Passar gana

Publicat el per

De petit havia sentit dir més d’una vegada aquella sentència: “Passes més gana que un mestre d’escola.” I és que es veu que els mestres sempre havien estat molt mal pagats. S’havia viscut en un règim en què l’aposta per l’ensenyament, la formació i la cultura no existia. Només havien de tenir accés als estudis superiors les classes més privilegiades, les que s’ho podien pagar. Ara el sector de l’ensenyament pateix rebaixes salarials, però també una sèrie de retallades i modificacions que apunten clarament que anem cap a un canvi de model. El nivell pedagògic, d’educació universal i d’estudis superiors que s’ha aconseguit en aquests anys de democràcia perilla. Anem enrere. I el més greu és que en poc temps podem fer malbé una cosa que ha costat molt d’assolir. Farem un dany irreparable en el sistema educatiu i, per carambola, a les generacions futures d’aquest país. La cultura passarà fam.

Protesta silenciosa

Publicat el per

La millor manera de no pagar l’autopista és no circular-hi. Ja sé que es difícil i pot arribar a ser un objectiu impossible d’assolir en determinats trajectes. La campanya del #novullpagar, és una protesta contra una injustícia. Va començar amb molta força i malgrat les pressions i amenaces la protesta continua. S’ha aconseguit que molts dels emprenyats amb el govern estatal perquè només paguem peatges a Catalunya, ara s’emprenyin amb la concessionària i amb el govern català. Per treure ferro a la protesta dels primers dies, ens van dir que els usuaris que no havien pagat no arribaven als 3.000, però resulta que les denúncies tramitades per saltar-se el peatge són 16.000. En què quedem? Hi ha una altra protesta, menys sorollosa i molt més nombrosa en contra dels peatges. És la protesta silenciosa dels milers de conductors –que vaig observar en un tram de l’N-II entre Figueres i la Jonquera, on el volum de trànsit és impressionant, tant de turismes com de camions– que fa dies van deixar d’utilitzar l’AP-7. Si els catalans deixem de fer servir l’AP-7 i no els surt a compte l’hauran d’alliberar –com a Madrid– i a més provocarem el caos a l’N-II. Això sí que fa mal!

Menors

Publicat el per

Retallar, optimitzar, racionalitzar, estalviar, prioritzar. Seria molt llarga la llista d’adjectius o eufemismes que s’utilitzen cada dia per explicar que es tanca, suprimeix, elimina o redueix un servei determinat. Alló que en deien l’estat del benestar, i que no vam acabar d’assolir mai, tenia bases sòlides en la sanitat, l’educació i en alguns aspectes socials. Que darrerament s’han anat aprimant. Sempre en detriment de serveis bàsics o que afecten les capes més febles de la societat. Ara toca el torn als menors. Els menors, que quan delinqueixen no se’ls pot aplicar el Codi Penal, sinó que se’ls aplica una llei de responsabilitat específica per als més jove. Hi ha centres especial per als menors, creats amb la finalitat d’aconseguir reinserir-los sense conflictes en la societat. Per això es van repartir aquests espais per tot el territori: els menors interns en aquests centres havien d’estar prop de les famílies, dels seus advocats i els jutges que porten el seu cas. Aquests aspectes ara ja no s’han de tenir tan en compte en el nou model incert al qual estem abocats. La decisió política ha estat contundent: calia tancar centres de menors a Girona i a Mollet. Tot sigui per la prima de risc!

Petits gestos

Publicat el per

Un dia va decidir deixar de pagar el peatge de l’autopista. Ho va fer per principis –un bé escàs darrerament– i perquè no està d’acord que els catalans hàgim de pagar uns peatges que ningú més pateix a l’Estat espanyol. Aquest acte de protesta individual s’ha convertit després en una campanya i ha esdevingut el moviment #novullpagar, que ha portat de corcoll Abertis i el Departament d’Interior de la Generalitat. Josep Casadellà ahir al matí va sortir d’Anglès per iniciar una marxa a peu fins a Barcelona. Vol continuar la seva protesta. A mitja tarda, ja eren dues persones caminant. Qui sap? Potser aconsegueix l’èxit de Forrest Gump i abans d’arribar a Barcelona hi ha dotzenes de ciutadans que el segueixen. Algú el comparava amb un Robin Hood català, o amb Rosa Parks, una ciutadana negra que, en negar-se a cedir el seu seient a un blanc en un autobús públic d’Alabama, va impulsar la fi de la segregació racial als EUA. Josep Casadellà és només un professor d’institut, no pretén ser cap heroi, però els seus gestos, que tenen com a objectiu denunciar una injustícia, han aconseguit un ressò espectacular. Amb petits gestos s’ha canviat la història. Qui sap!

Catalunya urbana?

Publicat el per

La comarca del Pla de l’Estany podria deixar d’existir, si tal com proposen alguns fòrums desapareguessin del mapa local tots els municipis que no arribin als 5.000 habitants. En aquesta comarca, només Banyoles supera aquest llindar de població. És cert que aquests darrers anys s’han fet bestieses en molts municipis. No tenia cap sentit crear una zona industrial o construir un pavelló i una piscina, que després s’han infrautilitzat, quan al poble veí ja existien aquests equipaments. També és cert que ningú es va preocupar de posar ordre en aquest desori. Ara des dels despatxos de diferents capitals es vol resoldre el problema eliminants els petits municipis, com si aquests, que han sobreviscut amb pressupostos minsos, fossin els responsables de la crisi. Mancomunar i compartir serveis entre els petits municipis els farà més eficients. Però eliminar la vida de la Catalunya rural suposarà acabar amb l’essència del país.

L’N-II no és cap alternativa

Publicat el per

La majoria de ciutadans segueix els consells dels seus governants. Si al seu dia una majoria els van donar confiança per gestionar la cosa pública, seria lògic que ara tots plegats els féssim cas quan ens donen recomanacions. Un govern que es mostra comprensiu amb els ciutadans que es neguem a pagar els peatges vol dir que els entén i que es posa al seu costat. Si el mateix govern ens diu que no patim que tot s’arreglarà, que deixem de fer bajanades amb la cosa aquesta de les mobilitzacions del #novullpagar, perquè infringim la llei i la broma ens pot costar 100 euros, hem d’estar agraïts, perquè ens avisen. El mateix conseller Felip Puig ens deia que si no volem pagar l’autopista tenim vies alternatives. I és clar, també li fem cas. Jo vaig seguir aquesta lògica del bon ciutadà obedient, que confia en el seu govern. Al capvespre tornava cap a Girona després de gaudir de la diada festiva de l’1 de Maig a les Fires de Figueres i, fent cas del conseller Puig, vaig passar per l’N-II. Per fer quaranta quilòmetres de carretera vaig tardar poc més d’una hora. A l’alçada del trencant de Vilademuls hi havia una retenció i una cua que arribava fins a Medinyà. No hi havia cap accident, no hi havia camions, ni tampoc cap patrulla dels Mossos en tot el trajecte. Senzillament és l’N-II de cada dia i de caps de setmana. Gràcies per la recomanació, conseller. Quant fa que no circula per aquesta carretera?

La sanitat, a l’UCI

Publicat el per

Recorden aquella cantarella sobre l’estat del benestar? Mentre uns deien que se l’estaven carregant, els altres ho negaven una i altra vegada. No sé qui té raó, ni m’interessa. El cert és que, a partir d’ara, en aquest país, si no et pots pagar una mútua privada, o tens diners o t’ho passaràs molt malament. Si ets pobre, tens pocs recursos, estàs a l’atur o t’han abaixat el salari, no et podràs permetre el luxe de posar-te malalt. Si tens aquesta desgràcia, encara que hagis pagat durant tota la teva vida laboral per tenir una atenció mèdica mínimament digna l’hauràs de tornar a pagar quan la utilitzis. Una atenció sanitària que, en contra del que es proclama, mai ha estat gratuïta, tots els treballadors l’hem anat pagant en cada mesada. A banda dels medicaments també ens faran pagar part de les pròtesis, del transport en ambulància i també les cadires de rodes. La sanitat pública que teníem està tocada de mort.

Un país en venda

Publicat el per

Que estem fotuts? Tots hi estem d’acord. Que s’han de fer sacrificis, hi estiguem o no d’acord? N’hem de fer per nassos, perquè ens retallen el sou, els serveis bàsics de la salut i l’educació ja no són el que eren, etc. Però arribar a posar a la venda una finca pública protegida als límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, com és el cas de la Torre d’en Mornau, ja és més que preocupant. No sé si la cosa és un frau de llei com diuen els naturalistes, però ens crea inseguretat jurídica. Si el que és públic i protegit ara es pot privatitzar, després també es podrà desprotegir. Serveixen per a alguna cosa les lleis de protecció de la natura i la llei de protecció del Parc Natural dels Aiguamolls aprovada pel Parlament de Catalunya? O és que és cert que tenim un Parlament tant de fireta que ni nosaltres mateixos respectem les lleis que aprovem. Si és que el país està en venda, podem recórrer als xinesos, que ho compren tot.

La insubmissió

Publicat el per

Dissabte es va constituir l’Assemblea Nacional Catalana en un acte multitudinari al Palau Sant Jordi, un pas important cap a la independència amb l’horitzó al 2014. Ahir l’Ajuntament de Girona també va fer un pas significatiu en aprovar la insubmissió fiscal en el pagament de l’IVA i l’IRPF. Una resposta a l’espoli fiscal que viu el país des de fa molts anys en la línia de la que ja han aprovat altres ajuntaments catalans com ara Berga, Manresa i Arenys de Munt. Girona deixarà de pagar a l’agència tributària espanyola i farà les liquidacions a l’agència tributària de Catalunya. L’acord pot semblar un acte simbòlic, però si molts ciutadans comencen a fer gestos similars anirem avançant cap al trencament amb un sistema fiscal que ens ofega i ens empobreix. Tot plegat fa pensar en el tancament de caixes del 1899. Ara, però, el país és més madur i cada dia té més clar que només hi ha una solució contra l’espoli espanyol.

Talent ‘amateur’

Publicat el per

Un retrat del teatre amateur, fet des del teatre amateur, consagra i reconeix la feina dels grups no professionals que dediquen una part del seu temps a treballar als escenaris dels petits teatres de casa nostra. L’estrena, ahir a TV3, del telefilm Morir en tres actes, coprotagonitzat per actors professionals de renom i actors amateurs, va demostrar l’alt nivell de qualitat de grups de teatre amateur com ara el de Roses. A mitja tarda, les xarxes socials s’omplien de piulades i opinions molt favorables al telefilm, en què l’aparició com a extra del diputat i alcalde de Roses, Carles Pàramo, és només l’anècdota. No és cap anècdota la gran interpretació del periodista Enric Matarrodona i de la bibliotecària Anna Vicens al costat d’actors consagrats com ara Abel Folk. La iniciativa del grup rosinc i l’Ajuntament de Roses hauria d’animar altres grups amateurs de nivell i ajuntaments gironins a promocionar aquests talents amagats.