Té gràcia que la plaça més lletja d’Europa -d’entre les que he vist i pel meu gust- estigui de moda.
És punt de trobada de tot tipus de personal. Hi viuen -sí, sí, hi resideixen, nit i dia- una parella que va traslladant totes les seves pertinences en dos carros de la compra, amunt i avall de la plaça. S’hi reuneixen alcohòlics -homes i dones d’edats diverses- cada cop més variats. Fins fa poc n’hi havia un grup que se l’havia fet seva, es va anar engrossint i ara el nucli primigeni ja no hi és -desconec si s’han traslladat a una altra plaça- i la resta s’hi han quedat. I van sumant personal. D’un temps cap aquí la plaça s’ha convertit també en pista de skaters. N’hi ha de totes edats i de tots nivells. Més d’un hi deu haver deixat les dents, dels que arrosseguen el patinet i dels que no, que els vianants ens juguem el tipus cada cop que travessem la plaça.
Hi conviuen amb exposicions itinerants de La Caixa: grans carpes que ocupen mitja plaça i que sortegen uns i altres. I pel bon temps s’hi celebren tota mena de xefles, a la plaça.
I avui he sabut que és punt de trobada d’encara un altre col·lectiu. Una companya de feina m’ha explicat que la colla del seu fill adolescent es reuneix els diumenge a la “Consti”! Primer no l’he entès. He pensat que potser era un local d’assaig, de jocs o què sé jo! Però no, es referia a la plaça de la Constitució! Es veu que està de moda entre els més joves, i en diuen la “Consti”! “Quedem a la Consti”!!
Jo, sincerament, no sé què li troben. Heu vist bé la foto??!! És lletja, desangelada, freda. Tota de pedra, és una glacera a l’hivern i un forn a l’estiu.
La Consti! Jo la veig des de casa. La sento. I la visc. Visc aquí a pesar d’ella. Si encara està de moda quan el meu fill entri a l’adolescència -falten encara uns 5 anys pel cap baix- l’hi podré cridar des del balcó: a sopar! És l’única gràcia que li trobo. Segurament a ell no n’hi farà tanta…