Obscenitats

Dani Vila

Foto: Dani Vila

Menystenir unes consultes populars que han mobilitzat gairebé mig milió de catalans, és una indecència i una obscenitat política. Ahir la participació, amb 260.000 persones que van anar a votar, va voltar el 20% en un total de 212 municipis. Unes dades molt encoratjadores per a aquells que amb molt d’esforç i voluntarisme han promogut unes consultes que s’han fet, amb entrebancs, sense suports institucionals i pràcticament amb una sabata i una espardenya, i que, a més, han estat gairebé silenciades per la majoria dels mitjans de comunicació del país. És pornogràfic que algunes crítiques vinguin de partits polítics que disposen d’una maquinària electoral que en cada convocatòria electoral devora milions d’euros provinents de les butxaques dels contribuents, per no parlar del finançament il·legal d’alguns partits polítics. La participació d’aquestes consultes fa mal a qui no hi creu, perquè qualque cosa s’està començant a moure en aquest país i, cregui’m, algú n’ha de prendre nota.

L’N-II, res de nou

Manel Lladó

Foto: Manel Lladó

El ministre de Foment, José Blanco, va venir dimecres a Girona, va prémer el botó que engegava la Gerunda, la tuneladora que ha de fer els túnels del TAV que travessaran la ciutat, i va dir que les obres als trams de l’N-II a la Selva es podrien reprendre l’any vinent. Res de nou. Una nova data que ni els alcaldes de les poblacions afectades per les obres s’acaben de creure; alguns s’han mostrat força escèptics. De fet, un altre ministre socialista de Foment, Josep Borrell, el 28 de març del 1983 afirmava a Girona que el desdoblament de la carretera N-II, com a molt tard, estaria acabat
el 2007. Ja ho veuen, si se’n pot fer cas. Ahir alguns companys de la redacció proposaven fer una porra sobre el tema i n’hi havia que estaven disposats a posar calés en la juguesca amb el convenciment que d’aquí a un any tot seguirà igual i aquest tram de l’N-II continuarà sent una vergonya. Facin apostes!

Schen… què?

L’espai europeu sense fronteres i la lliure circulació de persones a la Unió Europea és una fal·làcia, engany, ficció, artifici, al·lucinació o miratge. Poden utilitzar qualsevol d’aquests adjectius per dir que aquí s’incompleix de manera flagrant una normativa europea. Els estats espanyol i francès enganyen els seus ciutadans i els seus socis comunitaris. En els passos de la Jonquera i el Pertús no s’han complert mai les disposicions de Schengen que estableixen la supressió de controls a les fronteres interiors. Dit d’una altra manera, els dos estats haurien d’haver estat diligents i haver desmantellat des de fa temps la paradeta que es manté de manera alegal tant a l’autopista com a l’entrada del Pertús. Cap de les justificacions que al·leguen els dos governs s’aguanta. És clar que les cabines serveixen per recordar-nos que hi ha una ratlla molt clara entre la Catalunya del nord i la Catalunya del sud.

Onze jutges d’un jutjat

La millor resposta que podem donar els catalans a la deriva del Tribunal Constitucional amb el nostre Estatut és anar a votar massivament la consulta del dia 25-A. Ens queda una setmana, ho podem fer anticipadament o esperar diumenge, però no podem deixar d’anar-hi. És la nostra resposta a moltes coses i ens donarà força per impulsar una iniciativa popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum oficial. Ja sabem que ens diran que el nostre Parlament no ho pot fer, això, que no seria vinculant. El referèndum de l’Estatut era vinculant, el vam votar els catalans, el nostre Parlament i també el Congrés dels Diputats. Ara onze jutges, quatre dels quals haurien d’haver plegat el 2007, no es posen d’acord en com l’han sentenciar i liquidar. Potser que el portin a la forca, almenys podrem dir allò dels setze (o onze) jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despengés es menjaria els..

Globalització

Quan un veí fa una barbacoa hem de córrer a tancar portes i finestres perquè el fum no entri a casa. Ahir va ser com si algú hagués fet una gran barbacoa a Islàndia que va contaminar de fum i cendres volcàniques mig Europa i, com en el cas del veí, ens va afectar a tots. A Girona no hi va arribar el monumental núvol de cendra provocat pel volcà Eyjafjallajökull en erupció, però sí que en vam patir les conseqüències. El núvol de cendra es va estendre per mig Europa fins al punt que va obligar a tancar l’espai aeri de sis països i cinc més van prohibir el trànsit aeri parcialment i es van haver de suspendre una seixantena de vols entre Catalunya i el nord d’Europa. A l’aeroport de Girona en van suspendre més de catorze, amb l’enrenou que això comporta. Aquest efecte sobre les nostres vides del que passa a milers de quilòmetres és la globalització.

L’imperi dels jutges

La tan aplaudida sentència dictada per l’Audiencia Nacional pel cas Egunkaria arriba set anys tard i sense haver evitat el tancament del rotatiu. A Girona es van fer actes en solidaritat amb el diari basc, tots teníem clar que els companys d’Egunkaria eren innocents i que el tancament de l’únic diari escrit en basc va ser un atemptat contra el dret a la llibertat d’informació i contra el dret d’un poble a expressar-se en la seva llengua. Aquest és un cas més que posa damunt la taula les injustícies de la justícia i de l’imperi, no de la llei sinó de determinats sectors del poder judicial. Només cal repassar l’actualitat i veurem la sentència de l’Estatut o el cas d’un jutge encausat per haver investigat els crims del franquisme, i podríem anar citant una llarga llista de casos que haurien de fer reflexionar sobre la impunitat d’unes maneres de fer que evidencien importants escletxes de la democràcia.

I després què?

Manel Lladó

Foto: Manel Lladó

Els actes relacionats amb les consultes sobiranistes sobre el futur de Catalunya, al marge dels partits polítics, s’han escampat com una taca d’oli per tot el territori. Aquests dies n’ha pujat la intensitat, estem en la recta final de la campanya de la tercera tongada de les votacions, que se celebraran després de Sant Jordi. Es palpa entusiasme i ganes d’expressar una opinió política sobre el nostre futur com a poble, en tots els actes, presentacions i debats que s’estan duent a terme. Hi ha una consciència col·lectiva de país que és a punt de rebre una empenta definitiva amb la sentència de l’Estatut. Serà com un baló d’oxigen per a aquells que s’havien desinflat, ens donarà més arguments per a l’aposta sobiranista. Però i després? Iniciarem una altra campanya per forçar el Parlament a convocar un referèndum, i s’hi ho aconseguim, serà mai vinculant? Aleshores esperarem una nova sentència del Constitucional…

El 30 de juny

Agafin l’agenda, busquin el 30 de juny, just abans d’anar de vacances, i anotin que aquest dia la xarxa i totes les línies elèctriques afectades pel temporal de neu del 8 de març estaran totalment restablertes. Un mes després del desastre, Endesa no sap o no ha volgut explicar exactament quina és la situació concreta de la tragèdia. Ahir un portaveu de la companyia elèctrica, que va evitar entrar en detalls, va reconèixer que gairebé totes les línies elèctriques afectades per la nevada funcionen encara de manera provisional. Recordem que van caure 33 torres d’alta tensió, més de 500 de mitjana tensió i centenars de baixa tensió. Si bé s’ha garantit el subministrament elèctric, en molt pocs casos la solució que s’ha adoptat és la definitiva. Avui tenim llum tot i que anem apedaçats amb connexions precàries, apuntalats, amb pals de fusta. Tot provisional. Però estiguin tranquils, el 30 de juny, tot resolt.

El Cabanyal

El Cabanyal encara avui és un barri mariner de la ciutat de València i aquesta és la seva desgràcia. L’alcaldessa Rita Barberà el vol arrasar. Fins al 1987 el Cabanyal era el municipi independent del Poble Nou de la Mar. L’alt valor històric i patrimonial del Cabanyal és inqüestionable. Només el PP valencià el nega. Aquest barri protegit pel Ministeri de Cultura i desprotegit per un decret de la Generalitat Valenciana ha estat instrumentalitzat pels populars valencians per enfrontar-se al govern del PSOE i ara per tapar les vergonyes del PP valencià. Ahir va transcendir que vuit consellers de la Generalitat Valenciana presidida per Francisco Camps, alts càrrecs com Rita Barberà, Carlos Fabra, Ricardo Costa i Adela Pedrosa, van rebre regals relacionats amb la trama Gürtel. Just el mateix dia, clarament per tapar mediàticament l’escàndol, l’alcaldessa va ordenar l’enderroc de les cases del Cabanyal.

El català a la justícia

L’única vegada que he declarat a la meva vida en una sala de vistes davant un jutge, ho he fet en castellà. Fa anys d’això, però si fos avui encara no tinc clar si ho faria igual o m’acolliria al dret a declarar en català. Perquè és clar, si el jutge es castellà i no li agrada gaire que li compliquin la vida en la seva sala, potser m’ho pensaria. Quan tens un plet, el que t’interessa és sortint-ne el més ben parat possible; quan t’hi jugues els calés i la llibertat, la llengua és el menys important. Molt probablement aquest és un dels motius principals pels quals el català ha avançat tan poc en el món judicial on l’ús del castellà continua sent majoritari. Em temo que per més campanyes de normalització lingüística que faci la Generalitat, el català continuarà sent la segona llengua als jutjats. En tot plegat, alguna cosa hi deu tenir a veure el fet que la justícia encara funcioni amb molts tics de l’anterior règim.