Blog

“Expediente X” i l’Apollo 11

[youtube]mSeVxUAAwDg[/youtube] Coincidint amb el 40è aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna, hem recordat la relació de la sèrie Expediente X amb la missió de l’Apollo 11. No és que Mulder i Scully investiguessin la paranoica teoria del  frau, del muntatge després d’haver vist la pel·lícula Capricornio Uno (1978). Expediente X,  la sèrie de culte dels noranta, tot un referent de la televisió gòtica, amb incursions en el gènere fantàstic i del terror amb punts de comèdia -els grans capítols d’el monstre de la setmana– substenta la seva gran pedra angular, la seva pròpia mitologia en un transfons polític, el món de Continue Reading → “Expediente X” i l’Apollo 11

A la Lluna

Quan es tracta d’efemèrides, d’aniversaris més o menys èpics i nostàlgics, els periodistes es revesteixen de joglars i canten a la lluna plena. I això és el que va fer TVE en l’especial (12,4% d’audiència) que dilluns a la nit va presentar Jesús Hermida. L’especial de Tomàs Molina a TV3, Espai Lluna (7,3%) va seguir les directrius clàssiques: reportatges, cròniques des de Washington amb Antoni Bassas, trio d’experts al plató –que poc joc van donar– i cares conegudes testimoniant què feien fa 40 anys. El que va fer TVE va ser donar més pes a la verborrea Hermida que a Continue Reading → A la Lluna

Tal com eren

[youtube]SnC6__yT2bs[/youtube] Diumenge, després del final d’El cor de la ciutat  (15,4% de quota), TV3 va emetre Tal com érem, amb Robert Redford i Barbra Streisand; un títol evocador de la nostàlgica joventut i del pas del temps a través d’una història d’amor. La referència cinematogràfica ens serveix d’excusa per enllaçar amb les transformacions que hi ha hagut en aquests nou anys de telenovel·la, la qual ha estat el gran big bang de la ficció catalana. Poble Nou va ser la primera, però El cor de la ciutat ha desenvolupat una tradició –i també tota una indústria– sense la qual no existiria Continue Reading → Tal com eren

L’original “Planeta Imaginari”

[youtube]fidflWuokLs[/youtube] A propòsit dels 50 anys de TVE a Catalunya, ens hem posat nostàlgics. Coincidint amb l’aniversari, la televisió estatal ha habilitat una web http://www.rtve.es/television/50anys/ , un lloc idoni per a la crònica sentimental i hem evocat la infantesa. El nostre primer record televisiu no és de TV3 sinó de TVE,  d’aquell mal anomenat  circuit català. Va ser primer La cucafera que El senyor cordills.   En les memòries televisives, quan es fa un flashback d’aquests 50 anys, sempre es rememora la tradició de programes infantils de TVE Catalunya. Molt abans del monopoli de Los Lunnis per tot l’Estat, a TVE Catalunya s’hi havia fet Terra d’escudella, La cucafera, Continue Reading → L’original “Planeta Imaginari”

Paula

Un final amb futur o un final sense futur. Dues dones joves i guapes enfrontant-se a una operació a vida o mort. L’hola de la Paula o l’adéu d’Izzie. Els finals d’Infidels (TV3) i d’Anatomía de Grey (Cuatro) que, casualment, van coincidir la nit de dijous. Ens entretindrem amb el primer. Del segon hem de dir que tenia l’emoció dels finals nord-americans, amb la música in crescendo, al mateix ritme que les llàgrimes ens entelaven la vista. Un final dramàtic però feliç, ja que Izzie és a l’ascensor que puja cap al cel acompanyada d’O’Malley. Molt nord-americà. El final, a Continue Reading → Paula

Qualsevol nit pot sortir “El Club”

Un títol amb intencionalitat? Albert Om i el seu equip va acomiadar divendres  El Club tot versionant el clàssic de Sisa, Qualsevol nit pot sortir el sol. A la tele, de les tristors en fan fum i un adéu mai és un adéu definitiu. Sempre hi ha un retorn. O com va dir Albert Om a l’inici del monòleg de cloenda, “és una etapa que s’ha acabat”. Per fer-ho més gràfic, va fer el símil de l’autopista. “Després d’unes hores conduint, tens ganes d’entrar en una àrea de descans”. Albert Om es troba doncs en un Medas fent un cafè, estirant les Continue Reading → Qualsevol nit pot sortir “El Club”

Tardes

[youtube]Iw4gzcIUiYA[/youtube] Albert Om desmuntava dijous el plató de TV3. Tanca la paradeta, després de cinc anys. Aquesta tarda farà el programa número mil i últim des del Palau de la Música. La tele s’ha acostumat a fer comiats fora dels platós: a convocar l’audiència fidel en teatres, auditoris, recintes firals…com quan en la primera època de la ràdio, els locutors i locutores presentaven els programes de varietats des de diversos fòrums públics; era una manera de popularitzar el mitjà. I la tele quan ha de fer comiats especials, emotius, munta el gran espectacle fora de Sant Joan Despí. Fa cinc Continue Reading → Tardes

La cala d’en Cuní

Cuní no va revelar el nom de la cala favorita, tot i que ho havia promès, com si fos un al·licient per votar, si la Costa Brava s’erigia com El paisatge favorit de Catalunya. Va guardar la incògnita per a Els matins. I és que Cuní va ser tan o més protagonista que els paisatges finalistes. D’entrada ja va fer un pronòstic errat: Guanyarà Montserrat! Però els espectadors van votar la imatge que és reclam publicitari, el fullet turístic, que –quina casualitat– enguany celebra el centenari del seu bateig. Els espectadors voten per molts motius i, Montserrat, un dels símbols identitaris Continue Reading → La cala d’en Cuní

50 anys

50 anys no són res i són molt. És edat de prejubilació a RTVE. 50 anys són experiència, un valor en l’ofici però que els grups de comunicació penalitzen amb prejubilacions. 50 anys són els que va celebrar ahir TVE Catalunya. Mig segle. Dit així sembla una eternitat, fa antic, un adjectiu que és una llosa que arrossega TVE Catalunya. 50 anys són, però, per celebrar, i a la tele es fa amb nostàlgia, traient la cera a les mòmies. I es repeteixen rituals, s’escenifiquen moments, perquè la tele és, més que res, teatre. I així, el dia de l’aniversari, Continue Reading → 50 anys

“Funeral show”

Deia Sergi Pàmies que les necrològiques s’estan convertint en un gènere televisiu propi. La tele amplifica l’emotivitat del comiat, les llàgrimes dels amics i enemics en l’últim adéu. Les retransmissions, de fet, han modificat les rutines del funeral reconvertint-lo en un espectacle més;  un aspecte que com tants d’altres la tele ha usurpat de la vida íntima i n’ha atorgat categoria d’esdeveniment públic, de caire multiplanetari…  Tot això perquè ara estem veient el funeral show de Michael Jackson, retransmès pel 3/24, amb els comentaris de Jordi Tardà i Bruno Sokolowicz. Segurament el funeral per Lady Di va ser l’últim gran comiat global de magnitud similar a la de Jackson. Poques Continue Reading → “Funeral show”

1 2 3 … 85