Arxiu de la categoria: General

Un any sense política ambiental

Publicat el per

Les principals organitzacions ecologistes espanyoles (Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEU/birdlife i WWF) crítiquen en un manifest la política mediambiental del govern Zapatero. Els responsables d’aquestes organitzacions denúncien que s’han produit molt pocs avenços en matèria ambiental i que hi ha hagut una reculada important.

Aquests grups ecologistes han demostrat certa valentia alhora de fer pública la seva denúncia, però alhora també pequen d’ingenuïtat en pensar que hi haurà un canvi de rumb, en un govern que si alguna cosa ha demostrat és que no té cap rumb.

Zapatero s’ha omplert sovint la boca amb grans promeses, sobre la lluita contra el canvi climàtic o les polítiques de sostenibiltat i d’energies renovables, que com era d’esperar ha incomplert.  Segurament aviat escoltarem al president espanyol fent declaracions sobre la importància dels acords post-Kioto que s’han d’adoptar aquest any en la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que se celebrarà a Copenhaguen al desembre.

De res servirà que ara se li exigeixi el tancament de la central nuclear de Santa María de Garoña (Burgos),  que ja ha esgotat la seva vida útil i pateix greus problems de seguretat o que reconduexi les seves polítiques sobre el Medi Ambient, perquè l’única resposta que obtindran seran un discurs buit.

Per un motiu o altra, sobretot perquè ja se li ha vist el llautó, cada dia que passa Zapatero va perdent suports, ara són els naturalistes, després seran altres col·lectius desenganyats, fins que es quedarà sol, nomès envoltats per aquells que li diran allò que vol escoltar. Encara falten tres anys per les eleccions, dubto que tal com va la cosa acabi aquesta legislatura. Aquest cop no li podran salvara la cosa les polítiques d’extrema dreta del PP, que sí ha canviat de rumb.

Dalí – Fatima – Lorca

Publicat el per

[]El Papa Juan Pau II va desvetllar el tercer misteri de les revelacions que la Verge de Fatima va confiar a tres pastorets portuguesos l’octubre del 1917. Van passar molts anys fins que el Vaticà no va decidir fer públic aquell tercer misteri, el juny del 2000. 

Quants anys hauran de passar perquè es desvetllí el segon misteri dalinià. I és què Dalí, com la verge de Fàtima va fer dues revelacions l’1 de desembre del 1988, des de l’habitació 655 de la clínica Quirón de Barcelona. Els va fer el aleshores alcalde de Figueres Marià Lorca. I és que Salvador Dalí, en la seva qualitat de divinitat, podia fer revelacions.

Manuel Vazquez Moltalban, en un reportatge publicat a la revista Triunfo el 19 de febrer de 1972 afirmava “Dalí quiere ser Dios” i explicava com el pintor empordanès es creia que podia predir el futur. El periodista citava el quadre Premonició de la guerra civil, « aquesta obra es va acabar mesos abans de l’esclat de la guerra civil espanyola. Si a Dalí, si se li ha de fer cas, es va anticipar igualment a la política del ping-pong entre Nixon i Mao…» i a moltes altres coses.

El suposat primer misteri dalinià, va ser revelat per Marià Lorca el migdia del dissabte 21 de gener del 1989 en una roda de premsa en la qual l’alcalde va comparèixer al costat de Robert Descharnes, Miguel Domenech i el regidor de cultura del consistori figuerenc Francesc Calvet. No era cap misteri. Lorca fa pocs dies m’ho recordava en una entrevista “el mestre Dalí em va comunicar el seu desig de ser enterrat a sota la cúpula del Teatre-Museu de Figueres”.

El que també em vaig quedar amb ganes de publicar va ser el contingut del suposat segon misteri dalinià. Hauria estat una bona exlcusiva però Lorca s’hi va resistir. L’exalcalde va comentar que malgrat els anys que han passat continua fidel al compromís que té amb ell mateix de no fer-ho públic fins que ho cregui adient. Marià Lorca no ha fet ni com el Vaticà on es van anar passant el secret de Papa a Papa. Lorca va deixar l’Ajuntament de Figueres fa catorze anys i mai ha revelat el segon misteri dalinià a cap dels seus successors.

Què ha de contenir aquest segon misteri dalinià que vint anys després de la mort de Dalí encara no es pot revelar?  Potser desmentir que existís el primer misteri.

Dret a la vida

Publicat el per

El debat sobre l’eutanàsia i el dret a una mort digna, es va reproduint periòdicament en diferents moments i en diferents països europeus.

A l’Estat espanyol el vam patir el març del 2007 amb el cas de la granadina Immaculada Echevarría, ingressada durant deu anys en un hospital a causa d’una distròfia muscular i que va demanar que se li retirés el respirador que la mantenia viva.

Pràcticament un any més tard, el març del 2008, la polèmica es va traslladar a França quan un tribunal va rebutjar la petició perquè s’apliqués l’eutanàsia a Chantal Sébire, de 52 anys i mare de tres fills, que tenia un tumor cancerigen al nas qualificat d’incurable, que li deformava tota la cara i que s’estenia cap al cervell i li provocava danys seriosos, amb una ceguesa progressiva i un dolor molt intens.

Ara el debat s’ha traslladat a Itàlia amb la mort de la jove Eluana Englaro, de 38 anys, i que en feia 17 que estava en estat vegetatiu, un cas que ha provocat que polítics, eclesiàstics, associacions i ciutadans s’engresquessin en la polèmica més agra dels últims temps.

En tots aquests casos l’església i els sectors més conservadors dels Estats implicats neguen el dret que té tota persona a viure i a morir dignament. Es curiós com a Itàlia on en el cas d’Eulana l’església ha posat el crit al cel i el govern de Berlusconi ha arribat a nivells de màxima tensió amb el president de la república, el setembre passat tothom va callar quan van morir sis immigrants africans al nord de Nàpols víctimes d’un tiroteig organitzat per la Camorra.

Els arguments d’aquells que diuen defensar aferrissadament el dret a la vida queden deslegitimats quan callen  en determinats cassos d’assassinats brutals amb connotacions xenòfobes i/ o mafioses.

Publicat el per

La CUP considera absolutament antidemocràtic la il·legalització d’ANB i EHAK i demana la supressió de la Llei de Partits

La Candidatura d’Unitat Popular de Manresa demanarà, mitjançant una moció al proper ple municipal, un posicionament al conjunt de forces polítiques sobre la Llei de Partits i les il·legalitzacions d’Acció Nacionalista Basca i el Partit Comunista de les Terres Basques.

Per la CUP, les il·legalitzacions ordenades pel Jutge Garzón a les portes d’una comptes electoral, s’emmarquen dins el pols que l’estat manté amb l’independentisme basc, conflicte que ja va fer tancar, clausurar i il·legalitzar diaris, empreses, associacions i entitats, partits polítics, i ha portat a la presó a molts militants independentistes que pel delicte de fer política independentista se’ls acusa de pertinença a banda armada.

A més, la CUP, creu que s’estan vulnerant les llibertat més elementals en qualsevol democràcia, al no permetre la llibertat d’acció política, ni la lliure expressió democràtica de certes idees, el que propícia que centenars de milers de bascos es quedin sense possibilitat de defensar les seves idees a les urnes, i que això pot provocar una sensació de que certes idees no es poden defensar democràticament.

La Candidatura independentista ha entrat aquest dijous, mitjançant els protocols habituals, una moció on es demana que l’ajuntament mostri públicament el suport amb els membres dels partits als quals s’ha suspès totes les seves activitats, pel fet, més enllà de les seves idees polítiques, que se’ls ha privat de drets democràtics bàsics i mostrar públicament la voluntat de Ajuntament al diàleg com a eina bàsica per a la superació del conflicte basc. Proposen, demanar al govern de l’Estat Espanyol que faci els tràmits necessaris per a la derogació de la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits, i que es faci arribar els acords als càrrecs electes d’ANB i d’EHAK.

Manresa, 14 de febrer de 2008

MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL DE LA CANDIDATURA D’UNITAT POPULAR (CUP) SOBRE LA SUSPENSIÓ D’ACTIVITATS DEL PARTITS EHAK-PCTB I AEA-ANB

Atès les recents interlocutòries judicials signades pel jutge Garzón de l’audiència nacional, on es decreta la suspensió total d’activitats dels partits polítics Eusko Abertzale Ekintza (EAE-ANB) i Euskal Herrialdeetako Alderdi Komunista (EHAK-PCTB) de manera preventiva i per un mínim de tres anys.

Atès que totes aquestes accions estan legitimades per la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits.

Atès que totes aquestes actuacions s’emmarquen dins la guerra de l’estat contra l’independentisme basc, que ja ha fet tancar i clausurar diaris, empreses, col·lectius, associacions, editorials i un nombre inacabable de partits polítics; i que ha portat a la presó desenes i desenes de persones sota la greu acusació de pertinença a banda armada, pel sol fet de dedicar-se a la política.

Atesa la precipitació dels fets degut a la proximitat de les eleccions.

Atès que s’estan vulnerant les llibertat més elementals en qualsevol democràcia, al no permetre la llibertat d’acció política, ni la lliure expressió democràtica de certes idees, el que propícia que centenars de milers de bascos es quedin sense possibilitat de defensar les seves idees a les urnes, i que això pot provocar una sensació de que certes idees no es poden defensar democràticament.

Atès que la situació derivada d’aquests fets no és la més adequada per crear un escenari que faciliti la superació del conflicte i la pau,

per tot això la Candidatura d’Unitat Popular proposa al ple de l’ajuntament l’adopció dels següents acords:

1.- Mostrar públicament el suport d’aquest ajuntament amb els membres dels partits als quals s’ha suspès totes les seves activitats, pel fet, més enllà de les seves idees polítiques, que se’ls ha privat de drets democràtics bàsics.

2. Mostrar públicament la voluntat d’aquest Ajuntament al diàleg com a eina bàsica per a la superació del conflicte basc.

3.- Demanar al govern de l’Estat Espanyol que faci els tràmits necessaris per a la derogació de la llei orgànica 6/2002 aprovada el 27 de juny del 2002 i més coneguda com a Llei de Partits.

4.- Donar compte d’aquests acords al govern de l’estat espanyol, al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, a les instàncies Europees oportunes, així com a tots els càrrecs electes d’EHAK-PCTB I AEA-ANB.

No obstant, el ple decidirà

Grup Municipal de la Candidatura d’Unitat Popular

Manresa, 18 de febrer de 2008

Putin, el gran error de Ieltsin

Publicat el per

La mort de Borís Ieltsin, el primer president elegit per sufragi universal a Rússia, hauria de donar una oportunitat al seu successor i actual president, Vladímir Putin, per fer un cop de timó i enfortir la feble i qüestionada democràcia russa.

Borís Ieltsin és l’home que, després de la perestroika de Mikhaïl Gorbatxov, va fer un pas històric i decisiu en liquidar l’URSS, i impulsar la transició d’un sistema totalitari cap a una democràcia parlamentaria.

L’astúcia, la intuïció i el pragmatisme, que van ser molt útils a Ieltsin en una primera etapa, no van ser suficients per afrontar el complicat repte que tenia al davant i va ser qualificat com el mestre del caos, perquè va tenir una presidència marcada pel desordre, la improvisació, els escàndols financers, la guerra de Txetxènia i l’alcoholisme.

Avui, però, ha quedat clar que el seu gran error va ser confiar que Putin seria l’home capaç de construir una nova Rússia veritablement democràtica. Putin avui pot desmentir aquella frase de Ieltsin quan deia que la marxa erere ja no ere possible. Putin està retornat Rússia al seu passat més sòrdit.

La mentida del PP

Publicat el per

La teoria de la conspiració en relació amb els atemptats de l’11-M que encara mantenen importants dirigents del PP i mitjans de comunicació afins es va desmuntar del tot el dia que l’exdirector general de la policia i actual europarlamentari del PP, Agustín Díaz de Mera, va comparèixer davant el jutge Gómez Bermúdez i va intentar mantenir la mentida de la implicació d’ETA en els atemptats sobre la base de la suposada confidència d’un informador anònim, el nom del qual es va negar a revelar al jutge, encara que després el va passar per escrit al tribunal. Cap dels alts càrrecs policials en l’etapa Aznar, i cap dels suposats confidents de Díaz de Mera defensa ni ha defensat mai la implicació d’ETA en els atemptats. El paper galdós de Díaz de Mera davant el tribunal i el judici de l’11-M han posat al descobert una mentida que durant tres anys ha mantingut Acebes i la cúpula del PP amb un total menyspreu per les víctimes.

Amenaces terroristes

Publicat el per

Dos articles d’opinió, titulats «El escudo» i «Gallizo», escrits des de la presó d’Algesires pel militant d’ETA Iñaki de Juana Chaos, que van ser publicats pel diari basc Gara el desembre del 2004, en unes altres circumstàncies haurien pogut ser considerats pel seu contingut ofensiu, com a delicte d’opinió, injúries o contra l’honor de les persones, però en aquest cas ho han estat com a delicte d’amenaces terroristes (art. 572-1-3 del Codi Penal).

El Tribunal de l’Audiencia Nacional, segons la sentència 60/06 que es va fer pública dimecres passat, ha condemnat Iñaki de Juana Chaos a 12 anys i 7 mesos de presó, inhabilitació absoluta per un termini de vint anys com a autor penalment responsable d’un delicte d’amenaces terroristes, i a més haurà d’indemnitzar en concepte de responsabilitat civil, per danys i perjudicis morals, amb un total 72.000 euros les sis persones amenaçades (12.000 euros per a cada una d’elles). Segons el Tribunal en aplicar la pena s’ha tingut en compte la circumstància agreujant de reincidència tot i que s’ha aplicat la pena amb el mínim previst legalment. El Codi Penal per amenaça terrorista preveu una pena que va d’entre deu i quinze anys. En la mateixa sentència s’absol l’acusat de pertànyer a ETA. Es tracta de la sentència més severa que ha dictat mai l’Audiencia Nacional per amenaces terroristes.

El procés judicial per aquests dos articles es posa en marxa el 3 de desembre del 2004 sobre la base d’una actuació del fiscal i el 10 de gener del 2005 l’Associació de Víctimes del Terrorisme presenta una querella criminal pels mateixos fets. Els delictes de què se l’acusava eren de pertinença a organització terrorista i amenaces terroristes. Inicialment el ministeri fiscal i l’associació de víctimes reclamaven 96 anys de presó.

MARCAR OBJECTIUS D’ETA

En els dos articles d’opinió escrits per De Juana Chaos, hi ha una denúncia duríssima de la situació dels presos bascos, es parla de tortures i maltractaments. De Juana acusa d’aquesta situació jutges, polítics i funcionaris de presons, dels quals dóna els noms de tots, els càrrecs que ocupen i el seu destí professional. El tribunal entén en la sentència que les persones citades ho són per convertir-se «en objectius permanents de les accions de la banda terrorista, per d’aquesta manera en definitiva alterar greument la pau pública i subvertir l’ordre constitucional establert». Segons el Tribunal en els escrits de De Juana hi ha una «amenaça velada» i un assenyalament dels personatges citats com a objectius d’ETA.

Iñaki de Juana Chaos, amb un historial sanguinari, va ser condemnat a més de 3.000 anys de presó per haver participat en onze atemptats en què van morir 25 persones, i l’agost del 2005 ja havia complert un màxim de 18 anys de la seva condemna, reduïda pel treball d’acord amb el Codi Penal del 1973. Arran de la polèmica mediàtica i política que va provocar l’anunci de la seva posada en llibertat, se l’ha mantingut en presó preventiva, mentre s’instruïa aquesta nova i polèmica causa. Aquest últim judici pels dos articles al diari Gara, enmig de l’anunciat procés de pau, ha estat envoltat d’una autèntica tempesta política i mediàtica en què el PP ha acusat el govern i la fiscalia d’acceptar xantatges d’ETA. De Juana, en conèixer la petició fiscal, també va protestar, amb una vaga de fam que després va interrompre. Ara, en saber la sentència, torna a fer vaga de fam.

Publicat a l’edició d’El Punt 12/1172006
Sobre aquest tema podeu llegir el que ha escrit Marc Vidal en el seu post: Encara és possible
També és interesant el punt de vista que dóna des de Galícia el blog periodístic IM-PULSO

El vídeo de Ciutadans…

Publicat el per

El parlamentari electe de Ciutadans, Partido de la Ciutadania, Albert Rivera no vol problemes amb els mitjans de comunicació, tot i que sap que té al seu costat com aliats incondicionals a El Mundo i la COPE, i que compta a més amb una premsa amiga, com e-noticies, ABC, Libertat digital.

Albert Rivera, ara ja com a diputat electe, no vol cultivar hostilitats amb la premsa catalana, per aquest motiu tant punt va saber que havia estat elegit es va afanyar a desmarcar-se del vídeo de Boadella, en el qual l’actor es caga literalment amb l’Avui i El Punt.

Albert Rivera ha enviat un fax als directors dels diaris catalans precisant que el vídeo de Boadella, respon a l’opinió individual d’una persona i que no es assumida pel partit Ciutadans, Partido de la Ciutadania, i que aquest vídeo ja no figura a la plana web de la formació política.

Albert Rivero però no explica que des de la plana de web del seu partit i a traves de l’enllaç Blog de premsa es pot continuar accedint al seu vídeo de la setmana amb enllaç a YouTube. Tampoc no ha dit públicament que es desmarcava d’aquests insults contra a la premsa catalana.

En defensa de Marxelo Otamendi

Publicat el per

El director del diari basc Berria, Marxelo Otamendi, va ser retingut durant 45 minuts pel servei policial de paisà adscrit al míting electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya en el darrer acte de campanya.

Otamendi fa anys que treballa a Catalunya i que segueix com a periodista l’activitat política catalana. Ha estat convidat per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i ha participat en nombrossos programes de la radio i televisió catalanes, és per tant un personatge públic prou conegut a casa nostra i per tant no es pot justificar de cap manera que la policia l’intercepti quan està realitzant la seva feina periodística.

La Comissió de Defensa i Ètica Professional del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha emès un comunicat denunciat aquest fet.

El diari digiltal Vilaweb recull amb tota mena de detalls l’incident.
De fet la premsa catalana també ho recull en les seves edicions d’avui.:
El Punt, Seguretat de La Moncloa reté prop d’una hora Martxelo Otamendi
L’Avui i el Diari de Balears