròpia d’un gènere que per a molts és artificiós i naïf però al mateix temps ens fa sentir eternament adolescents. Smash aposta pel realisme i distanciar-se de Glee, amb qui comparteix la quota musical. I el drama, més que el musical, s’aconsegueix amb el realisme de la història: com es munta, des d’una idea, Continue Reading → “Smash”: Marilyn, el musical

El cas Urdangarín: la investigació

[youtube]vMbYY9A7kqg[/youtube] Fa temps que el terme investigació, aplicat al periodisme, s’ha pervertit. Primer perquè hi ha una manera de fer televisió, que ho demonitza tot en benefici de l’espectacle, i ha convertit els reportatges d’investigació en treballs de persecució del personatge, declaracions a peu de carrer, imatges amb càmera oculta i testimonis amb cares difuminades i veus distorsionades. Si no hi ha aquests elements, diguem-ne vistosos, d’aparador, i se’n fa una exposició ortodoxa, no semblainvestigació. El cas Urdangarín és, des de fa un mes, l’únic exemple que, mereix, segons sembla, la investigació. És obvi que l’interès respon al perfil: el Continue Reading → El cas Urdangarín: la investigació

1 2 3 … 85