Montesquieu és mort

La instrumentalització política de la justícia és una estratègia que el Partit Popular fa servir sovint, i a tots nivells; ho va fer quan era a l’oposició i tampoc se n’està de fer-ho ara que és al govern. I no els ha anat malament. No em vull referir a com s’han tapat o “resolt” determinats casos de corrupció, ni tampoc com s’ha anat polititzat el Consell General del Poder Judicial, el Tribunal Suprem, el Constitucional… El PP va obrir una ferida profunda quan va portar l’Estatut de Catalunya al Constitucional, i ara ja prepara una altra gran ofensiva barrejant, utilitzant i manipulant tots els poders de l’Estat per impedir que els catalans puguin decidir res pel seu compte. El judici que es fa avui contra els ajuntaments de Figueres i Girona, pel lloguer d’un tren durant la diada de l’Onze de Setembre, és una altra utilització barroera de la justícia amb finalitats polítiques. És clar, no hi ha divisió de poders. Montesquieu és mort!

Videovigilats

L’Ajuntament de Salt aprovarà  la instal·lació de sis noves càmeres de videovigilància endiferents carrers i places de la població. Amb aquestes, ja en sumaran una vintena. Si dic que fa por, algú em pot contestar que fa més por que hi hagi delinqüents actuant impunement sense que se’ls pugui identificar, o que amb la videovigilància molts ciutadans se senten més segurs. I el dret a la vida privada? O més concretament, el dret a la nostra intimitat no és un dret fonamental? On queda la dignitat de la persona? També cal preguntar-se quin tractament es fa de la nostra imatge quan som al carrer sota l’objectiu d’aquestes càmeres. Preocupa que els nostres drets civils no estiguin prou protegits. Tothom hauria de saber on estan ubicades totes les videocàmeres, públiques i privades. I és evident que molts aparells de videovigilància que ens controlen (al carrer, en oficines bancàries…) no estan degudament senyalitzats.

‘Charmant’ (Lluís Maria de Puig)

Un referent del catalanisme, un gran polític, europeista, socialista, historiador… És ben cert, Lluís Maria de Puig tenia grans virtuts, altrament no hauria arribat a la cúpula d’organitzacions i institucions europees. (Consell d’Europa, UEO, etc..)Però també era un charmant, una persona que en qualsevol reunió era capaç de captar l’atenció de la concurrència, parlant de política, d’història o del tema més inversemblant que us pugueu imaginar. Sovint departia amb certa sornegueria, i amb molt de sentit de l’humor. En realitat, era un bon xerraire, s’entusiasmava en qualsevol conversa. Però de tots els temes que li havia escoltat, en trobades d’amics, que res tenien a veure en política, li brillaven els ulls d’una manera molt especial quan parlava de la Laura i l’Helena. De tota la seva activitat política, que vivia a fons, i que li suposava viatjar constantment, l’únic que li sabia greu era no haver pogut passar més estones amb les dues filles i la Ieto, la seva dona.

Dret a la vida

El debat sobre l’eutanàsia i el dret a una mort digna, es va reproduint periòdicament en diferents moments i en diferents països europeus.

A l’Estat espanyol el vam patir el març del 2007 amb el cas de la granadina Immaculada Echevarría, ingressada durant deu anys en un hospital a causa d’una distròfia muscular i que va demanar que se li retirés el respirador que la mantenia viva.

Pràcticament un any més tard, el març del 2008, la polèmica es va traslladar a França quan un tribunal va rebutjar la petició perquè s’apliqués l’eutanàsia a Chantal Sébire, de 52 anys i mare de tres fills, que tenia un tumor cancerigen al nas qualificat d’incurable, que li deformava tota la cara i que s’estenia cap al cervell i li provocava danys seriosos, amb una ceguesa progressiva i un dolor molt intens.

Ara el debat s’ha traslladat a Itàlia amb la mort de la jove Eluana Englaro, de 38 anys, i que en feia 17 que estava en estat vegetatiu, un cas que ha provocat que polítics, eclesiàstics, associacions i ciutadans s’engresquessin en la polèmica més agra dels últims temps.

En tots aquests casos l’església i els sectors més conservadors dels Estats implicats neguen el dret que té tota persona a viure i a morir dignament. Es curiós com a Itàlia on en el cas d’Eulana l’església ha posat el crit al cel i el govern de Berlusconi ha arribat a nivells de màxima tensió amb el president de la república, el setembre passat tothom va callar quan van morir sis immigrants africans al nord de Nàpols víctimes d’un tiroteig organitzat per la Camorra.

Els arguments d’aquells que diuen defensar aferrissadament el dret a la vida queden deslegitimats quan callen  en determinats cassos d’assassinats brutals amb connotacions xenòfobes i/ o mafioses.