A la primera classe de l’assignatura economia aplicada que vaig cursar als Estats Units el profesor ens va preguntar si coneixiem el significat de la paraula “scarce”. Es va fer un silenci. Ens va donar una alternativa “scarcity”. La classe seguia en silenci. Jo no en tenia ni idea i em sorprenia que els americans tampoc. No badaven boca.
Ens ho va explicar: scarce significa escàs; scarcity escassejar. I ens va posar un exemple: l’aigua és un bé escàs. Recordo que se’m va posar la pell de gallina al recordar les imatges vistes en molts documentals on persones humanes com nosaltres, tot i que amb la pell més fosca, patien gana i sed.
He parlat en varies ocasions de l’aigua en aquest blog estrenat tot just fa un mes. És un tema que em preocupa; no només la manca d’aigua que pateixen més d’un bilió de persones al món, si no també el tractament que se’n fa als països que en disposen. No ens adonem de la sort que tenim al poder disposar d’aigua potable al obrir l’aixeta i sovint no n’estalviem, ans al contrari: la gastem de forma innecessària.
