L’N-II per l’autopista

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

La Vall de Sant Daniel, el 1983, en plenes obres de la variant. Foto de Lluís Romero

Han hagut de passar vint-i-un anys perquè finalment el clam popular en contra de la variant de Sant Daniel que reclamava l’N-II per l’autopista sigui una realitat. El dimarts 2 de juliol es va obrir al trànsit l’accés a l’AP-7 per Vilademuls, que completa la circumval·lació de Girona per l’autopista fins a Fornells. Aquella reclamació era tan òbvia que tard o d’hora s’havia de fer realitat. La solució provisional de desviar l’N-II per Sant Daniel, que aleshores va tenir una forta oposició, va suposar una inversió de 60 milions d’euros, per una obra que s’ha dit que estava mal feta, amb un impacte brutal sobre el medi i uns efectes irreversibles. L’alcalde del moment, Joaquim Nadal, va quedar sol defensant aquell projecte. Error o no, a partir d’avui s’ha esmenat.

El posat de Felip VI

 

Foto de Manel Lladó

Foto de Manel Lladó

Felip de Borbó, convidat per l’Ajuntament de Girona, va venir a la ciutat l’abril del 1990. L’equip de govern socialista de l’època va aconseguir que per primera vegada un Borbó ostentés el títol de príncep de Girona. Tot un èxit! Vint-i-quatre anys després, un altre consistori gironí no ha revocat aquell acord, però ha deixat clar que la ciutat no és monàrquica. Ahir, poc més de sis-cents gironins van sortir al carrer per mostrar el seu rebuig a l’ara rei Felip VI. Un rei a qui el 2009 un grup d’empresaris influents van fer costat amb la creació de la Fundació Príncep de Girona. El nou rei, en la seva primera visita a Catalunya, va parlar en català, sense reconèixer els atacs que rep aquesta llengua per part de l’Estat. Cap gest. Només un posat.

 

*Apunt publicat a El Punt Avui el divendres, 27 de juny, coincidint amb la visita de Felip VI a Girona

A l’estiu tots els festivals són vius

cucaAquests dies d’inici d’estiu, Banyoles viu intensament Aphònica, el seu Festival de la Veu, que ha superat amb molt d’èxit la seva onzena edició després de quatre dies de concerts. Aquest és només un exemple dels quatre-cents concerts i espectacles que es concentren a les comarques gironines durant els tres mesos d’estiu. No es tracta de festivals de poca volada en els quals participen quatre arreplegats. Lluny d’això, hi ha convocatòries que porten estrelles mundials, com ara Elton John, Bryan Adams, Texas o Pet Shop Boys entre d’altres. Aquest fenomen té lloc en temps difícils, amb un IVA del 21% i amb noves propostes cada any. Cap d’aquests festivals fa figa i tots se’n surten prou bé, i és que a l’estiu tota cuca viu.

* L’Apunt A l’estiu tots els festivals són vius es va publicar a l’edició gironina d’El Punt Avui del dia 23/6/2014

La predicació dels monàrquics

crema-fotosEl 14 de setembre del 2007, el rei Joan Carles va presidir la inauguració del Parc Tecnològic de la UdG i a la tarda es va produir la famosa crema de fotos del monarca que va posar Girona en primera línia de l’actualitat estatal. Com a desgreuge, dos anys després, la Cambra de Comerç, Caixa Girona, la Fundació Gala-Salvador Dalí, La Caixa i 60 patrons més donaven suport a la creació de la Fundació Príncep de Girona i del Fòrum Impulsa. Un intent frustrat d’acostar la família reial als gironins que es palpa amb la dimissió de l’empresari Josep Lagares com a president del Fòrum i la nova orientació de l’entitat. Bon intent, però les societats no canvien tan fàcilment i per més que s’intenti forçar la cosa, els gironins no són monàrquics.

*Aquest Apunt es va publicar a El Punt Avui el 13/12/2013. És interessant recordar com i per quines motivacions va néixer el Fòrum Impulsa i la Fundació Príncep de Girona i quina ha estat la seva evolució .

Abusos energètics

energia

Que més d’un vuitanta per cent dels habitatges d’un barri de Girona agafin la llum sense pagar podria semblar dramàtic, si no fos que una bona part d’aquests veïns utilitzen la picaresca i no tenen comptadors per evitar pagar el subministrament. Sí que és cert que hi ha moltes famílies de diferents barris i ciutats del país que tenen dificultats per poder pagar els rebuts de la llum i del gas. Unes factures que cada dia s’encareixen més a causa d’unes polítiques energètiques governamentals que són absolutament nefastes, que graven els consumidors i únicament beneficien les grans corporacions que controlen els subministraments energètics. Vist d’aquesta manera, trobo estrany que encara no hi hagi més llars que facin connexions il·legals.

Socialistes emprenyats

El secretari d’organització del PSC a les comarques gironines, Ignasi Thió, i la viceprimera secretària del partit a Girona, Glòria Plana, han renunciat a tots els seus càrrecs orgànics, i en

Foto: Joan Trillàs

 diferents ajuntaments els socialistes voten mocions a favor del dret a decidir. No es pot parlar de revolta. El que està passant a les files del PSC gironí aquests dies és senzillament l’expressió del descontentament d’una part de la militància. El no oficial del partit al dret a decidir no és una posició unànime. La militància, a poc a poc, i amb un degoteig constant, fa gestos per evidenciar el seu enuig i la divisió al si dels socialistes catalans. No hi busquem un bàndol sobiranista i un altre d’oficialista. Es tracta de la defensa d’uns principis democràtics del socialisme català. Apostar pel dret a decidir és apostar per la democràcia. Apostar pel contrari, és ben lícit i democràtic, però va en contra de l’exercici d’un dret bàsic.

La pastera del TAV

Un dels llocs més agradables que hi ha a Girona és el passeig Canalejas, just a la riba de l’Onyar, entre la plaça Independència i la zona de la Copa. És un espai tan bonic que l’Ajuntament de la ciutat hi vol fer millores, perquè ciutadans i visitants en puguin gaudir millor. Un gran projecte, que costarà gairebé un milió d’euros, tot i que no acaba de convèncer els veïns. Però a alguns gironins els xoca que es millori allò que ja està força bé si la ciutat té, absolutament trinxat, un cèntric espai, un immens solar, el que havia estat el parc Central. Es tracta d’un magnífic parc urbà convertit en l’autèntica pastera de les obres del TAV a Girona. Un espai, avui amagat als ulls de tothom, enmig del qual s’ha plantificat l’acabada d’inaugurar estació “provisional” del TAV. Es pot ocultar a la ciutat en què s’ha convertit aquell magnífic espai verd? Els veïns de la zona i del barri de Sant Narcís diuen que els van arrabassar el parc, i no saben si mai en recuperaran cap engruna. El TAV ja és una realitat, però els veïns, quatre anys i mig després, continuen patint dia i nit unes obres que han arruïnat el comerç a la zona. Contemplen atònits i amb certa enveja altres projectes com el de Canalejas.

La insubmissió

Dissabte es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi, un pas important cap a la independència amb l’horitzó al 2014. Ahir l’Ajuntament de Girona també va fer un pas significatiu en aprovar la insubmissió fiscal en el pagament de l’IVA i l’IRPF. Una resposta a l’espoli fiscal que viu el país des de fa molts anys en la línia de la que ja han aprovat altres ajuntaments catalans com ara Berga, Manresa i Arenys de Munt. Girona deixarà de pagar a l’agència tributària espanyola i farà les liquidacions a l’agència tributària de Catalunya. L’acord pot semblar un acte simbòlic, però si molts ciutadans comencen a fer gestos similars anirem avançant cap al trencament amb un sistema fiscal que ens ofega i ens empobreix. Tot plegat fa pensar en el tancament de caixes del 1899. Ara, però, el país és més madur i cada dia té més clar que només hi ha una solució contra l’espoli espanyol.

Mercenaris

Lluis SerratSer mercenari, segons les definicions que he trobat en el diccionari, suposa treballar per un salari, obrar solament amb vista a un sou, o estar inspirat per la sola consideració del guany. D’aquesta manera, la majoria de ciutadans que fan una feina remunerada, d’una manera o altra se’ls ha de considerar mercenaris. Ahir algú es va referir a Joan Pluma com a un mercenari de la política pel fet de deixar el càrrec de regidor del PSC i acceptar ser un alt càrrec a la conselleria de Cultura del govern de CiU. En la política, passa com en la resta de feines, un banc fitxa a un alt executiu d’un altra entitat o un club de futbol, al davanter d’un altre equip. Tenim el cas del fitxatge d’un professional de la política. En tot cas, el debat hauria de ser si estem d’acord a professionalitzar la política i si acceptem que aquests professionals podran conèixer prou bé els problemes de la vida real.

Viure al Barri Vell de Girona

Perquè Girona es pugui vendre com una ciutat de postal amb els suposats beneficis que això comporta sovint hi ha inconvenients. No es fàcil acceptar que et diguin quin tipus de persianes pots posar al balcó, de quin color les has de pintar, o que envellir el paisatge urbà et suposi un cost econòmic que no pagaries si visquessis en un altre barri. Tots recordem les protestes de fa uns mesos per la decisió de l’Ajuntament de repintar les cases de l’Onyar. Està clar que tocar determinades coses del Barri Vell provoca que els interessos de la gent que hi viu topi amb la normativa prevista únicament per a aquest sector. Estem d’acord que hi ha d’haver uns criteris que s’han de complir per evitar que a la llarga es faci malbé l’encant d’aquesta part de la ciutat. Sovint, però, es troba a faltar per part dels responsables municipals la mateixa sensibilitat que s’exigeix als soferts veïns.

Foto: Dani Vilà