Recorden l’escàndol d’aquell banc gironí, el Banc dels Pirineus, que va fer suspensió de pagaments, que l’Audiència de Barcelona va declarar fraudulenta, i com va perseguir judicialment els responsables de l’entitat? Recorden el cas de la fallida de Banca Catalana, que va sacsejar el panorama polític i econòmic català en la dècada dels anys vuitanta i com des de Madrid es va intentar criminalitzar el president Pujol? Recorden el cas Banesto, que va esclatar el 1993 i que va acabar amb la condemna judicial dels responsables de l’entitat i del seu màxim responsable, Mario Conde, que va anar a la presó? Tot plegat, un fart de riure comparat amb Bankia. L’escàndol financer més important que hi ha hagut mai, que fa trontollar l’economia de tot l’Estat, amb repercussions a la zona euro. El cas de Bankia serà recordat per la impunitat dels seus màxims responsables, que són premiats amb indemnitzacions milionàries. Quina barra!
Arxiu mensual: maig de 2012
Passar gana
De petit havia sentit dir més d’una vegada aquella sentència: “Passes més gana que un mestre d’escola.” I és que es veu que els mestres sempre havien estat molt mal pagats. S’havia viscut en un règim en què l’aposta per l’ensenyament, la formació i la cultura no existia. Només havien de tenir accés als estudis superiors les classes més privilegiades, les que s’ho podien pagar. Ara el sector de l’ensenyament pateix rebaixes salarials, però també una sèrie de retallades i modificacions que apunten clarament que anem cap a un canvi de model. El nivell pedagògic, d’educació universal i d’estudis superiors que s’ha aconseguit en aquests anys de democràcia perilla. Anem enrere. I el més greu és que en poc temps podem fer malbé una cosa que ha costat molt d’assolir. Farem un dany irreparable en el sistema educatiu i, per carambola, a les generacions futures d’aquest país. La cultura passarà fam.
Protesta silenciosa
La millor manera de no pagar l’autopista és no circular-hi. Ja sé que es difícil i pot arribar a ser un objectiu impossible d’assolir en determinats trajectes. La campanya del #novullpagar, és una protesta contra una injustícia. Va començar amb molta força i malgrat les pressions i amenaces la protesta continua. S’ha aconseguit que molts dels emprenyats amb el govern estatal perquè només paguem peatges a Catalunya, ara s’emprenyin amb la concessionària i amb el govern català. Per treure ferro a la protesta dels primers dies, ens van dir que els usuaris que no havien pagat no arribaven als 3.000, però resulta que les denúncies tramitades per saltar-se el peatge són 16.000. En què quedem? Hi ha una altra protesta, menys sorollosa i molt més nombrosa en contra dels peatges. És la protesta silenciosa dels milers de conductors –que vaig observar en un tram de l’N-II entre Figueres i la Jonquera, on el volum de trànsit és impressionant, tant de turismes com de camions– que fa dies van deixar d’utilitzar l’AP-7. Si els catalans deixem de fer servir l’AP-7 i no els surt a compte l’hauran d’alliberar –com a Madrid– i a més provocarem el caos a l’N-II. Això sí que fa mal!
Menors
Retallar, optimitzar, racionalitzar, estalviar, prioritzar. Seria molt llarga la llista d’adjectius o eufemismes que s’utilitzen cada dia per explicar que es tanca, suprimeix, elimina o redueix un servei determinat. Alló que en deien l’estat del benestar, i que no vam acabar d’assolir mai, tenia bases sòlides en la sanitat, l’educació i en alguns aspectes socials. Que darrerament s’han anat aprimant. Sempre en detriment de serveis bàsics o que afecten les capes més febles de la societat. Ara toca el torn als menors. Els menors, que quan delinqueixen no se’ls pot aplicar el Codi Penal, sinó que se’ls aplica una llei de responsabilitat específica per als més jove. Hi ha centres especial per als menors, creats amb la finalitat d’aconseguir reinserir-los sense conflictes en la societat. Per això es van repartir aquests espais per tot el territori: els menors interns en aquests centres havien d’estar prop de les famílies, dels seus advocats i els jutges que porten el seu cas. Aquests aspectes ara ja no s’han de tenir tan en compte en el nou model incert al qual estem abocats. La decisió política ha estat contundent: calia tancar centres de menors a Girona i a Mollet. Tot sigui per la prima de risc!
Petits gestos
Un dia va decidir deixar de pagar el peatge de l’autopista. Ho va fer per principis –un bé escàs darrerament– i perquè no està d’acord que els catalans hàgim de pagar uns peatges que ningú més pateix a l’Estat espanyol. Aquest acte de protesta individual s’ha convertit després en una campanya i ha esdevingut el moviment #novullpagar, que ha portat de corcoll Abertis i el Departament d’Interior de la Generalitat. Josep Casadellà ahir al matí va sortir d’Anglès per iniciar una marxa a peu fins a Barcelona. Vol continuar la seva protesta. A mitja tarda, ja eren dues persones caminant. Qui sap? Potser aconsegueix l’èxit de Forrest Gump i abans d’arribar a Barcelona hi ha dotzenes de ciutadans que el segueixen. Algú el comparava amb un Robin Hood català, o amb Rosa Parks, una ciutadana negra que, en negar-se a cedir el seu seient a un blanc en un autobús públic d’Alabama, va impulsar la fi de la segregació racial als EUA. Josep Casadellà és només un professor d’institut, no pretén ser cap heroi, però els seus gestos, que tenen com a objectiu denunciar una injustícia, han aconseguit un ressò espectacular. Amb petits gestos s’ha canviat la història. Qui sap!
Catalunya urbana?
La comarca del Pla de l’Estany podria deixar d’existir, si tal com proposen alguns fòrums desapareguessin del mapa local tots els municipis que no arribin als 5.000 habitants. En aquesta comarca, només Banyoles supera aquest llindar de població. És cert que aquests darrers anys s’han fet bestieses en molts municipis. No tenia cap sentit crear una zona industrial o construir un pavelló i una piscina, que després s’han infrautilitzat, quan al poble veí ja existien aquests equipaments. També és cert que ningú es va preocupar de posar ordre en aquest desori. Ara des dels despatxos de diferents capitals es vol resoldre el problema eliminants els petits municipis, com si aquests, que han sobreviscut amb pressupostos minsos, fossin els responsables de la crisi. Mancomunar i compartir serveis entre els petits municipis els farà més eficients. Però eliminar la vida de la Catalunya rural suposarà acabar amb l’essència del país.
L’N-II no és cap alternativa
La majoria de ciutadans segueix els consells dels seus governants. Si al seu dia una majoria els van donar confiança per gestionar la cosa pública, seria lògic que ara tots plegats els féssim cas quan ens donen recomanacions. Un govern que es mostra comprensiu amb els ciutadans que es neguem a pagar els peatges vol dir que els entén i que es posa al seu costat. Si el mateix govern ens diu que no patim que tot s’arreglarà, que deixem de fer bajanades amb la cosa aquesta de les mobilitzacions del #novullpagar, perquè infringim la llei i la broma ens pot costar 100 euros, hem d’estar agraïts, perquè ens avisen. El mateix conseller Felip Puig ens deia que si no volem pagar l’autopista tenim vies alternatives. I és clar, també li fem cas. Jo vaig seguir aquesta lògica del bon ciutadà obedient, que confia en el seu govern. Al capvespre tornava cap a Girona després de gaudir de la diada festiva de l’1 de Maig a les Fires de Figueres i, fent cas del conseller Puig, vaig passar per l’N-II. Per fer quaranta quilòmetres de carretera vaig tardar poc més d’una hora. A l’alçada del trencant de Vilademuls hi havia una retenció i una cua que arribava fins a Medinyà. No hi havia cap accident, no hi havia camions, ni tampoc cap patrulla dels Mossos en tot el trajecte. Senzillament és l’N-II de cada dia i de caps de setmana. Gràcies per la recomanació, conseller. Quant fa que no circula per aquesta carretera?