Arxiu de l'autor: Administrador

Una presa de pèl

Publicat el per
Trenta sis anys després que s’instaurés el 5 de juny com a Dia Mundial del Medi Ambient, la societat està prou conscienciada sobre la necessitat de preservar el planeta, sobretot després dels informes demolidors i els advertiments del perill i les greus conseqüències que suposa l’escalfament global. Un fenomen atribuït en part a les polítiques poc respectuoses amb el medi que porten a terme els governs, (desforestació, emissions del CO2), sobretot en els països més desenvolupats. Avui una majoria de ciutadans hem canviat d’hàbits per contribuir amb petites actituds domèstiques a fer una societat més sostenible. Dissortadament els governs han convertit la defensa del medi en un tema merament d’aparador, amb la creació de gabinets específics, però que al final no s’han traduït en polítiques decidides, com es el cas de l’Estat espanyol que incompleix els objectius marcats pel tractat de Kyoto per reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Si els governs no van més enllà de meres declaracions d’intencions i disposicions, i no posen en marxa mesures dràstiques a nivell global, la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient es convertirà en una autèntica presa de pèl als ciutadans.

Miquel Diumé

Publicat el per
Escric tal com raja, sense editar, i amb cert desordre alguns pensament que em venen al cap sobre en Miquel.
Periodista gironí, amic, company insubstituïble a la junta del Col·legi de Periodistes a la demarcació de Girona i també un col·lega blocaire al ciberespai. Sempre disposat a col·laborar i a fer-ho amb responsabilitat fins allà on calgués. No li faltava mai ni el seu toc d’humor, ni el pragmatisme davant les situacions difícils. Un dels darrers periodistes de carrer, una especialitat de la qual la professió s’està quedant orfe.
Teníem moltes coses pendents, entre elles un sopar amb una colla d’amics. Un àpat que em deia que havíem de fer encara que ell no pogués venir. Jo li comentava que de cap manera que esperaríem el temps que fes falta i que si calia el faríem a casa seva. I és que sense en Miquel, les trobades d’amics, col·legues, tertulians pacte de Síntesi o el que siguin estaran mancades d’aquell pàtina especial –profundament humana, distesa alegre, entranyable- que només ell el hi podia donar.
Em venen a la memòria vells records, imatges, moments. El veig amb aquell maletí de viatjant, en el qual sempre hi duia les eines de treball: el micròfon de RNE/R4 i el casset. Aquells plens municipals a l’Ajuntament de Girona, les múltiples rodes de premsa o històries en les quals vam coincidir, primer a l’Alt Empordà, els incendis forestals, la mort de Dalí i després a Girona en tantes altres informacions que vam compartir. Era el mestre, encara que sempre treballava amb humilitat, discreció, honestedat i una envejable professionalitat. …..
Un home apreciat per tothom i amb molts amics, només cal donar un cop d’ull a la web que li van preparar els seus fills fa pocs mesos quan va complir els 60, o els comentaris que podem trobar aquest dies a la xarxa, com el d’en Carles Puigdemont en El post número 83, o l’Eduard Batlle, amb Una amistat (principalment) radiofònica, en Toni Dalmau (L’adéu a Diumé i a Salellas) i també al Diari de Girona, a GironaInfo.cat, a Comunicació21, a El Periòdico de Catalunya o també en l’article que Maria Carme Ribas escriu en el Diari de Girona Recordant Miquel Diumé

Tot un periodista

Publicat el per

Ahir encara vaig escoltar la veu radiofònica inconfusible de Miquel Diumé. Era en el contestador del telèfon mòbil, l’estri que –a banda del correu electrònic– ens ha mantingut en contacte aquests darrers temps. Tot i la seva malaltia, estava sempre al corrent de tot el que passava al Col·legi. Era una peça cabdal de l’equip, amb les seves aportacions, les seves opinions, les seves crítiques, i sempre, sempre, els seus acudits. Just en el moment crític d’una reunió, no hi faltava mai el seu toc humorístic, amb aquell somriure sorneguer que el caracteritzava. Va dubtar abans d’incorporar-se a la junta del Col·legi; després de tants anys de prioritzar el periodisme, deia que ara tocava estar al costat de la jefa i passar llargues estades al seu refugi de Colera. A Girona només hi havia de venir per regar les plantes de casa seva, a Montjuïc. Ha estat durant anys degà dels periodistes gironins i de molt és qui ha fet més cròniques radiofòniques de Girona. A la ràdio ha fet tots els papers de l’auca, exercint l’autèntic periodisme de carrer, com a locutor, redactor o director. Si en un esdeveniment ho hi era, en Miquel, és que no era notícia. Com a home de consens, seriós, rigorós i que sabia dir les coses amb aquella sornegueria que el caracteritzava, i sense ofendre, va lliurar les mosques Borda i Grossa del Col·legi de l’any passat. En la vetllada, es notava que disfrutava. Deu mesos després de la seva prejubilació, va poder tornar a estar davant d’un micròfon, i és de la millor manera que el podem recordar. (*)

Publicat a l’edició de Girona del diari El Punt el 28 de maig / 08

En la mateixa edició el periodista Lluís Freixas escriu Un adéu a Miquel Diumé i en Salvador Garcia explica que: Mor als 60 anys Miquel Diumé, referent del periodisme i del bon humor

Sóc el número 12

Publicat el per
L’anestesista Juan Maeso (d’esquenes), condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d’ hepatitis C, davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència de València on es va celebrar la vista para determinar si havia d’ingressar de forma cautelar a la presó abans que el Tribunal Suprem resolgués els recursos de cassació.

Amb la campanya “ Sóc el número 12?” s’ha commemorat a Catalunya la diada Mundial de les hepatitis organitzat per la World Hepatitis Alliance, una organització no governamental que representa més de 200 grups de pacients d’hepatitis B i C de tot el món. La campanya s’ha adreçat al fet de que una part important de la població que pateix hepatitis B i C cròniques no ho saben i que la prevalença d’aquestes malalties és força elevada, així a nivell mundial han estimat que un de cada 12 adults pot patir-la.
Sobre aquesta malaltia vaig fer un treball d’anàlisi de Dret de Danys de la Facultat de Dret de la UOC, «La malaltia silenciosa. Reclamació de danys per infecció per sang contaminada amb el virus de l’Hepatitis C» que si és del vostre interès us en puc fer arribar un resum.(només cal que m’ho demanau amb un missatge en el bloc). Tot i que el vaig fer al 2005 i hi poden haver algunes dades desfasades copio tot seguit la introducció de l’estudi:
Introducció sobre la Hepatitis C
La Hepatitis C és una malaltia del fetge, que provoca que aquest òrgan vital s’inflami i deixi de funcionar correctament, es causada per infecció amb el virus hepatitis C, anomenat VHC (Human C Virus). El VHC, descobert al 1989, és un petit virus de la família Flaviviridaque que no està relacionat amb els virus que causen la hepatitis A i B. Quant encara no era conegut del tot s’anomenava hepatitis no A, no B.
La Hepatitic C es transmet per la sang, per contacte amb la sang d’una persona infectada. Són possibles causes de contaminació les transfusions sanguínies, però també les que es produeixen a traves de punxades amb instruments contaminats i molt excepcionalment es contrau amb una relació sexual. Els dos grans grups d’infectats actualment són persones grans de 60 anys que fa molt temps es van sotmetre a una transfusió sanguínia o a una intervenció quirúrgica amb material infectat, o bé persones entre 30 i 40 anys, que en la seva joventut van tenir conductes de risc amb les drogues. Segons els darrers estudis per les últimes infeccions que s’estan detectant hi ha un nou grup que es correspon a les persones que es sotmeten a l’acupuntura o es fan piercings o tatuatges en centres que no reuneixen les condicions sanitàries mínimes.
Es calcula que a l’Estat espanyol, hi ha un milió de persones (al 2003) , entre un 2 i un 3 per cent de la població, que pateix hepatitis. Segons estudis recents hi ha100.000 persones a tot l’Estat, 15.000 d’elles a Catalunya, que estan infectades per l’hepatitis C però desconeixen que pateixen la malaltia. Una de les característiques de l’hepatitis C és que no pot presentar símptomes durant 20 o 30 anys, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de la malaltia silenciosa, el que dificulta el seu diagnòstic. Sovint es detecta de forma casual en alguna anàlisi rutinària quan es detecta un increment de les transaminases.
Tot i que en molts casos és una malaltia asimptomàtica pot tenir un progrés cap a malalties hepàtiques greus, cirrosi i hepatocarcinoma, que són causa importat de mortalitat. Actualment no existeix cap vacuna contra aquest virus que només es pot atacar amb tractaments a base de subministrar interferon als afectats, sense una garantia de curació. Darrerament s’apliquen tractaments molt agressius combinats d’interferon pegilado amb rivaviria amb un èxit de curació de més del 50% dels pacients, a bada de les nombroses recaigudes. El problema d’aquests tractaments, a banda de la no garantia de curació, són els efectes secundaris amb un quadre pseudogripal, calfreds, febre, cefaleas, anorèxia, nàusees, insomni, caiguda del cabell, irritabilitat, ansietat i depressió entre d’altres. Malgrat que hi ha casos de curació, no es poden descartar mai les seqüeles que deixa de per vida la malaltia.
La vida personal, laboral i familiar dels contaminats es pot trobar molt afectada, fins al punt que s’aconsella a totes les persones que conviuen amb un infectat, que es facin la prova per a la detecció de la hepatitis C i que adoptin un seguit de mesures preventives.
El virus de l’Hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit al 1989 i fins al 1990 no es van disposar de mitjans tècnics adients per a prevenir la seva transmissió a través de la sang, en forma d’un test de detenció d’anticossos VHC, que es va començar a aplicar amb caràcter obligatori en totes les unitats i bancs de sang i plasma segons el que estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum del 1990. derogada .

En relació al dia mundial de l’Hepatitis C, és interessant aquesta web argentina: Dia Mundial de la Hepatitis Argentina

Puig Antich, una vida per la vida

Publicat el per

En el Museu del Joguet de Catalunya a Figueres és pot visitar fins el dia 26 de maig l’exposició Puig Antich, una vida per la vida. Es una mostra que pretén donar difusió a un fets perquè no quedin com a simple record històric sinó com a plantejament d’una reivindicació irrenunciable. La mostra està formada per un quinzena de peces, entre documents, fotografies, cartells, poemes i premsa, tots originals (excepte una fotografia de la tomba de Puig Antich). Aquests objectes i escrits han estat cedits per la família Puig Antich, pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, i pel Col·legi d’Advocats.
Es un rebuig a l’execució –crim d’estat, com tants d’altres– de l’anarquista Salvador Puig Antich, el 2 de març del 1974.
La instal·lació en un espai tan acollidor com el Museu del Joguet a Figueres respon no solament a la coneguda bona disposició del seu director, en Josep M. Joan, sinó al fet que la mostra conté alguna joguina de Salvador Puig. Esperem que la claredat empordanesa i l’aura positiva de les joguines infantils del Museu col·laborin a equilibrar el dramatisme d’uns fets que, encara avui, marquen la nostra història.

Al Museu del Joguet de Catalunya a Figueres, a més va acollir una taula rodona sobre el tema

Estem Malalts

Publicat el per

Una de les principals sentències que ha fet públic l’Organització Mundial de la Salut en motiu del Dia Internacional de la Salut, és que dóna com a un fet evident que el canvi climàtic ha tingut greus efectes sobre la salut de les persones i que encara en pot tenir més si no s’adopten mesures urgents. L’escalfament global incideix sobre elements tan primordial per la subsistència com l’aigua, amb greus inundacions en alguns llocs i amb sequeres extremes en altres, les dues situacions tenen afectes sobre la salut. Avui al nostre país patim una sequera important que encara es pot agreujar més, i malgrat que es veia a venir les administracions no han adoptat les mesures de prevenció que calien i molts sectors ciutadans continuen vivint amb uns hàbits de malbaratament d’aigua que no tant sols és insultant, sinó que és un autèntic crim. Però ens agrada tenir la piscina plena i la gespa verda!

La revolta dels mitjons

Publicat el per

Tupinada a Perpinyà

Centenars de catalans es manifesten des de diumenge passat al centre de Perpinyà. És la revolta dels mitjons. Els manifestants han sortit al carrer amb un mitjó al cap o a la mà. Protesten perquè en les eleccions municipals de diumenge, es va descobrir al president d’una mesa electoral quan intentava posar paperetes a l’urna a favor de l’actual alcalde Jean-Paul Alduy del mateix partit de Nicolas Sarkozy. L’home portava les paperetes amagades dins el mitjó. El fet a provocat una veritable revolta entre els grups de l’oposició a Perpinyà que protesten cada tarda davant de l’Ajuntament, mentre la justícia frnacesa ha iniciat un procediement que en res modificarà el resultat electoral.

El vot de les persones immigrades

Publicat el per
9 – M
Campanya en reconeixement del dret de vot de les persones immigrades
Comença la campanya electoral del 9-M. Unes elecions molt obertes, però alhora tancades als immigrants tot i que molt d’ells, malgrat estar arrelats a casa nostra, no tenen dret a votar.
Penso que en democràcia el dret a vot s’ha d’entendre en un sentit ampli i no restrictiu i el tenen tots els ciutadans independentment de raça, sexe, creences o condició social. Les limitacions o mancances en l’exercici d’aquest dret, com és el cas dels immigrants, revela un greu dèficit en el sistema democràtic.
La reclamació del dret de l’immigrant a decidir s’ha convertit en una campanya impulsada per la Comissió pels Drets Socials i Polítics de Coordinadora d’ONG Solidàries en que ha convocat els ciutadans a manifestar públicament el seu suport mitjançant un escrit que es pot llegir a l’adreça d’internet www.solidaries.org/dretavot
També el diari El Punt publica dia a dia l’argument més destacat de cada un dels textos que aporten personalitats de la més alta rellevància científica, política i acadèmica al costat de llibreters i escriptors, fotògrafs i dissenyadors gràfics, editors i periodistes, sindicalistes i empresaris, professors i estudiants, actors i cantants, advocats, documentalistes, sociòlegs, antropòlegs, psicòlegs i representants d’associacions i entitats cíviques diverses, contribuint així a la tasca de sensibilització.

Cuba "amb sense" Castro

Publicat el per

Després de 49 anys, Fidel Castro ha anunciat que renuncia formalment a exercir el poder. Malalt i allunyat de la presidència de Cuba des de fa 19 mesos, el dirigent cubà ja va delegar provisionalment la presidència en el seu germà petit, Raúl, el qual des d’aleshores ha dirigit el país i s’entreveu com el seu successor. Durant aquests dinou mesos la influència de Fidel Castro s’ha limitat formalment a algunes orientacions sobre els grans temes de política internacional que expressava a traves del diari Granma, però la imatge que transmetia era la d’un home malalt. Després d’anunciar que plega, la seva presència serà la mateixa, la d’una icona sense cap pes en les grans decisions que adopti el govern cubà. Tot i això, mentre visqui, l’ombra de Fidel planarà sobre els cubans i els seus dirigents, que difícilment podran afrontar les reformes profundes que necessita el país i que, d’una manera o altra, han de comportar que es posi fi a un sistema mancat de llibertats.

Qui ha dirigit Cuba durant gairebé mig segle es manté encara com a secretari general del Partit Comunista, l’únic partit legal a l’illa i columna vertebral del sistema. De fet, Raúl Castro va ser triat pel seu germà com a successor perquè és l’únic que podia garantir la continuïtat de les actuals institucions, tot i les tímides reformes anunciades. Tot plegat són un seguit de correccions en el sistema pensades més en clau econòmica que no pas política i mirant cap al model de la Xina. L’única possibilitat que hi hagi una acceleració del canvi serà la desaparició física del dictador o que es visualitzi un relleu amb un president, com Carlos Lage, que suposaria un canvi generacional.
Cuba només caminarà obertament cap a un règim de llibertats quan desaparegui dels llocs de poder la generació que va fer la revolució, generació que vol vetllar la transició, perquè és clar que no n’hi haurà prou amb la renúncia de Fidel Castro.
Sobre Castro en altres blocs: De dictadores buenos i malos (Lluís Foix)
Massa tard (Vicent Partal)

Quaranta ordres d’arrest internacional

Publicat el per
L’advocat Jordi Palou ha presentat l’aute emès pel jutge de l’Audiència Nacional, aquest dilluns, a Figueres, acompanyat pels germans del mossèn de Navata, Joaquim Vallmajó, assassinat l’any 1994, a Rwanda. El seu germà, Martí Vallmajó, ha mostrat la seva satisfacció per aquestes quaranta ordres d’arrest internacional, però ha volgut deixar clar que no es tractava de cap acció contra un país o un poble, sinó contra un quants responsables del genocidi. Vallmajó ha dit que el poble rwandès era un ‘poble estimat’ per ells i pel seu germà i que li agradaria poder tornar a Rwanda. En aquesta causa hi ha donat suport els ajuntament de Figueres i Navata.

Enllaç amb el comunicat de premsa que resumeix l’aute del Jutge de l’ Audiencia Nacional emès el dia 6 de febrer passat, que s’ha presentat en roda de premsa a l’Ajuntament de Figueres.

http://www.veritasrwandaforum.org/material/comunicat_premsa_080208_cat.pdf

Més informació: http://ngenis.blogspot.com/2008/02/el-cas-de-ruanda.html