Per Santa Creu, tothom a Figueres! Aquesta crida es feia abans a tot l’Empordà. Les fires i festes de Figueres sempre havien tingut molta tirada, fins i tot quan les anomenaven festes de maig. La capitalitat de l’Alt Empordà abans era incontestable, ningú la qüestionava. Hi ha qui manté que des de fa anys aquest paper de centralitat s’ha anat desplaçant cap a la badia de Roses. No és cap bestiesa, quan l’única autovia que hi ha a la comarca és la que comunica Figueres amb Roses. Tot i que en aquests darrers anys Figueres ha perdut pistonada, continua exercint la seva capitalitat i es reivindica com a motor econòmic, social i cultural de la comarca. Potser recuperarà aquesta centralitat, però caldrà treballar en molts fronts i posar les bases sòlides d’un projecte de ciutat que desconeixem. Figueres no pot viure eternament del seu passat, ha de mirar més cap al futur. Que avui l’escriptor Vicenç Pagès faci el pregó de fires és un bon símptoma
Arxiu mensual: maig de 2010
Danys col·laterals
L’estraperlo és un negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat, que després es venen a preus abusius. Això que pot semblar lleig va evitar que molta gent passés gana a les poblacions frontereres, en una època molt difícil. Cap als anys seixanta la situació es va anar regularitzant i a la Jonquera, Portbou i Puigcerdà es van crear milers de llocs de treball amb la font de riquesa que van suposar les importacions i exportacions de mercaderies i el transport internacional. Entre funcionaris, policia, i empleats d’agències de duanes milers de famílies es van guanyar molt bé la vida fins que el 1993, amb l’entrada en vigor del Regim de Mercat Únic Europeu, la majoria es van quedar sense feina. Sense opció a l’estraperlo la gent va haver de buscar-se la vida. Ara els ha arribat la jubilació i sembla que l’Estat els vol fer la torna per l’estraperlo dels avantpassats, i es fa el ronso alhora de compensar-los pel dany patit per l’entrada de l’Estat espanyol a la CEE.
La Devesa
A Girona es va inaugurar l’exposició La Devesa, entre el passat i el futur. És la mirada del fotògraf Miquel Ruiz, que de petit, fa més de quaranta anys, havia conegut aquest passeig quan acompanyava el seu pare a la parada que tenia al mercat. El fotògraf empordanès, amb les seves passejades matinals, redescobreix, com qualsevol altre gironí, aquest gran parc urbà. Avui, el mercat, fires de tota mena i esdeveniments tutti quanti es tornen a fer sense miraments a la Devesa. Un espai que està d’actualitat, després que l’Ajuntament fes marxa enrere i decidís retirar el projecte de construir-hi un pavelló. El futur del pulmó gironí no està decidit, no hi ha un pla d’usos clar i malgrat les agressions que pateix, hi ha el convenciment que s’ha de preservar. La Devesa és com aquell bosc encantat en el qual els arbres prenen vida i es defensen de tal manera que, fins i tot, fan trontollar el govern de la ciutat