Arxiu de la categoria: Educació

De mòbils, menors i un univers d’aplicacions a explorar

Publicat el per

La setmana passada es va presentar a Madrid en el marc de la Jornada Smartphones y Menores, organitzada conjuntament per Orange i la la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio l’ estudi sobre hàbits segurs en l’ús d’ smartphones (o telèfons intel·ligents) per part de nens i adolescents a l’ Estat Espanyol, que teniu disponible aquí. És del tot innegable que el creixement en l’ús de smartphones o telèfons intel·ligents a nivell mundial és imparable. Així, algunes previsions apunten que el 2015, podrien existir en el món més de 1.000 milions d’ smartphones, també s’assegura que el nombre d’usuaris/es que navegaran des de terminals mòbils podria superar el que ho fan des dels ordinadors personals. Una de les conclusions de la jornada va ser que cada vegada és més normal que el primer mòbil d’un nen o nena  sigui un smartphone, amb tot el que això comporta. És per això que les companyies de telefonia, conscients d’ aquest creixement han començat a impulsar accions per tal de sensibilitzar a pares i mares  sobre els riscs i oportunitats al voltant de l’ús que els menors fan del seu mòbil, acció que també hauria de tenir continuïtat des de les institucions educatives pertinents.

La realitat és que encara hi ha un gran nombre d’ institucions que prohibeixen l’ús dels dispositius mòbils a les aules. En aquest sentit destacar, tot i que n’hem parlat en alguna altra ocasió, la iniciativa: BYOT (Bring Your Own Technology to class) que capgira aquesta inèrcia de prohibicions i permet i promou que l’ alumnat dugui els seus dispositius a l’ aula per a fer-ne ús i assolir objectius d’ aprenentatge. Alguns exemples, suggerits entre altres en l’ article 10 Unique Lesson Ideas for BYOD and BYOT a càrrec de Sarah Cargill són la utilització de les càmeres dels dispositius i les eines d’ enregistrament de veu per a la creació de narracions digitals, per la creació i participació en canals mitjanánt el  Podcasting, l’ ús d’ eines com Wiffitti per promoure el debat actiu i la interacció a l’ aula, l’utilització de codis QR per dur a terme activitats de descoberta i síntesi … i moltes més. I finalment destacar, tot i que això ja formarà part d’una propera entrada, l’ irrupció en el panorama educatiu de les nombroses aplicacions educatives o “edapps” per a dispositius mòbils que caldrà també tenir força present en un futur força immediat.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/duaneschoon

De llars, xarxes i una mica de psicologia ambiental

Publicat el per


“… que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d’ algú”

Qualsevol nit pot sortir el sol,  Jaume Sisa, 1975

Aquesta setmana, hem començat amb els estudiants/es de Grau de Magisteri  a introduir les xarxes socials per tal d’ examinar l’ impacte que aquestes tenen en la nostra vida i més específicament en el terreny educatiu. A partir del visionat d’ aquest video hem mirat de generar debat -i també obrir-lo a la participació externa mitjançat l’ús de xarxes com Twitter (amb el hashtag #hhccurv) o Facebook (amb la pàgina Social Media 2 Learn) – al voltant de conceptes tan variats com l’ aprenentatge, la privacitat, la comunicació, la identitat, la redefinició dels espais…  Tot just hem començat, però sembla que  els costa ben poc fer servir xarxes socials com Facebook per a un ús clarament personal, mentre que molts d’ ells mai s’havien plantejat la possibilitat d’ aprendre i compartir coneixement mitjançant aquestes, part integradora del seu dia a dia.

És obvi que les xarxes han transformat el panorama social i la manera en que ens comuniquem i interactuem, però també han canviat més coses, una d’ elles, les nostres llars. Un equip de la Universitat de Surrey, encapçalat per la Dra. Gerda Speller treballa dins l’ àmbit de la Psicologia Ambiental en l’impacte de la xarxa en la transformació de les cases i altres espais físics, els quals esdevenen llars segons la quantitat de nosaltres mateixos que hi posem. Clarament Internet ha envaït el nostre espai domèstic, els àmbits formals es barregen amb els informals, els públics amb els privats…  Com Michael Arnold explica a:  The Connected Home: Probing the Effects and Affects of Domesticated ICTs:  “Les cases van ser connectades electrònicament amb el món exterior fa menys de 100 anys … I ara les cases de molts … es connecten directament amb amics, coneguts, i mil·lions d’estranys”. Les habitacions que abans éren dissenyades per a usos específics ara les compartim amb el desenvolupament de tasques digitals que trascendeixen l’ espai merament físic… La xarxa forma part de la nostra ecologia domèstica i contínuament la impregnem de nosaltres, de la nostra identitat; això fa que ens hi sentim còmodes i que ens hi sentim com a casa …  En definitiva, traslladem les nostres llars a la xarxa alhora que permetem que la xarxa sigui permanentment a casa nostra, ara ja, i si així ho desitgem, la casa de tots!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki/

D’incerteses vàries i el pessigolleig del primer dia

Publicat el per

Que meravellós és que ningú hagi d’esperar un moment  abans de començar a millorar el món

Anne Frank, 1947

Encara que faci prou anys que ho fem, el primer dia de començament de classes és un dia especial i any rere any a molts docents tornem a sentir aquell pessigolleig que ja sentíem quan érem petits abans de començar el primer dia d’ escola.  Certament, aquest no és un començament de curs com els altres. L’inici de curs coincideix amb la crida per part de Som Escola a la ciutadania a concentrar-se davant els ajuntaments de Catalunya per refermar la nostra llengua, l’escola catalana i un model lingüístic integrador, considerat arreu exemple de cohesió i inclusió social. Podeu llegir el manifest aquí.

Aquest any cal afegir a aquest pessigoleig la incertesa que provoquen les retallades i l’ austeritat; comptem amb menys professorat i menys mitjans, probablement disposarem de menys projectes i dotacions… El pessigolleig del primer dia també vé causat pel fet de no saber què ens depararà aquest curs, quins estudiants tindrem, com seran, si sabrem cobrir les seves expectatives, i si ells/es satisfaran les nostres… Però comptem amb les ganes i l’ilusió de fer allò que ens motiva i que és característica del model del que parlàvem abans: volem provar coses noves, innovar les nostres pràctiques, iniciar nous projectes, aprendre dels nostres estudiants i compartir allò que fem amb força gent. En aquest sentit la tecnologia esdevé peça clau, doncs amb pocs recursos ens permet obrir les nostres aules al món, treballar en xarxa,  assolir objectius didàcitics, i generar coneixement compartit.

En aquesta línia, darrerament s’ha parlat en alguns mitjans del que sembla ser el començament d’una mini-revolució que insistiria a les institucions pertinents en la necessitat de tenir en compte la forma en què els mitjans digitals afecten l’estructura bàsica dels sistemes educatius i l’ aprenentatge i com, des d’ aquests, cal donar-hi resposta. A grans trets, i malgrat pugui semblar obvi, els estudis conclouen que en general,  els sistemes educatius no estàn preparant els estudiants per enfrontar els reptes del futur i que cal redissenyar i repensar els models existents, doncs els actuals no hi donen resposta. Ben poca cosa, tot plegat.

Només em resta, en aquest 11 de setembre, desitjar a tots els i les professionals de l’educació una feliç Diada i un molt bon primer dia de curs!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/russloar

De prohibicions desaforades i un futur mes mòbil que mai

Publicat el per

La setmana passada va saltar a la premsa la notícia de la creació -fruit de la col·laboració entre el MIT i Google- del  MIT Center for Mobile Learning,  institució que neix amb idea de fer recerca i investigar sobre com transformar l’aprenentatge i l’educació a través de la innovació a partir de l’ús dels dispositius mòbils. Un dels eixos de treball del nou centre es centrarà en l’estudi i ampliació de l’aplicació Inventor per a Android, que Google ha anunciat recentment. Aquesta aplicació de codi obert incorpora un sistema de programació que facilita als i les alumnes crear aplicacions mòbils per a telèfons intel·ligents. Amb aquesta iniciativa -i com és ja habitual en el MIT es connecta la recerca en Tecnologia Educativa amb la llarga trajectòria del MIT pel que fa a la creació i suport de programari de codi obert.

La posada en marxa d’ aquesta iniciativa evidencia una vegada més que l’ m-learning o aprenentatge mòbil no és només una moda o una tendència sinó que constitueix tot un punt d’ inflexió en el panorama educatiu. Així doncs, cal tenir en compte l’ús educatiu dels dispositius mòbils i començar a veure com poden ser introduïts en el procés d’ ensenyament i aprenentatge. En aquest sentit, aquest any començarem un projecte pilot anomenat m-project al voltant de l’ús dels mòbils a l’ educació a la URV. Si parlem de mòbils a l’ aula és habitual sentir que aquests estan totalment prohibits en molts centres educatius i també per moltes raons, tot i que hi ha força iniciatives que ja estan capgirant la tendència i és fàcil començar a trobar professorat que utilitza el mòbil com eina educativa. I no només això, en països com Anglaterra, Canada o els Estats Units, alguns centres educatius animen els seus estudiants a portar la pròpia tecnologia a classe per fer-la servir, d’ això se’n diu BYOT (Bring your Own Technology) per tal d’aprofundir en el potencial que els dispositius tenen pel propi aprenentatge i familiaritzar els i les estudiants amb els seus dispositius, ja que només en coneixen la part més lúdica. En aquest sentit, cal estar a l’ aguait d’ aquestes iniciatives i fer-ne el seguiment dels seus resultats des de les institucions pertinents. Introduir metodologies com el m-learning des de les facultats pot fer que els futurs i futures mestres i professors aprefundeixin més en el concepte i entenguin que els mòbils també poden servir per aprendre. Si ho fan així, quan arribin a les escoles i els centres educatius, molt probablement ja no els prohibiran.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/reisgekki

De l’ educació intel·ligent i el model coreà

Publicat el per

Fa un parell de dies, Ju-Ho Lee, ministre coreà d’ Educació, Ciència i Tecnologia va fer unes declaracions en el web de l’ OCDE on feia referència a l’ excel·lent lloc obtingut pels estudiants i estudiantes del seu país en les proves PISA –PISA 2009 Results: Students Online– i més concretament en la prova de lectura digital – Digital Reading Assessment (DRA).  Segons Lee, els resultats són un reflex dels esforços duts a terme des de l’ administració educativa per tal de fomentar els talents i somnis dels nois i noies i  alhora donar resposta a les seves necessitats d’ aprenentatge a l’ era digital. La publicació dels resultats del DRA va coincidir amb l’ anunci de la posada en marxa d’una nova iniciativa:  Promotion Strategy for Smart Education -Estratègia de Promoció de l’Educació Intel· ligent– centrada en un model d’ aprenentatge personalitzat i  d’ accés diversificat al coneixement que promou processos creatius (creative-based learning) i que dóna continuïtat a un projecte de digitalització de les aules començat ja fa uns anys. L’ iniciativa persegueix aconseguir un canvi global en el sistema educatiu, aquest canvi va des del context fins els continguts, la metodologia i l’ avaluació.

En el text es fa especial referència específica a la digitalització de totes les àrees del currículum i a la creació d’un centre nacional de continguts oberts i de qualitat als que s’hi podrà accedir a molt baix cost. Els llibres de text digitals contindran materials dels llibres de text ordinaris i altres recursos de referència en diferents tipus de suports. Els centres educatius per la seva part, disposen i disposaran d’ara fins al 2015, data en què el desplegament serà complert, de xarxa inalàmbrica a la qual s’hi podrà accedir des de qualsevol tipus de dispositiu: ordinadors, netbooks, tauletes, televisions o telèfons mòbils. Vistos els resultats de les proves PISA d’ aquest país i respectant força totes les diferències que ens separen, potser no estaria de més mantenir la vista fixada en el procés i veure l’ impacte real que aquest projecte tan ambiciós té en el sistema.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/rnona

De la recerca en educació i les mirades transformadores

Publicat el per

Parlar d’ investigació en educació en un dia on els trending topics de Twitter en matèria d’ educació han estat els comentaris a les #retallades a la sisena hora i l’ actuació de la guàrdia urbana vers els i les adol-lescents que no van anar a l’ escola per anar a veure en Justin Bieber, sembla que sigui com ser d’un altra planeta i parlar de ciència-ficció. Malgrat això, és necessari destacar l’ enorme importància de la investigació en educació tenint en compte que aquesta és bàsica per revisar la pràctica educativa que es fa a les aules i esdevenir -a partir d’ allò observat- catalitzadora de canvi i millora social. En el marc de la Societat del Coneixement, la cultura científica educativa es basa en la generació de coneixement i la seva repercussió en la millora o innovació educativa.

Però per tal que el coneixement produït dinamitzi la millora en l’educació és indispensable que aquest es transformi en cultura científica a partir de la participació dels diferents agents involucrats en el procés educatiu. Així, cal facil·litar processos de sensibilització cap a la pràctica investigadora i també  actualitzar i donar suport al professorat en matèria de recerca. Les institucions han de visibilitzar els resultats de les recerques que es fan a les aules, promoure mecanismes per a compartir la reflexió sobre la pràctica i recolzar les xarxes d’ intercanvi de coneixement. D’ altra banda, el professorat té el repte de saber  incorporar aquesta mirada investigadora i reflexiva a la seva tasca docent i vincular-la al paper transformador que li correspon a l’educació.

En aquest sentit, i partint de la creença que cal fomentar la recerca per a trencar l’ escletxa que hi ha entre el potencial de l’aprenentatge i el seu impacte actual en el món real, l’ administració Obama ha aprovat per al  2012 amb un pressupost de 90 mil·lions de dòlars la creació d’una Agència de Projectes d’Investigació Avançada per a l’Educació (ARPA-ED) que finançarà projectes duts a terme per la indústria, universitats o altres organitzacions innovadores i aquests seran seleccionats en base al seu potencial per transformar l’ensenyament i l’aprenentatge. Entre les iniciatives a destacar, ARPA-ED es planteja reptes com la millora de l’índex de fracàs escolar, la revisió dels plans d’ estudi, potenciació de la col·laboració a partir de comunitats construïdes a partir de jocs, l’orientació per a la formació en ocupació i l’ utilització per part de professorat i alumnat de dispositius mòbils, tot, a partir de la recerca en educació.

Ciència-ficció o no, esperem no fer massa tard …

Imatge: http://www.flickr.com/photos/lwr/65824669


De sofàs, metodologies i la visió d’ una escola millor

Publicat el per

Ahir vaig tenir l’ enorme privil-legi de visitar el Col-legi Montserrat de Barcelona amb un grup de professionals i amics a qui ens uneix la passió per la tecnologia i la creença que una escola millor és possible. Liderat per la professional Montserrat del Pozo, des d’ aquest centre es va fer fa molt temps una aposta ferma i certament arriscada per un canvi metodològic real, centrat en la teoria de les intel·ligències múltiples de  Gartner i l’ aprenentatge basat en projectes (Project-based Learning), essent el treball cooperatiu l’eix vertebrador del projecte de centre.

He de reconeixer que tenia grans expectatives respecte aquesta visita. Especialment m ‘ encuriosia, perquè me n’havien parlat, el disseny i disposició dels espais d’ ensenyament i aprenentatge, probablement un dels aspectes més importants per una bona implementacio de les TIC  a l’aula i probablement també un dels grans oblidats en tot aquest procés.  Jo no havia vist mai res igual: espais de sostre alt, polivalents, lluminosos, amb molts vidres i colors, però de poques parets. Vaig veure nens i nenes petits arrossegant-se per terra al llarg del passadís, d’ altres tocant el violí damunt folis de color verd; nois i noies asseguts a terra, en grades, en rodona, al voltant de taules, gairebé sempre treballant en grup. Vaig veure cadires que es convertien en taula-suport per als ordinadors i també sofàs a totes les aules, ens van dir que propicien la reflexió i el compartir.  No vaig veure cap aula de les de sempre, o sigui, les que tenim pertot.

Vaig veure molta evidència de la feina feta, posters i murals a les parets, grafittis i banderoles, papers enganxats a les escales. Un enorme codi QR presideix l’ entrada i els canvis d’hora s’ anuncien amb música soft-pop. El vessant metodològic també està realment lligat, crec que hi ha centres estrella molt potents en TIC, per exemple, als que els falla la fonamentació metodològica. Ahir vaig veure projectes multidisciplinars i transversals realment cohesionats, vaig sentir professors que parlàven de bastides curriculars, de portfolios, mapes conceptuals, organitzadors gràfics i empraven nombroses eines lliures. D’ altra banda els estudiants es pregunten sobre què, com i de quina manera aprenen i reflexionen sobre el procés.

Haver arribat fins aquí no deu haver estat gens fàcil,  l’ esforç organitzatiu i de planificació és encomiable. Treballar sota aquests paràmetres demana una flexibilització importantíssima d’ espais, horaris i també de continguts curriculars, cosa de la que els centres educatius no disposen actualment, també demana una amplitud de mires considerable. Del Pozo, qui va ser present al II Foro del Talento – Ágora Talentia – fa un mes, va dir que es plantegen sempre el futur a tres anys vista. La visió de futur que van tenir en el passat els ha permès ser ara on són. Felicitats a l’ equip i les persones que han fet que una escola com la seva sigui possible.

De l’ educació i les habilitats per a la vida

Publicat el per

Avui han començat a la Facultat de Ciències de l’ Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili les VIes Jornades d’ Educació. Aquestes jornades fa més de trenta anys que es celebren i són organitzades gairebé íntegrament pels estudiants de Magisteri, Pedagogia i Educació Social, els quals són acompanyats en el procés per professorat del Departament de Pedagogia. El lema d’ aquest any ha estat: Educació: habilitats per a la vida.

El concepte d’habilitats per a la vida -o life skills- va sorgir fa algunes dècades, associat només a l’assoliment de certes conductes, en general relacionades amb la salut. Així, la OMS va definir les habilitats per a la vida com “aquelles  capacitats per adoptar un comportament positiu que permeti als individus abordar amb eficàcia les exigències i els reptes de la vida quotidiana. Es tracta d’habilitats personals, interpersonals, cognitives i físiques que ajuden a les persones a controlar i dirigir les seves vides, desenvolupant la capacitat de viure amb el seu entorn i aconseguint que aquest canviï.” Actualment, el concepte s’ha ampliat i fa referència a aquelles capacitats (alguns en diuen també competències) -coneixements, habilitats, valors, actituds- per enfrontar amb èxit els desafiaments diaris de la vida, també per continuar aprenent i per projectar un futur millor.

La UNESCO en el seu informe Qualitat de l’ Educació, Habilitats per a la Vida i Educació per al Desenvolupament Sostenible, de 2005  determinava que les habilitats per a la vida són rellevants i necessàries en el currículum de l’educació contemporània i un dret de totes les persones. Així, un tipus d’ enfocament educatiu centrat en el desenvolupament de destreses i competències psicosocials, resulta adequat i necessari en l’educació formal del nostre temps i aporta qualitat a la mateixa. El desenvolupament d’aquestes  habilitats  implica millorar i diversificar els programes educatius i les pràctiques pedagògiques, de manera que atenguin a l’adquisició gradual de habilitats  de diferent nivell i que considerin especialment als grups exclosos i vulnerables.

En una societat líquida i canviant com la que vivim, esdevé del tot necessari comptar  amb recursos i adquirir estratègies per a poder fer front a una tipologia de situacions que potser encara desconeixem i per a les que de ben segur no estem preparats. Adquirir habilitats com l’ empatia, l’ assertivitat, saber reconèixer l’ importància de les relacions interpersonals, la presa de decisions, la resolució de conflictes, la gestió d’ emocions i sentiments, fer ús d’un  pensament crític i creatiu … serà bàsic en el desenvolupament professional com també personal dels futurs i futures mestres i professionals de l’ educació. Avui més que mai, doncs, cal integrar aquestes habilitats en els processos educatius així com en la formació tant inicial com continuada dels docents. Bones jornades!

Imatge: http://www.flickr.com/photos/bitzcelt/529254017/sizes/s/

De tisorades diverses i senyals perduts

Publicat el per

Aquesta setmana que acabem precisament no ha estat plagada de bones notícies. Mentre els nostres veïns i veïnes del món àrab es troben lluitant pels seus drets més elementals, hem vist com les xarxes socials, una vegada més, ens han permès l’ accés a una informació  gens esbiaixada i certament prou dura, que fa que el cor se’ns faci petit en veure determinades imatges. A casa nostra, tanmateix, també patim tisorades de tot tipus i mesura. De moment, al País Valencià, després de 26 anys d’ emissió, ja no es pot veure TV3. Ens hem quedat #sensesenyal i sense més coses: sense llibertat d’informació, sense llibertat d’ expressió i sense un espai importantíssim de comunicació i divulgació en llengua catalana.

L’ altra retallada és la reducció preventiva del Departament d’ Ensenyament d’un 20% dels pressupostos dels centres i l’aturada del projecte eduCAT 1×1. Al llarg de la setmana s’ha escrit molt sobre la conveniència o no d’un programa tan ambiciós i polèmic alhora (personalment m’ agrada el to fresc i clar del resum que en feia avui en Jordi Roca o l’humor amb què Faro dibuixa una realitat que molts reconeixeríen com pròpia). En aquesta controvèrsia -però- hi ha molts punts de vista a tenir en compte: els dels professionals que han dissenyat, desenvolupat i fet el seguiment del projecte, els del professorat que s’hi ha vist involucrat, els de l’ estudiantat, les famílies, els centres educatius, la mateixa institució … i tothom té la seva petita part de raó. Potser si de bon començament s’hagués comptat amb aquest espectre d’ opinions, els resultats hauríen estat uns altres.

Com professional que es dedica a la docència universitària en l’ àmbit de la Tecnologia Educativa i tenint en compte tant els pros com els contres -que en són molts-  se’m fa necessari reivindicar la presència de la tecnologia a  les aules com un element que ha d’ afavorir  la innovació, l’ èxit escolar i esdevenir alhora catalitzador de canvi i de progrés. Després de la tisorada necessàriament caldrà determinar un nou full de ruta i tenir clares les línies estratègiques bàsiques que han de marcar el camí a seguir. Caldrà copsar bé els senyals que emeten tots els agents involucrats per tal de poder avançar amb pas ferm. I aquí no hi podem badar, perquè ens ho juguem tot.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/spin_spin/2877784014/

De l’ obliqüitat, de girar monedes i trobar-se la lluna

Publicat el per

Llum al balcó
i l’estrall a la porta.
Giro la moneda
i és la lluna.
Maria Mercè Marçal

L’ any passat el reputat economista John Kay va publicar el seu llibre Obliquity a partir de l’ èxit obtingut en una columna del Financial Times on bàsicament deia que els nostres objectius són sovint aconseguits quan els afrontem de manera indirecta. Tot i que pugui semblar una mica paradoxal, segons l’ autor, l’ obliqüitat és encara més necessària en un món incert i complex; els problemes amb què topem són impredictibles perquè les circumstàncies canvien i la gent també ho fa i aquest fet dificulta poder trobar solucions. A l’ hora de resoldre problemes, segons Kay, les aproximacions obliqües són les més exitoses.

El passat divendres, a l’ UPDATE6BCN,  iniciativa de la marca Infonomía,  on es presenta semestralment allò més rellevant pel que fa a darreres tendències, articles, llibres, casos, conferències… l’Alfons Cornella i l’Antonella Broglia mitjançant deu idees força van articular un discurs àgil i realment inspirador relatiu a allò que ens ve i que cal tenir en compte en un futur molt immediat. Curiosament també es va parlar de l’ obliqüitat i la premissa era la mateixa: de vegades no cal perseguir els nostres objectius frontalment, o correm el risc de no aconseguir-los.  Entre les idees força tractades que de ben segur donaran peu a noves entrades en aquest bloc, destacar  la Xina emergent, conceptes com la innovació social rentable, la ciència i les tecnologies més novedoses, la web semàntica i una aproximació interessant que es fa des del món dels negocis a conceptes com la felicitat o el talent. En definitiva moltes iniciatives bottom-up, de baix a dalt, que són indiscutiblement aquelles que triomfen arreu.

Ja en el terreny educatiu, potser sí que ens aniria bé provar això de l’obliqüitat, de vegades ens obcequem en assolir objectius determinats (per dir-ne uns quants: competències, resultats acadèmics, excel·lència, publicacions, avaluacions …) i potser oblidem o deixem de banda aquelles petites coses, les tasques de cada dia.  Segons Kay, si ens centrem en allò que tenim entre mans els resultats arribaran sols . Qui sap? Si  mirem de girar bé la moneda potser ens trobarem amb la lluna…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/batintherain/3305845607/