Desapareix el català de TVE

Publicat el per

D’aquí a pocs dies tindrem un nou govern a Catalunya. Cal que li recordem la situació d’incertesa en que es troba l’emissora Ràdio-4 i de la voluntat política que hi ha de deixar TVE a Catalunya amb una única desconnexió.

Tot plegat és una situació força lamentable.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya fa setmanes recordava que : «No és la primera vegada que es posa de manifest l’amenaça de desaparició d’una emissora pública que ha estat clau en el procés de consolidació mediàtica a Catalunya però mai, la contundència de l’amenaça havia estat tan clara» i demana a les institucions públiques catalanes i al conjunt de forces polítiques, no només que evitin la mort de Ràdio-4, sinó que treballin activament per la seva consolidació. Així com el manteniment al màxim de la programació de TVE a Catalunya.Bé han passat molts dies, ara canviarà el govern català i la situació és més o menys la mateixa.

A dos dies de la constitució del nou Parlament de Catalunya els treballadors de TVE, recorden la delicada situació en que es troben gràcies a un magnífic pla de sanejament que preveu reduir la desconnexió en català de TVE a Catalunya a 30 minuts diaris d’informatiu. La qual cosa suposa l’eliminació de 14 programes a més de l’Informatiu Vespre i l’Informatiu Cap de Setmana.

Els treballadors de TVE-Sant Cugat ja han començat les mobilitzacions però necessiten que els hi donem suport.

Aquests treballadors ens suggereixen en entrem en la web que han creat i en la qual hi podem signar per a la defensa de la programació en català de TVE.

També podem optar per passar, cosa que no recomano, perquè els atacs contra la presència del català als mitjants de comunicació no venen només de Madrid, ni des del PP, ni dels impresentables del Partido de la Ciudadania si no que compta amb la complicitat del govern català, si manté la passivitat actual.

Si voleu donar suport a la campanya, ho podeu fer a:http://www.tvesiencatala.com/

Amenaces terroristes

Publicat el per

Dos articles d’opinió, titulats «El escudo» i «Gallizo», escrits des de la presó d’Algesires pel militant d’ETA Iñaki de Juana Chaos, que van ser publicats pel diari basc Gara el desembre del 2004, en unes altres circumstàncies haurien pogut ser considerats pel seu contingut ofensiu, com a delicte d’opinió, injúries o contra l’honor de les persones, però en aquest cas ho han estat com a delicte d’amenaces terroristes (art. 572-1-3 del Codi Penal).

El Tribunal de l’Audiencia Nacional, segons la sentència 60/06 que es va fer pública dimecres passat, ha condemnat Iñaki de Juana Chaos a 12 anys i 7 mesos de presó, inhabilitació absoluta per un termini de vint anys com a autor penalment responsable d’un delicte d’amenaces terroristes, i a més haurà d’indemnitzar en concepte de responsabilitat civil, per danys i perjudicis morals, amb un total 72.000 euros les sis persones amenaçades (12.000 euros per a cada una d’elles). Segons el Tribunal en aplicar la pena s’ha tingut en compte la circumstància agreujant de reincidència tot i que s’ha aplicat la pena amb el mínim previst legalment. El Codi Penal per amenaça terrorista preveu una pena que va d’entre deu i quinze anys. En la mateixa sentència s’absol l’acusat de pertànyer a ETA. Es tracta de la sentència més severa que ha dictat mai l’Audiencia Nacional per amenaces terroristes.

El procés judicial per aquests dos articles es posa en marxa el 3 de desembre del 2004 sobre la base d’una actuació del fiscal i el 10 de gener del 2005 l’Associació de Víctimes del Terrorisme presenta una querella criminal pels mateixos fets. Els delictes de què se l’acusava eren de pertinença a organització terrorista i amenaces terroristes. Inicialment el ministeri fiscal i l’associació de víctimes reclamaven 96 anys de presó.

MARCAR OBJECTIUS D’ETA

En els dos articles d’opinió escrits per De Juana Chaos, hi ha una denúncia duríssima de la situació dels presos bascos, es parla de tortures i maltractaments. De Juana acusa d’aquesta situació jutges, polítics i funcionaris de presons, dels quals dóna els noms de tots, els càrrecs que ocupen i el seu destí professional. El tribunal entén en la sentència que les persones citades ho són per convertir-se «en objectius permanents de les accions de la banda terrorista, per d’aquesta manera en definitiva alterar greument la pau pública i subvertir l’ordre constitucional establert». Segons el Tribunal en els escrits de De Juana hi ha una «amenaça velada» i un assenyalament dels personatges citats com a objectius d’ETA.

Iñaki de Juana Chaos, amb un historial sanguinari, va ser condemnat a més de 3.000 anys de presó per haver participat en onze atemptats en què van morir 25 persones, i l’agost del 2005 ja havia complert un màxim de 18 anys de la seva condemna, reduïda pel treball d’acord amb el Codi Penal del 1973. Arran de la polèmica mediàtica i política que va provocar l’anunci de la seva posada en llibertat, se l’ha mantingut en presó preventiva, mentre s’instruïa aquesta nova i polèmica causa. Aquest últim judici pels dos articles al diari Gara, enmig de l’anunciat procés de pau, ha estat envoltat d’una autèntica tempesta política i mediàtica en què el PP ha acusat el govern i la fiscalia d’acceptar xantatges d’ETA. De Juana, en conèixer la petició fiscal, també va protestar, amb una vaga de fam que després va interrompre. Ara, en saber la sentència, torna a fer vaga de fam.

Publicat a l’edició d’El Punt 12/1172006
Sobre aquest tema podeu llegir el que ha escrit Marc Vidal en el seu post: Encara és possible
També és interesant el punt de vista que dóna des de Galícia el blog periodístic IM-PULSO

El tripartit i el seny de CiU

Publicat el per



M’he resistit fins avui a parlar del nou govern tripartit o d’entesa. De tripartit, està clar que ho és perquè es conforme a partir de l’acord entre tres formacions polítiques, el que està per demostrar és si realment serà mereixedor que el nomenin entesa. Els precedent que van viure en la passada legislatura no van ser precisament d’entesa.

En tot cas voldria pensar que aquest govern no es trencarà abans de quatre anys. Què tancarà la legislatura amb la mateixa serenitat amb que s’ha presentat. Es la serenitat que l’amic i diputat socialista Àlex Sáez demana a CiU. També es comprensible la pataleta de CiU, però certament erraria si els convergents renegant del seny català que els ha caracteritzat fins ara i iniciant una etapa de trencadissa. CiU pot fer una política de crispació paral·lela a la del PP, on la ètica política no hi tingui lloc. Si CiU opta per aquest camí, pot ser moralment reprovable, com consideren ells que ho ha estat la reedició del tripartit, però serà tant legítim com el govern que presidirà José Montilla.

El també amic i parlamentari electe per CiU, Carles Puigdemont, el veig lluny de la serenitat que li demana l’Àlex, només cal llegir el que ha escrit aquests darrers dies en el seu bloc «Ja ens prenen per babaus», «Catalunya, dividida» o «Cal acceptar la crítica».

Tenir amics a les dues bandes i escoltar els arguments d’uns i altres, dóna una perspectiva diferents.
La política té aquestes coses. L’aritmètica parlamentària només entén que sumen les majories. Una suma que en l’àmbit parlamentària donaria per a molt, que unes vegades en va a favor i altres ens va en contra. Al darrera sempre hi han interessos polítics i de partit. En darrer terme queden sempre els interessos dels ciutadans que en només ens veuen en clau de clientelisme i vots.

Des de fa tres anys estem vivim a l’Estat espanyol la cara més nefasta i vomitiva de la política, de la manera més baixa, burda i fastigosa de fer política. Al PP només l’interessa matenir activada i mobilitzada la seva parròquia. El seu únic objectiu és tornar aconseguir el poder, al preu que sigui. S’utilitza, el terrorisme, els morts, les víctimes i a qui faci falta. En escoltar-los doni la impressió que esperen que ETA, després de tres anys sense sang, torni a matar. Entenc, i en aquest cas comparteixo plenament, la voluntat de CiU de no pactar amb aquesta gent. No em vull, ni em puc imaginar, ni de lluny, que CiU pugi agafar, per allunyat que sigui, un camí paral·lel al del PP.

Potser no tindrem la serenitat que proclama l’Àlex però espero veure el seny que sempre ha proclamat Jordi Pujol.

Aznar i la pena de mort

Publicat el per

Sadam Hussein és segons Aznar: «un gran criminal, responsable de la mort de milers de persones i que té prou culpes per pagar-les» amb la forca.

D’aquesta manera José María Aznar ha qualificat de justa la condemna a mort contra Saddam Hussein

Aznar és l’únic polític europeu que ha manifestat a favor de que s’apliqui la pena de mort a Sadam Hussein, tot sigui per mantenir la seva política de seguidisme mimètic de tot allò que diu Georges W. Bush, qui està utilitzant aquest condemna a mort en la campanya electoral dels EUA.

No cal recordar que la Unió Europea en la seva Carta de Drets Fonamental es mostra contraria a la pena de mort. (Art. 2 El dret a la vida)

Convenció a Nairobi

Publicat el per

La conferència internacional sobre el canvi climàtic, que se celebra aquests dies a Nairobi, ha donat un missatge d’alarma en qualificar aquest fenomen com una de les amenaces més greus que afecten la humanitat.

Ahir mateix un nou informe demolidor indicava que el canvi climàtic posa en perill l’aliment dels éssers humans i dificultarà encara més l’alimentació de la creixent població mundial.

En un dossier divulgat a la cimera de Nairobi s’advertia que l’Àfrica, tot i ser el continent menys contaminant, serà el més afectat pels efectes del canvi climàtic amb sequeres, inundacions, fams derivades d’una menor producció agrícola i control dels recursos.

Novament, des d’un fòrum internacional es fa una crida per lluitar contra l’escalfament del planeta i la resposta dels EUA, un dels països que més contamina, ha estat que no pensen modificar la seva política mediambiental.

En aquesta cimera es dibuixa com ha de ser la lluita contra el canvi climàtic després del protocol de Kyoto, amb el qual 165 països industrialitzats es comprometien a reduir les emissions de gasos contaminants fins al 2012. El problema és que els objectius de Kyoto de moment no s’han complert i malgrat els efectes devastadors del canvi climàtic els governs tampoc han actuat amb contundència per frenar el deteriorament del planeta. Si no s’actua ara no hi serem a temps.

El vídeo de Ciutadans…

Publicat el per

El parlamentari electe de Ciutadans, Partido de la Ciutadania, Albert Rivera no vol problemes amb els mitjans de comunicació, tot i que sap que té al seu costat com aliats incondicionals a El Mundo i la COPE, i que compta a més amb una premsa amiga, com e-noticies, ABC, Libertat digital.

Albert Rivera, ara ja com a diputat electe, no vol cultivar hostilitats amb la premsa catalana, per aquest motiu tant punt va saber que havia estat elegit es va afanyar a desmarcar-se del vídeo de Boadella, en el qual l’actor es caga literalment amb l’Avui i El Punt.

Albert Rivera ha enviat un fax als directors dels diaris catalans precisant que el vídeo de Boadella, respon a l’opinió individual d’una persona i que no es assumida pel partit Ciutadans, Partido de la Ciutadania, i que aquest vídeo ja no figura a la plana web de la formació política.

Albert Rivero però no explica que des de la plana de web del seu partit i a traves de l’enllaç Blog de premsa es pot continuar accedint al seu vídeo de la setmana amb enllaç a YouTube. Tampoc no ha dit públicament que es desmarcava d’aquests insults contra a la premsa catalana.

El canvi climàtic

Publicat el per

La passivitat dels governs contra l’escalfament global del planeta tindrà un cost astronòmic per a l’economia mundial, que d’aquí a deu anys pot portar a una crisi econòmica sense precedents.

Aquest és el missatge que ha donat a conèixer Tony Blair i el govern britànic a partir d’un informe encarregat a l’execonomista en cap del Banc Mundial Nicholas Stern sobre els efectes i les conseqüències del canvi climàtic.

Fa pocs dies les Nacions Unides van fer públic un altre informe en el qual s’assegurava que està demostrat que el canvi climàtic és conseqüència de l’activitat humana, sobretot per les emissions de diòxid de carboni que produeix l’efecte d’hivernacle.

En l’aspecte científic aquests informes no diuen res de nou i se sumen a molts altres, fets per científics i ecologistes, treballs que des de fa anys avisen del desastre mediambiental que s’aproxima si no es posa remei a la contaminació.

Els governs fins ara no s’ho havien pres seriosament i només havien fet algunes accions més simbòliques que efectives, com ara el protocol de Kyoto, al qual mai s’han sumat els països més contaminants, i molts dels estats que l’han subscrit l’incompleixen, com és el cas de l’Estat espanyol.

La Unió Europea també ha fet grans propòsits per anar més enllà de Kyoto, però de moment res d’això no s’ha traduït en una lluita efectiva per reduir la contaminació. Com sempre la UE és queda amb grans declaracions, que després no es porten a terme perquè els socis europeus no es posen d’acord.

La novetat de l’informe de Stern és que, aquest cop diu que, si no es fa res el canvi climàtic tindrà un efecte demolidor sobre l’economia, i adverteix que els governs han de fer avui grans inversions per reduir les emissions de gasos contaminants o el cost que en pagarem en el futur serà molt més car.

Si bé la conscienciació del problema ambiental no ha tingut cap resposta, sembla que l’efecte sobre l’economia ha encès totes les alertes i una mostra d’això és que el govern britànic es mostra decidit a convèncer els països industrialitzats.

És que només es mouen quan els hi toquen la butxaca!!!!!!!

En defensa de Marxelo Otamendi

Publicat el per

El director del diari basc Berria, Marxelo Otamendi, va ser retingut durant 45 minuts pel servei policial de paisà adscrit al míting electoral del Partit dels Socialistes de Catalunya en el darrer acte de campanya.

Otamendi fa anys que treballa a Catalunya i que segueix com a periodista l’activitat política catalana. Ha estat convidat per la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes i ha participat en nombrossos programes de la radio i televisió catalanes, és per tant un personatge públic prou conegut a casa nostra i per tant no es pot justificar de cap manera que la policia l’intercepti quan està realitzant la seva feina periodística.

La Comissió de Defensa i Ètica Professional del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha emès un comunicat denunciat aquest fet.

El diari digiltal Vilaweb recull amb tota mena de detalls l’incident.
De fet la premsa catalana també ho recull en les seves edicions d’avui.:
El Punt, Seguretat de La Moncloa reté prop d’una hora Martxelo Otamendi
L’Avui i el Diari de Balears

Ciutadans pel lerrouxisme

Publicat el per


Bitàcola de campanya (i 8)

Foto de portada amb el títol «Ciutadans de Catalunya, muy cerca de entrar en el Parlament», a l’interior dues planes senceres dedicades al grup dels autoanomenats intel·lectuals que porten la bandera anticatalana. Era en el diari El Mundo de dilluns, un mitjà que també s’ha destacat pel seu anticatalanisme i per la seva línia propera al sector més dretà del Partit Popular.

Ni Piqué ha aconseguit tanta atenció a la seva premsa.
D’aquí a unes hores amb els resultats electorals a la mà no caldrà fer cap comentari sobre el tipus de periodisme que fa el diari El Mundo. Un periodisme de rigor i objectivitat!!! No ha transcendit cap sondeig electoral en el qual és doni cap oportunitat a Ciutadans per Catalunya per entrar al Parlament.

Tornant als del Partit de la ciutadania, Francesc de Carreras es queixava de la marginació que han patit durant la campanya i acusava als periodistes més coneguts de no haver entrevistat al seu candidat, culpant a Josep Cuní, Antoni Bases, Mònica Terribas, Carles Francino o Angels Barceló d’haver exclòs a Ciutadans per Catalunya perquè ells són els purs, «una veu lliure». En cap moment però no va fer cap menció al sistema de la informació amb blocs electoral en els mitjans de comunicació públics, un sistema que marca i dirigeix, sense cap criteri periodístic, la Junta Electoral.

Podria anar desgranant la quantitat de bestieses que conté el publireportatge del diari El Mundo o reproduir la demagògia i el lerrouxisme que es desprenia de les intervencions, en el míting de La Paloma, dels qui s’autodefineixen com a intel·lectuals no nacionalistes i que en aquestes eleccions només poden aspirar a treure vots al PP.

En tot cas si algú té interès en saber qui són i que vol aquesta gent podeu entrar a una altra dimensió clicant aquí.

P.D. Aneu en compta no us embrutiu amb la merda d’en Boadella ja que ens ensenya com ho fa per anar de ventre amb l’Avui i El Punt. Cosa que com a redactor d’El Punt li agraeixo enormement perquè si els del partit de la ciutadania són tants com ells diuen, i tots fan com ell, aviat incrementarem les vendes d’una manera fenomenal i jo obtindré una paga de beneficis.

En Toni Dalmau també ha trobat la darrera boadellada i hi dedica el seu post d’avui “Homenatge” de Boadella a la premsa catalana , com també ho ha recollit l’Eduard Batlle en el seu bloc.

A la tarda les agències de notícies han recollit la història. Reprodueixo la nota d’Europa press:
Boadella (Ciutadans) difon un vídeo en què explica la utilitat d”El Punt’ i l”Avui’ com a paper higiènicBARCELONA, 31 (EUROPA PRESS)El dramaturg i membre fundador de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, Albert Boadella, ha difós avui un vídeo en què critica el “buit” amb el qual la premsa catalana ha tractat la seva formació durant la campanya electoral i explica la utilitat que tenen diaris com ‘El Punt’ i l”Avui’ com a paper higiènic.La gravació, que s’està propagant a través d’internet, mostra l’actor vestit amb batí i entrant en un de bany mentre explica que es tracta d’un “homenatge als diaris catalans” sobretot “per la manera que han portat la campanya de Ciutadans”.”Són uns diaris magnífics, jo me’ls emporto… sempre… sempre me’ls emporto de viatge, perquè són molt útils”, assegura i alhora ha entrant en el bany amb dues pàgines arrugades que assegura que corresponen a ‘El Punt’ i a l”Avui’, si bé “altres dies he agafat ‘El Periódico’ i ‘La Vanguardia'”, puntualitza.

Lluís Racionero i ERC

Publicat el per


Bitàcola de campanya (7)

Lluís Racionero, ha estat un dels homes d’Aznar a Catalunya.
Avui encara se’l considera pròxim al PP, tot ique ara renega dels partits polítics, almenys això és el que es dedueix del seu darrer article a Estrelladigital.es. “No ven que los partidos deben desaparecer porque si no hay ideologías alternativas no hay partidos? Entonces la gente volveria a votar.»

Va ser director de la Biblioteca Nacional de España amb Aznar, una etapa en la qual va estar embolicat amb un escàndol per un suposat plagi. Recordo que alguna cosa en vaig escriure en El Punt, el 9 d’0ctubre del 2002.

No ens ha d’estranyar gens que ara parli de les eleccions catalanes perquè l’ exdirector de la Biblioteca Nacional, coneix molt bé la política catalana. Cal recordar que va ser candidat d’ERC en unes altres eleccions al Parlament de Catalunya, una etapa que no figura en cap de les seves notes biogràfiques, sembla un passat que ell no vol recordar, i pel que sé els d’ERC també es fan els desmemoriats quan algú els hi ho recorda.

Amb tot fa poc més d’un any Lluís Racionero no renegava pas del seu passat i escrivia en El Punt:
«Jo no voldria la independència i per això no podria ara ser d’ERC, però sí m’agrada el nou estatut que se’ns proposa. Per tres raons: primer per federalista. Crec que és una manera més exacta de reflectir la realitat espanyola -unitat de diversitats- i que és un sistema contrastat a Alemanya o els Estats Units.Segon, perquè històricament Catalunya, Euskadi i Galícia no són el mateix que les altres 14 autonomies, tot i que Tarradellas va acceptar-ho així.Tercer, cal posar fi als dèficits de la sanitat i pactar un finançament suficient perquè Catalunya no estigui més apurada que les regions a les quals aporta diners.Per als que votem i vivim a Catalunya, la consigna és que ens representin, facin anar el país i aconsegueixin de Madrid el necessari que és just i compatible amb la solidaritat.»

La veritat jo a aquest home no l’entenc!