Cinema en V.O.
6 març 2009 per Germà Capdevila
El govern català ha proposat una llei que garanteixi la presència del català al cinema, i les reaccions no s’han fet esperar. És una altra iniciativa de les que ens fan creure que som un paÃs de veritat, i que acabarà en un fort desengany. Ja vaig parlar en una entrada anterior d’aquest bloc sobre aquestes lleis-Maginot. En Carles Ribera cridava ahir a la insubmissió cinematogrà fica, però la situació és molt més greu del que ens pensem.
Les noves generacions perceben la situació d’inferioritat del català , i creixen en el convenciment que el castellà és superior, cosmopolita, important. Un explicaré un cas concret i real. Fa unes quantes setmanes el meu fill de 10 anys va anar al cinema amb una colla d’amics de la seva edat. En arribar al cinema van decidir veure una pel·lÃcula nefasta de la Disney sobre un gosset a Beverly Hills. En una sala es projectava en castellà i en una altra en català . Un dels nens va dir: “ui, mireu, està en català ! anem a veure-la en català ”. La resposta d’un dels companys, però, va ser que era “millor mirar la versió original, es a dir en castellà , que es com es fan totes les pel·lis”. Tot i que un altre nen (el meu fill, naturalment, que és el més llest de tots) va aclarir que la versió original era en anglès perquè la pel·li venia d’Amèrica, hi ha haver consens generalitzat d’anar a veure la versió “de veritat”, i van entrar a la sala que l’exhibia en castellà . Si us sembla increïble, féu la prova de preguntar en quina llengua es fan les pel·lis a la mainada de 10 anys o menys.
El bilingüisme és una fal·là cia, la situació d’inferioritat del català el condemna a la regressió i la degeneració en catanyol (conec molts nordcatalans militants que ja no veuen TV3 perquè no entenen moltes expresions i mots manllevats del castellà que són moneda corriente a la Nostra, a banda de la presència directa del castellà sense subtitular, que no entenen).
Les llengues se salven i es recuperen (i fins i tot es resussiten, com el cas de l’hebreu) quan hi ha un Estat al darrere. Mentrestant, ja sabem el pa que s’hi dóna.
