Hi havia gent, força gent, dissabte 16 de novembre passat, sala de les festes d’Elna… Aires, accents i anhels d’esperança i de llibertat, continguts, emperò vius i vivificatius, sorollaven entre les taules dels convidats, vinguts nombrosos per assistir a la presentació de «Groc», el setè C.D de Joan Llorenç Solé, autor, compositor i intèrpret talentós, molt conegut i estimat de la població illiberiana…
Aquest nou opus es presenta d’antuvi com una proesa tècnica: gravant el CD l’abril passat, al parc residencial i de lleures «l’Escapade», a Estavar, els artesans del projecte van haver d’instal·lar, a saber de crear un estudio a dintre del municipi de Cerdanya, i de fet de traslladar els instruments, els aparells de sonorització, els músics i els tècnics per infantar «Groc», el color del llaç que testimonia de la injustícia que molesta d’ençà de més de dos anys gairebé 20 persones, ciutadanes sud-catalanes, unilateralment i desgraciadament condemnades per algunes a la presó, per altres a l’exili…
És tot pensant a aquests homes i a aquestes dones, que no han mai comès ni un crim, ni un delicte, però que es troben nogensmenys iniquament i absurdament condemnats per haver fet estat i mostra de les seves opinions, a desgrat de la coherència i de la pertinència dels càrrecs professionals, socials i associatius que fan part integrant de llur vida quotidiana que Joan Llorenç Solé ha concebut «Groc».
L’àlbum s’inscriu, en el tràmit de l’artista, tal com un acte dinàmic i infinitament ric de noves sonoritats. Beneficia d’una secció de coures, enfortida i enriquida amb les veus singulars d’Anne-Erell Tor i de Betty Coll. Les tessitures de les cantants espatllen l’artista. Resulta que la veu calenta i emocionant del baríton, J.L. Solé s’expressa de manera sincera i sencera.
Entre els tretze títols que compon el disc, Joan Llorenç Solé en firma vuit, i els signa amb aquesta passió que li permet valorar i posar endavant la seva cultura, el seu patrimoni, els seus amics, la seva vida.
«Ploro endins»- escrit pel seu amic Enelji – n’és un exemple clarivident… Aquest títol és inspirat per la lletra oberta, redactada per Carme Forcadell, durant el seu trànsfert de la presó de Madrid a la presó de Figueres. S’ha hagut d’obtenir l’acord de la família de Carme Forcadell, expresidenta del parlament de Catalunya, i avui dia, desgraciadament presonera política, per elaborar aquesta cançó. La veu de Carme Forcadell, integrada a la cançó, li confereix tendresa i esperança.
«Escrivim la història» evoca el llaç groc, símbol mateix de la democràcia, i a més a més vector inspirador del títol de l’àlbum.
«La listique» d’Albert Bueno i «El meu país» de Teresa Rebull (text de Miquel Martí i Pol – acompanyat per l’il·lustre Jo Biskut, al piano) són cants reveladors de la relació vernacular que es porta a la terra maternal, i fins i tot ancestral. Una terra que ens cal ben sovint abandonar, encara que ens hi siguem per sempre i jamai visceralment arrelats.
La Cerdanya, comarca de predilecció de l’artista, es tradueix en «Llívia», enclavament històricament i extraordinàriament català, envoltat pel territori francès. Comparada a un cèlebre vilatge de la Gàl.lia antiga, que lluita ferotgement contra l’invasor, Llívia es presenta tal com la capital de la resistència. I el vocable «lliure», qualificatiu que li escau, esdevé el seu sobrenom, però més encara el seu nom ideal i universal.
Ultra l’adaptació feliç de «Bella Ciao» (cant revolucionari italià, nascut durant la segona guerra mundia,l en oposició marcada als règims feixistes i nazis creixent i dominants), J.L. Solé torna a visitar «Parlem català (lletra de Joan Cayrol i música de Jordi Barre) peça intima i pregona que tots els nord-catalans cantussegen avui dia… La identitat de l’artista es revela a la llum d”Elna», vila de la qual J.L. Solé n’és un nen reconeixent, i a més als ritmes i a les paraules iròniques de”No volem ser occitans», reacció a una adhesió no consentida, però forçada a un nou territori francès, no desitjat i indesitjable… «Elna», «A sota la bandera» i «No volem ser occitans» testimonien de la cooperació entre J.L. Solé i Joan Iglesis, poeta i amic fidel…
L’ancoratge sardanista del cantant es manifesta a través dos cants populars l’un religiós, l’altre nacionalista. L’encadenament de «És la moreneta» (Antoni Corcellé i Tosca) amb «La santa espina» (Lletra d’Àngel Guimerà – Música d’Enric Morera) lliguen l’àlbum a la supervivència catalanista de la cultura, de la poesia i de la cançó de terra nostra.
És amb els seus amics del «Cochon Rouge» («El porc roig») que Joan Llorenç Solé va organitzar la presentació del seu nou opus, el dissabte 16 de novembre passat , entorn d’una ollada preparada per Franck Borelle, cuiner emèrit i gran amic de l’artista. Els participants van assaborir un plat català, cuinat en marmites i cassoles, a la manera antiga i tradicional. Un àpat que va escalfar el ventre, el cor i l’esperit de cada u, en tota convivialitat, i sota la llum de la fraternitat…
L’associació ‘Tradicions catalanes» regracia molt atentament i cordialment el Consell Departemental del Pirineu Oriental, la Vila d’Elna, la Setmana del Rosselló, els amics del Treballador Català, Delmas Música, la societat «Keroscène», Ràdio Arrels, el parc residencial i de lleures «l’Escapade», els Cavallers de la Confraria dels Companys d’antuvi, així com tots els benèvols i amics, que van contribuir fortament a l’èxit d’aquesta manifestació, la qual s’afirma avui dia com atípica i memorable…
Joan Iglesis
Per obtenir «Groc», el C-D de Joan Llorenç Solé ,
-contacteu «Tradicions catalanes» al 07 83 82 14 13
-o apropeu-vos de la «Llibreria catalana»,7 Plaça Joan Payra,
66000 Perpinyà (Tel: 04 68 34 33 74)
