Albert Tomàs i Bassols

Si algú va sacsejar el comerç petit i mitjà d’una Figueres, la dels anys seixanta i setanta, comercialment en expansió –lluny encara de l’actual procés de decadència–, aquest va ser l’empresari i activista cultural Albert Tomàs i Bassols. És l’exemple més clar del que avui en diem un emprenedor. Va ser un home avançat en el seu temps i un innovador en el món del comerç a les comarques gironines. Pioner en les noves tendències de vendes, va ser dels primers comerciants a utilitzar la publicitat a la ràdio per promocionar el negoci. Després d’una primera botiga, en va obrir d’altres, va saber diversificar-se, va crear la marca Establiments Albert i va impulsar la consciència de grup dels comerciants locals en defensa dels interessos del sector.

Albert Tomas comerciant i activista cultural, premi de la Fundació Valvi

Més enllà del comerç, Albert Tomàs ha destacat com a activista en defensa de la llengua, la cultura i el patrimoni, amb una obstinació que el 2004 el va portar a crear una fundació que porta el seu nom, pensada per avalar activitats en la defensa i recuperació del patrimoni cultural de l’Alt Empordà i fomentar la cultura catalana. I si en alguna cosa ha estat especialment tenaç, obsessiu, i hi ha treballat amb constància, ha estat en la recuperació de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, fet pel qual el 2013 la Fundació Valvi li va atorgar el premi Joan Saqués. Albert Tomàs, com a personatge públic, també ha passat per la política i, lluny de dogmatismes, l’ha utilitzada com a instrument per aconseguir objectius locals. Tot i participar en la fundació de CDC a l’Alt Empordà, l’Albert explicava com Jordi Pujol el va intentar convèncer: ”Em va agafar pel braç i vam estar fent voltes per la Rambla de Figueres fins a les dues de la matinada, fins que li vaig dir que n’estava gairebé convençut, però que necessitava temps.” I amb el temps, va ser regidor independent de Vilabertran, en una llista de CiU, va anar a les llistes d’ERC a Figueres i anys després va ser regidor del PSC. El 2015 va formar part de la candidatura de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya. Amb la seva trajectòria, ha deixat clar que l’únic partit del qual podia formar part Albert Tomàs era el d’Albert Tomàs. Ara que ja no hi és, algú haurà d’acabar allò que malgrat el seu entossudiment va deixar pendent: aconseguir que Vilabertran sigui el centre d’interpretació del romànic i que es recuperi l’antic camí de la font del Soc.

L'article original es va publicar el 16/07/2020 a l'edició gironina d'EL PUNT AVUI

 

El circ del castell de Figueres

Tocar res que tingui a veure amb l’Estat, sempre és topar contra un mur. El Festival Internacional del Circ que s’havia de celebrar al castell de Sant Ferran de Figueres s’ha de canviar de lloc perquè els representants del Ministeri de Defensa no accepten que s’utilitzin el pati d’armes per al festival. Han avortat la primera gran oportunitat que es dibuixava per promocionar el futur per al castell. Un espai que s’havia de recuperar i entorn al qual hi ha hagut un munt de idees, projectes i debats sobre quin havia de ser el seu futur i la necessitat de trobar una utilitat civil a la fortalesa, que fos beneficiosa per a Figueres i la comarca. Vist l’èxit de la primera edició del festival del circ dins el recinte del castell, tot apuntava que es repetiria l’experiència i prenia forma la idea que l’antic penal i les instal·lacions militars fossin la seu fixa del festival. Però Defensa hi té l’última paraula, no en vol perdre el control i volia fer quadrar l’Ajuntament.

A tota màquina

No hi ha qui els aturi. El partit del govern a l’Estat va llançat, i fa tots els possibles perquè els indecisos votin a favor de la independència de Catalunya. La política del Partit Popular en contra de Catalunya no és nova, i no es produeix com a reacció a l’onada independentista. El PP va portar al Constitucional l’Estatut que havien aprovat democràticament el Parlament i els catalans. Alguns dels dirigents populars eren darrere el boicot als productes catalans, com sembla que alguna cosa tenen a veure també amb el dubtós informe policial contra CiU que ha publicat el diari El Mundo. Fa pocs dies ens volien escagarrinar amb vols d’avions de l’exèrcit i després ens anuncien desgràcies pitjors que les set plagues d’Egipte si ens separem d’Espanya. El darrer capítol l’ha protagonitzat la delegada del govern espanyol, en portar als tribunals els alcaldes de Figueres i Girona perquè van contractar els trens per anar a la manifestació de la Diada a Barcelona. Aquesta política espanyola grollera i maldestra l’únic que fa es posar més llenya al foc de la màquina de vapor d’un tren que ens porta cap a la independència.

Un repte per a Santi Vila

Ramón Guardiola, que va ser alcalde de Figueres entre els anys 1960 i 1973, a banda d’impulsar el Teatre Museu Dalí, també va destacar perquè va fer construir els primers habitatges per als gitanos que fins aleshores vivien entre les ruïnes del Garrigal i els Caputxins. Precisament per la seva tasca a favor d’aquest col·lectiu a la ciutat, se’l coneixia popularment com a «Ramón gitano». Des d’aleshores mai cap altre alcalde figuerenc ha aconseguit prou autoritat i consideració entre la comunitat gitana. Més aviat tot el contrari. Només cal recordar la desafortunada operació neteja al barri, el març del 1981, durant el mandat d’Eduard Puig. El cas ara se’l torna trobar Santi Vila, i admet que li distorsiona el tema de la seguretat. El problema gitano a Figueres, que en trenta anys de democràcia ningú ha estat capaç de resoldre, no és només de seguretat, va molt més enllà i és molt més profund.