El català a la justícia europea

Ja no hem de patir, ara ja ens podem adreçar en català a totes les institucions europees. He quedat ben tranquil després de saber que els ciutadans es podran adreçar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJCE) en català. De fet, el tribunal de Luxemburg és l’única institució europea que encara no permet que els ciutadans s’hi adrecin per escrit en la llengua pròpia.

Algú sap realment a quants catalans afectarà aquest gran avenç per a la nostra llengua? Quan s’acaba reclamant davant d’aquest tribunal?  Si són els jutges de tots els estats membres els que estan obligats en primera instància a aplicar el dret comunitari als litigis en què actua. Un jutge de Catalunya o de l’Estat espanyol és també jutge un comunitari. Cal recordar com està el català a la justícia a casa nostra?

Com qualsevol altre ordenament jurídic, la Unió Europea  s’ha dotat d’un  sistema judicial propi en el qual, a banda dels jutges de cada país, hi ha el TJCE. La missió del TJCE  és garantir el respecte del dret comunitari, mitjançant la interpretació i l’aplicació de les seves normes. Però perquè una demanda nostra li arribi cal passar abans molts filtres i tot un procediment força complicat. De fet es denuncien sovint els Estats per incompliment d’alguna norma comunitària o les institucions de la UE per no haver respectat la seva pròpia legislació. Ara ja es podrà fer en català!

Europa vol ser una gran potència

Xavier Ferrer. Foto de Jordi Soler

L’assaig “Viure segurs a Europa ens cal un exèrcit comú?” fruit d’una tesi doctoral de l’economista i politòleg  Xavier Ferrer té per a mi un gran interès per les dades, les anàlisis i les reflexions que aporta sobre la Unió Europea.

És interessant que surti aquest llibre en plena precampnaya de les eleccions europees perquè pot generar debat. De fet, ja ha provocat certa controvèrsia entre  aquells que opinen que és un llibre bel·licista i els qui consideren que fa una reflexió i dóna els elements per posar damunt la taula la necessitat que Europa, a banda de ser el primer gran mercat mundial, sigui alguna cosa més.

La Unió Europea ha globalitzat la seva economia i és una potència econòmica, però sense una política d’exteriors, de seguretat i de defensa comuna. De fet, amb molt poca política comuna. Aquest és el drama de la UE.

Com pot avançar una Europa que el maig del 2004 fa entrar de cop 10 països i que, un cops a dins, diu: “Mira, ara que som colla canviarem les regles del joc!”

Amb la qual cosa ja hem fet emprenyar els russos, que aquests sí que tenen exèrcit, i han anat marcant paquet, primer tallant les importacions de carn de Polònia i, després, amb el conflicte del gas en plena onada de fred a Europa, per no parlar de la polèmica de l’escut antimíssils. Això hauria passat si la UE tingués un exèrcit?

El Tractat de Lisboa, que d’alguna manera sí que preveu una política comuna de Seguretat i  Defensa, ja ha provocat certes reticències. Si més no, és curiós com es veu el tema de la defensa des d’alguns estats.

L’eurodiputat suec Nils Lundgren, en una pregunta a la Comissió Europea, demanava el mes de desembre passat: “Pot garantir la Comissió que es preservarà la neutralitat sueca en cas que entri en vigor el Tractat de Lisboa?”

En una altra pregunta demanava si els votants irlandesos poden tenir la certesa que els seus fills i filles no hauran de prestar el servei militar en un exèrcit de la UE, en cas que entri en vigor el Tractat de Lisboa.

Encara que pugui semblar estrany, el cert és que molts irlandesos van votar en contra del tractat de Lisboa convençuts que els seus fills seran cridats a un exèrcit europeu. Potser caldria que els recomanem que llegeixin el llibre d’en Xavier Ferrer, almenys perquè així votarien en coneixement de causa.

Mino Porcelli

M’han recomanat el film Il Divo , que tracta sobre alguns aspectes de la vida de Giulio Andreotti, senador vitalici, set cops primer ministre d’Itàlia i vuit vegades ministre d’Afers Estrangers. La vida d’Andreotti, absolt el 1979 per l’assassinat d’un periodista, és plena d’ombres.
És curiòs com ara tots ens sorprenem de les maneres de Silvio Berlusconi i de com aquest des del poder pretén impulsar lleis que el protegeixin perquè no pugui ser jutjat. Això no és nou a Itàlia, Andreotti n’era tot un mestre.

No sé si realment aquest film ( Il Divo) val la pena, ni si explica l’assassinat del periodista de Perugia. Si més no el tema m’ha servit per recordar a un col·lega mort per fer la seva feina, com Anna Politkóvskaya i tans altres..
Mino Pecorelli és el nom del periodista que va ser assassinat abans de publicar documents que demostraven les vinculacions d’Andreotti amb la mafia.

Els enganys de Ryanair i Air Berlín

Un informe elaborat pel defensor del Poble danès, Henrik Saugmandsgaard, denuncia sis aerolínies, entre les quals hi ha Ryanair i Air Berlín, perquè tenen llocs web que oferixen informació «enganyosa». També s’esmenten més companyies aèries com ara Air Baltic, SkyEurope, Aer Lingus i Brussels Airlines. El setembre del 2007, la Comissió Europea va obrir una investigació i va descobrir que diverses companyies aèries que treballen en l’àmbit europeu vulneraven les lleis de consum comunitàries per falta de transparència en les seves pàgines web. Brussel·les va demanar als membres de la Unió que examinessin la situació en els seus territoris. A Dinamarca es van investigar tretze companyies, de les quals cinc han corregit ja les seves pàgines d’internet, mentre que una ha deixat d’operar en aquest país. La comissària europea de Protecció al Consumidor, Meglena Kuneva, va celebrar en un comunicat la decisió del Defensor del Poble danès de fer públiques les seves conclusions i va alertar que en la venda de bitllets d’avió encara hi ha problemes «greus i persistents» que afecten el conjunt de la indústria aèria.

Poca confiança amb la UE

Vuit de cada deu ciutadans espanyols (79,4%) creuen que la pertinença a la Unió Europea perjudica els preus, segons les darreres dades del baròmetre del CIS. Al 58% dels enquestats els interessen poc o gens els temes relacionats amb la Unió Europea, encara que el 62% consideren que la pertinença a la UE ha estat beneficiosa. El mateix sondeig revela que tres de cada quatre ciutadans (74%) estan poc o gens informats sobre els temes relacionats amb la UE, i sobre el nou Tractat de Lisboa –que a diferència de la Constitució no s’ha divulgat gens ni mica– sis de cada deu ciutadans no tenen ni idea de si serà favorable o no per al futur de la Unió Europea.

En català al Comitè de les Regions

El català s’ha pogut escoltar aquests dies a la seu de les institucions europees amb les intervencions que van fer Anna Terrón, secretària per a la Unió Europea i delegada del govern català a la UE, i Francesc Antich, president del govern balear. Va ser a l’hemicicle del Parlament Europeu a Brussel·les durant la 75a sessió plenària del Comitè de les Regions celebrada els dies 18 i 19 de juny. I no va passar absolutament res: els traductors van fer la seva feina i les intervencions catalanes van ser traduïdes a altres llengües europees amb tota normalitat.

Cap on va Europa? (2)

I en matèria del llibertats la cosa també s’encamina a més controls i retallades. Després de les mesures dràstiques en els aeroports sota l’excusa del terrorisme, la darrere és una proposta que estudia el Parlament Europeu, per controlar als blocaries. Si res no canvia a partir del mes de setembre es debatrà la proposta perquè tots els blocaries europeus estem registrats i controlats. Volen saber qui som, quins són els nostres interessos polítics i socials. Tot plegat, un procés una mica perillós amb l’excusa de crear un cens de blocaries europeus de qualitat. Cap on va la Unió Europea?

Cap on va Europa? (1)

Em considero un europeista, i precisament per aquest motiu estic absolutament decebut per l’actual deriva de la Unió Europa. Una organització integrada per 27 Estats, majoritàriament conservadors (eufemisme de dretes), cosa que es reflecteix en l’actual composició de la Comissió Europea, l’executiu de la UE que cada vegada pren decisions i impulsa directives més reaccionàries.
Primer es va sotmetre a les exigències dels Estat Units per cedir les dades personals els ciutadans europeus que viatgin als EUA, després ha vingut la directiva de tall xenòfob per repatriar immigrants i mantenir-los detinguts fins a divuit mesos i ara per reblar el clau la Comissió es felicita per l’acord dels ministres de Treball per allargar el màxim d’hores laborables setmanals de 48 a 65 hores. Cap on va la Unió Europea?

La UE en mans d’Irlanda

Segons els últims sondejos els partidaris del «no» en el referèndum de ratificació del tractat de la UE a Irlanda són majoritaris. Irlanda és l’únic estat de la UE que ratifica aquest tractat en referèndum, en la resta de països la ratificació la fa el Parlament. De moment, el govern irlandès ja ha advertit que el rebuig al Tractat de Lisboa en el referèndum que se celebrarà aquest dijous, causarà un dany irreparable en la posició d’aquest país dins la UE. Però aquest rebuig, a més paralitzaria la UE, que tot just ara es refà del «no» a la Constitució Europea del 2005 d’Holanda i França. Aquest nou rebuig impediria que el Tractat de Lisboa entrés en vigor el gener del 2009, tal com estava previst.

Apunt de la secció Les Claus de la Unió Europea, publicat a totes les edicions del diari El Punt, el 9/6/2008

El Tractat de Lisboa, sense referèndum

Els diputats europeus d’extrema dreta van intentar boicotejar fa pocs dies la sessió del Parlament Europeu en què es va proclamar la Carta de Drets Fonamentals de la Unió. Aquests parlamentaris, la majoria euroescèptics, però també els d’Esquerra Unitària Europea, reclamen la convocatòria de referèndums per aprovar el Tractat de Lisboa, que ha substituït el projecte de tractat constitucional europeu, i que es va signar en l’última cimera de caps d’estat i de govern celebrada la setmana passada.

Els perills dels referèndums
Qui convoca un referèndum ho fa per guanyar-lo, i si en té cap dubte no el convoca. Això és el que ha passat amb el Tractat de Lisboa. Després de la greu crisi institucional que va passar la UE amb el rebuig de la Constitució Europea, a Holanda i França, els mandataris europeus han optat per evitar riscos i, a banda d’Irlanda, cap altre estat de la UE portarà a referèndum el nou tractat europeu signat la setmana passada a Lisboa. Seran els parlaments de cada estat qui els aniran ratificant al llarg del 2008, i a petició del president de la Comissió, Durão Barroso, si pot ser ràpid, no fos cas que hi tornés a haver problemes.
Mitja Europa enganyada
El problema és que en més de divuit estats membres de la UE es va ratificar en referèndum un tractat constitucional europeu, que no ha entrat ni entrarà mai en vigor. No deixa de ser xocant que allò que van aprovar els ciutadans en aquests estats s’hagi aparcat i que allò que el 2009 entrarà en vigor sigui una altra cosa, sobre la qual els ciutadans no han tingut cap oportunitat d’opinar. Tampoc s’ha donat cap explicació als ciutadans del perquè d’aquest canvi. Després els europeistes es pregunten el perquè de l’escàs interès dels ciutadans per les qüestions europees i la baixa participació en les eleccions al Parlament Europeu.
Brown no es pot fer l’orni
El primer ministre britànic, Gordon Brown, va ser el gran absent dijous de la cerimònia solemne al monestir dels Jerónimos de Lisboa per signar el nou tractat europeu. Brown, que és el líder europeu més euroescèptic, s’ho va fer venir bé per arribar tard a la cerimònia –caldrà veure quin paper juga en el moment en què la cambra dels comuns i dels lords hagin de ratificar el Tractat de Lisboa–. El fet és que no va poder delegar la signatura i ho va haver de fer a la tarda en solitari. Un gest d’aquesta mena en política no és cap anècdota i té molt significat.
La UE planta cara a Bali
Per primera vegada la Unió Europea s’ha mantingut unida i ferma i s’ha enfrontat clarament amb els Estats Units. Ha estat en el transcurs de la cimera sobre el canvi climàtic que s’ha celebrat a Bali. Els europeus, en vista de l’actitud absolutament tancada dels representants nord-americans a fer cap pas per arribar a un acord sobre la lluita contra el canvi climàtic, van amenaçar els EUA de boicotejar la reunió dels grans països sobre el clima que ha convocat Georges Bush a Hawaii.
Unir abans que dividir
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha parlat molt clar des de Brussel·les a l’hora d’explicar quin és el posicionament del govern espanyol sobre el futur de Kosova. Zapatero va dir que el seu govern és «més partidari d’unir abans que dividir». Se suposa que volia dir que és més favorable a «unir» Kosova a Sèrbia, que no pas propiciar la independència d’aquesta regió. Amb tot, va aclarir que se sumarà al posicionament comú i unitari que adopti la UE sobre el futur de Kosova.
Enllaços recomanats sobre el tema:

UE: Eppure, si muove de Raül Romeva

Washington félicite Bruxelles de Jean Quatremer

Consell Europeu 14/12/2007.Conclusions de la presidència

Tractat de Lisboa, aspectes claus Patronat Català

Nuevo Tratado de Lisboa: más poder para los ciudadanos

El Tratado de Lisboa, cambios y novedades. Euronews

Publicat a la secció les claus de la Unió Europea (les perles europees del dilluns) d’El Punt (17/12/2007)