Amb un vermut reivindicatiu i una tallada de la carretera de Figueres a la Bisbal, Salvem l’Empordà ha «inaugurat» una de les obres més polèmiques de l’etapa del conseller Nadal al capdavant del Departament de Política Territorial i Obres Publiques, la C-31, que oficialment encara no ho ha estat, d’inaugurada. Els activistes empordanesos reivindiquen un altre model de carretera, més sostenible i menys agressiu amb el territori i alerten d’un munt de projectes i infraestructures que és previst que s’executin a l’Alt Empordà. Si el govern no fa una política més respectuosa amb el medi, l’impacte social i territorial serà irreversible i aquesta comarca esdevindrà un espai molt poc atractiu per viure-hi. El nom del lloc triat ahir per Salvem m’ha semblat premonitori del que espera a l’Empordà, si es tiren endavant tots els projectes tal com el govern els ha planificat. La concentració es va fer a l’Arbre Sec.
Arxiu diari: 24 maig 2010
Monturiol Pis
L’imaginari popular i alguns sectors reivindicatius han utilitzat darrerament l’escultura del monument a Narcís Monturiol que presideix la Rambla de Figueres per disfressar-lo o convertir-lo en una icona de les seves reivindicacions o celebracions. Josep Puigbert publicava en la contraportada d’El Punt (20/5/2010) fotografies en què es podia veure l’escultura obra d’Enric Casanovas vestida amb la samarreta de Figueres Decideix i amb la de la colla castellera de la ciutat. M’atreveixo a suggerir a l’alcalde figuerenc de recollir aquesta iniciativa i que faci com a Brussel·les, on és una tradició que, cada vegada que visita la ciutat un mandatari estranger, l’Ajuntament disfressa l’escultura del Manneken Pis amb el vestit tradicional del país visitant. M’hauria agradat que l’escultura de la Rambla, la nit de la final de la copa d’Europa, portés la samarreta del Bayern.
Pacificar Figueres
Circular amb cotxe per Figueres aquests dies és una mena de gimcana d’obstacles que es podria haver inclòs perfectament en el programa de les Fires i Festes de la Santa Creu, que es van acabar fa quinze dies. Transitar per qualsevol carrer de la capital empordanesa pot suposar, encara que no es vulgui, que s’acabi anant a petar a l’altra banda de la ciutat. Algú podria pensar que es tracta d’un nou sistema modèlic i molt estudiat per pacificar el trànsit i dissuadir els figuerencs d’agafar el cotxe en els seus desplaçaments urbans. De pacificar, res, perquè es formen unes cues impressionants i els conductors, que es van trobant amb sorpresa rere sorpresa i amb carrers tallats per obres a cada cantonada, no crec que tinguin un estat d’ànim que es pugui qualificar precisament de pacífic. Si no vaig errat, s’estan fent simultàniament mitja dotzena d’obres, totes empantanegades al centre de Figueres.