Unes primàries molt primes

Girona: Primaries de

Votacions de primàries a Girona. Foto de Manel Lladó

Les eleccions primàries en el si d’un partit polític són un símptoma de salut democràtica i és una pràctica habitual en molts països amb cultura democràtica. Un procés que aquí es planteja gairebé com un fet excepcional i extraordinari. En el PSC es planteja, just en una etapa molt crítica per a aquest partit. Fa pocs dies s’ha  tancat el termini per recollir els avals dels candidats a la primera secretaria del PSC: només un en va obtenir el nombre suficient, els altres dos no van arribar als mínims. S’ha de treballar molt en el si dels partits perquè s’entengui que hem entrat en una etapa participativa, on res és com abans. És molt trist que Miquel Iceta o Sílvia Paneque a Girona vagin a unes primàries sense sotmetre’s a cap mena de confrontació d’idees.

El circ del castell de Figueres

Tocar res que tingui a veure amb l’Estat, sempre és topar contra un mur. El Festival Internacional del Circ que s’havia de celebrar al castell de Sant Ferran de Figueres s’ha de canviar de lloc perquè els representants del Ministeri de Defensa no accepten que s’utilitzin el pati d’armes per al festival. Han avortat la primera gran oportunitat que es dibuixava per promocionar el futur per al castell. Un espai que s’havia de recuperar i entorn al qual hi ha hagut un munt de idees, projectes i debats sobre quin havia de ser el seu futur i la necessitat de trobar una utilitat civil a la fortalesa, que fos beneficiosa per a Figueres i la comarca. Vist l’èxit de la primera edició del festival del circ dins el recinte del castell, tot apuntava que es repetiria l’experiència i prenia forma la idea que l’antic penal i les instal·lacions militars fossin la seu fixa del festival. Però Defensa hi té l’última paraula, no en vol perdre el control i volia fer quadrar l’Ajuntament.

A tota màquina

No hi ha qui els aturi. El partit del govern a l’Estat va llançat, i fa tots els possibles perquè els indecisos votin a favor de la independència de Catalunya. La política del Partit Popular en contra de Catalunya no és nova, i no es produeix com a reacció a l’onada independentista. El PP va portar al Constitucional l’Estatut que havien aprovat democràticament el Parlament i els catalans. Alguns dels dirigents populars eren darrere el boicot als productes catalans, com sembla que alguna cosa tenen a veure també amb el dubtós informe policial contra CiU que ha publicat el diari El Mundo. Fa pocs dies ens volien escagarrinar amb vols d’avions de l’exèrcit i després ens anuncien desgràcies pitjors que les set plagues d’Egipte si ens separem d’Espanya. El darrer capítol l’ha protagonitzat la delegada del govern espanyol, en portar als tribunals els alcaldes de Figueres i Girona perquè van contractar els trens per anar a la manifestació de la Diada a Barcelona. Aquesta política espanyola grollera i maldestra l’únic que fa es posar més llenya al foc de la màquina de vapor d’un tren que ens porta cap a la independència.

Un país provisional

S’han fixat mai en el tipus de construcció que tenen les antigues estacions del ferrocarril que hi ha en el tram de la línia de Girona a Portbou? Resulta que la majoria, amb un color vermellós, es van construir de la mateixa manera, seguint un model d’una gran austeritat i senzillesa. Eren estacions provisionals. Aquest tipus de construcció no tenia res a veure amb les estacions definitives que es van fer en la línia que va de Girona a Barcelona. Amb els anys, la provisionalitat del tram nord de la línia ferroviària es va convertir en definitiu. Amb les obres del TAV, es manté el model. A Figueres van dir que l’estació seria provisional i ara ja s’ha dit que no la substituiran i, a Girona, que hi ha una estació provisional d’autobusos, es parla de provisionalitat en les obres per fer subterranis el tren convencional, del TAV i les estacions corresponents. Recordin què ens van vendre i veuran com acaba.

Austeritat

Fa pocs dies publicàvem una fotografia del president de la Generalitat, José Montilla, tot passejant en bicicleta, i comentàvem en broma que degut a la crisi econòmica potser seria hora que els polítics deixessin el cotxe oficial, o almenys que en fessin un ús racional i no un abús. Entenc que un càrrec com el del president del govern català s’ha de desplaçar en vehicle oficial, com també ho han de fer altres càrrecs públics. Sovint els polítics són la diana recurrent de les crítiques i el fet que tinguin xòfer encara ens ho posa més fàcil. Però en ocasions hi ha gestos que ens sorprenen, com el fet que el subdelegat del govern estatal a Girona, Francesc Francisco, el veiem com assisteix a actes oficials amb el seu cotxe particular i amb la seva esposa fent de xòfer. Un gest admirable d’austeritat en aquests temps que corren. Austeritat, una paraula que massa sovint s’ha de cercar al diccionari per saber què vol dir